Els veïns d’Arinsal s’han mobilitzat per frenar un projecte que esdevindria un veritable peu de pistes. El terreny que ocuparia, d’uns 32.000 metres quadrats, és just a tocar de la sortida del telecabina arinsalenc. L’urbanització d’aquest sector fa temps que es remena. La diferència rau en el fet que ara ja interès en desenvolupar-la. Però, d’entrada, amb l’activació del pla parcial l’únic que es construiria, sembla, serien els elements de vialitat. S’urbanitzaria la parcel·la. Es prepararia per un futur.
Els veïns van amb peus de plom i dubten que la pleta integrada que assegura la promotora que serà el projecte que pretén desenvolupar sigui el que realment es vol fer allí. L’altra opció és que els veïns que s’oposen al projecte estiguin massa ben acostumats i no vulguin nova ‘competència’ veïnal a la zona. Sia com vulgui, asseguren fonts coneixedores de la situació urbanística de la Massana, “que en aquest indret no s’hi edifiqui no és una opció”. És a dir, es podrà modelar més o menys el projecte, però si el titular del terreny, el promotor, vol tirar endavant una iniciativa constructiva l’haurà de poder tirar endavant.
Ho van remarcar les cònsols Olga Molné i Eva Sansa i ho indiquen també altres fonts consultades que asseguren que la proposta urbanística s’haurà d’adequar a les noves directrius urbanístiques i, per tant, s’hauran de cenyir als estudis de càrrega que la normativa derivada de la denominada ‘moratòria de la construcció’ imposa que es facin. Segurament, la pleta inicialment projectada haurà de ser més esponjada, no tant intensiva quant a edificacions com inicialment havia de ser, amb un adossat rere -o al costat de- l’altre.
La proposta que almenys poc o molt està publicitada assegura que pretén construir una pleta integrada a l’entorn, amb materials que s’adeqüin a la història constructiva d’alta muntanya i, alhora, que incorporin serveis i tecnologia d’última generació. La proposta de pleta és perfectament possible, segons els consultats, en la fitxa urbanística que hi ha contemplada per aquella zona, després que durant temps i ja fa uns quants anys, Pere Oriol i els seus tècnics, i també el comú i els responsables del pla urbanístic avaluessin possibles solucions en aquell indret.
Inicialment, el POUP permetia construir en aquell punt el mateix que ja hi ha una mica més enrere. Veient l’interès de l’esmentat promotor d’urbanitzar aquella zona, es van analitzar altres possibles solucions constructives. L’existent era una. Fer construir de molta alçada que permetessin airejar la resta de l’espai -és a dir, la fórmula Clot d’Emprivat- n’era una altra. Però al comú no li va convèncer ni poc ni gens. L’acord hauria passat per un model constructiu molt més intensiu en horitzontal per poder garantir el mateix grau d’edificabilitat però que l’impacte vertical no hi fos.
Caldrà veure quina és la solució final mentre els veïns -¿temen perdre les preuades vistes actuals? ¿Potser fa por quedar-se sense serveis bàsics o tenidor competidors per a alguns dels seus negocis? ¿Realment hi ha els errors urbanístico-legals que els veïns han denunciat? El que és clar és que les persones actualment residents a Arinsal estan al cas, amatents. I que no en deixaran passar ni una. I també sembla evident, ho indiquen altres fonts, que el projecte, en el fons, va per molt llarg.
Oriol ha desenvolupat altres promocions en diferents indrets del país. A la zona de les Molleres d’Escaldes o a tocar de l’hospital. A Canillo… I quan ha desenvolupat un projecte voluminós, sempre ho ha fet per fases. Per economia de costos i d’oportunitats. Sap ara, si no ho sabia abans, que té un poble que el ‘vigila’. I un comú que està més fiscalitzat que mai. I, és clar, que el debat sobre els límits constructius està més viu que mai. A Arinsal i arreu. És una de les qüestions de la discòrdia en un país on l’ordenament urbanístic, la planificació, ha brillat i, molt sovint brilla encara, per la seva absència.