En fi, que la ‘policia patriòtica’ espanyola hauria cercat el canal pertinent per acabar obtenint, per comissió, omissió, intencionalitat o sense, la col·laboració l’organisme dependent del departament del Tresor americà i, d’aquesta manera, tenir via lliure per entrar al banc andorrà i fer i desfer amb l’objectiu de trobar elements que servissin per incriminar dirigents polítics catalans. Però va resultar que a BPA no hi eren. Cap ni un.
Un parell de setmanes abans que les sessions judicials es posposessin per les vacances d’estiu, un dels advocats defensors ja va plantejar de nou la necessitat d’arxivar el cas atenent al fet que el ‘notice’ del FinCEN i la instrumentalització d’aquest organisme era la causa de tot plegat. O, almenys, que el judici s’aturés fins que no s’aclarís el cas de l’atac a la sobirania andorrana i les suposades amenaces i coaccions a dirigents de BPA. Res de res.
Els magistrats del Tribunal de Corts van al·legar que els casos que el FinCEN va al·legar per emetre la nota contra BPA ja estaven judicialitzats, o bé a Espanya o bé a Andorra, molt abans que els americans emetessin el ‘notice’. Resulta, però, que, justament, estant els casos ja judicialitzats, mai no s’havia actuat contra el banc. Com a molt, contra algun client puntualment. I no va ser fins que va remenar tot plegat la ‘policia patriòtica’ que es va activar la cosa.
“Ja no sabem quins elements més necessiten perquè admetin que tot va ser una maniobra orquestrada”, indiquen les fonts consultades. De les converses que han anat transcendint del controvertit comissari ara ja jubilat José Manuel Villarejo queda clar que hi va haver múltiples reunions que evidenciaven que la banca andorrana en general i BPA en particular eren objecte de pressió en el marc de l’‘Operació Catalunya’.
També un dels darrers àudios que han transcendit deixa clar que la ‘cúpula’ de la ‘policia patriòtica’ que configurava el trident Eugenio Pino-Villarejo-Marcelino Martín Blas no tenia cap mena de mania per ‘cuinar’ el que fos. Ho van admetre en una trobada amb el cap policial d’informació a Barcelona Pedro Esteban, que com a home destacat a Catalunya també va tenir els seus moments de glòria en tot l’entramat parapolicial.
I si amb els àudios no n’hi havia prou, les agendes de Villarejo que formen part de diverses causes ja judicialitzades acaben de rematar la feina. El comissari ‘en cap’ de la denominada ‘Operació Catalunya’ es va reunir amb l’esmentat Varri per buscar el suport americà contra l’independentisme català. Villarejo, segons les seves anotacions, també va tenir contactes amb el fiscal José Grinda que al seu torn havia de contactar amb el comandant Basilio Luis Sánchez Portillo, el guàrdia civil que va admetre haver facilitat informació sobre investigacions relacionades amb la BPA al departament americà del Tresor.
Es dóna el cas que Grinda havia intervingut en casos -com ‘Emperador’ i ‘Clotilde’- en què apareixia per allí enmig, a vegades de manera col·lateral, la BPA i, també, havia assegurat l’acusació pública en afers vinculats directament a la suposada corrupció de Convergència o de la família Pujol. Més encara, Grinda seria també el representant del ministeri fiscal que va sol·licitar que es pogués fer la xuclada exprés a la base de dades de clients de BPA que es va formalitzar en dependències de l’ambaixada d’Espanya a Andorra.
Massa casualitats perquè no obeís tot a una estratègia que tenia -o va tenir- BPA com a víctima col·lateral o necessària. D’aquí que les defenses dels processats -i especialment algun dels principals acusats- estiguin treballant de valent en articular un més que sòlid argumentari per donar suport a l’incident que va ser refusat fa uns dies pel Tribunal de Corts. Per deixar clar que la ‘policia patriòtica’ ho va ser, també, de barruts i de barres i estrelles.