El lloc de treball cap al qual es dirigia el veí que es disposava a sortir de casa era el despatx central de policia. En efecte, es tractava d’un funcionari del cos d’ordre. I el veí, d’entrada, al reclam del policia -de paisà, clar- de què fes el favor de callar, de deixar de cridar. Que es comportés, lluny de frenar encara es va enervar i es va enfilar més. Però li va durar poc la ‘tonteria’.
Al policia li va semblar veure una pols sospitosa. I sospitar va ser el que va fer. En conseqüència, va deixar de ser el veí per presentar-se com a policia. A l’embriagat alterat li van baixar els fums ràpid, segons les fonts. De fet, li va agafar el cangueli de forma veloç. En efecte, intentava preparar-se, a la seva manera, una ‘ratlla’ de cocaïna.
En fi, que l’agent encara fora de servei però ara ja identificat com a tal, va fer el control del veí i va alertar els companys que acudirien a la crida i acabarien detenint l’home per una temptativa de consum en espai públic. De ben segur no li tornaran a venir ganes de fer-se cap ‘ratlla’ al portal de l’edifici de casa. I quan torni a veure el veí… El veí policia, és clar.
Comentaris