Una plataforma esquiable que encara cueja

El Superior ha validat la decisió de la CTU de no acceptar el recurs de la societat Armor contra el conveni urbanístic que va fer possible l’estructura de Soldeu, ja que es va presentar a l’agost del 2022, més de tres anys després de la seva signatura i incorporació al pla d’urbanisme canillenc

Els acords que van permetre tirar endavant la plataforma esquiable de Soldeu encara cuegen. I ho fan a la Justícia. El Tribunal Superior acaba de desestimar una acció de la societat Armor contra el conveni urbanístic que es va rubricar per poder construir la infraestructura. Els magistrats avalen la decisió prèvia tant de la Batllia com de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, que no van acceptar l’acció contra el dic document tot al·legant que era “extemporània”. I és que es va presentar l’agost del 2022, quan, recorda l’òrgan jurisdiccional, el conveni feia gairebé quatre que s’havia donat a conèixer en ser integrat a una de les modificacions del pla d’urbanisme canillenc.

La resolució, per tant, considera que l’acció de la societat no té pas sentit perquè arriba massa tard. Ara bé, vistos els arguments que va incorporar la defensa d’aquesta entitat en el recurs d’apel·lació, tot fa pensar que l’afer encara s’allargarà. I és que un dels retrets que es feien a la sentència de primera instància és que no estava fonamentada i que vulnerava l’article 10 de la Constitució. Per tant, no seria estrany que es fes un darrer intent davant el Constitucional.

El conveni en qüestió va ser signat l’abril del 2018 entre els propietaris dels terrenys i el comú i, posteriorment, es va incorporar a la modificació 18 del pla d’urbanisme de Canillo, que es va publicar al BOPA el maig del 2019. Aquest bàsicament marcava la cessió anticipada de la viabilitat de la unitat d’actuació necessària per fer possible la construcció de la plataforma esquiable. No va ser fins a l’agost del 2022 quan la societat demandant va fer recurs contra l’acord davant la comissió tècnica d’urbanisme (CTU). Aquest òrgan, mesos més tard, va comunicar que no l’admetia, tot al·legant que era “extemporani”. És la decisió que es va portar a la Justícia, primer a Batllia i ara a Superior.

Com s’ha dit, la Batllia va validar la resolució de la CTU i la societat va apel·lar al Superior que, ara, ha tornat a barrar-li el pas a qualsevol opció de posar en qüestió el conveni. La sentència admet que aquest document no va ser sotmès a tràmit d’exposició pública, ja que es va incorporar posteriorment a la modificació del POUP. Aquesta sí que va complir aquest tràmit, però de forma prèvia. Ara bé, el que analitza el tribunal és si la manca d’aquest tràmit “es pot al·legar en un recurs administratiu un cop han passat més de tres anys”. I, en aquest cas, es dona una resposta negativa.

No s’oblidi que la part agent ha pogut conèixer els temes de la modificació del POUP des del moment de la seva publicació al BOPA i que el principi de seguretat jurídica obliga que es respectin els terminis per interposar recurs, termini que estava exhaurit amb escreix quan la part agent va interposar recurs davant la CTU”, indica la resolució. A més, afegeix que “aquest principi de seguretat jurídica impera encara amb més força quan l’acte que es pretén nul per vulnerar un tràmit de procediment és una disposició general com és el POUP”.

Per tant, com s’ha dit, el Superior valida totes les decisions anteriors. D’aquesta forma, el conveni no queda en qüestió. Sempre a l’espera de si es fa alguna acció ulterior, com s’ha insinuat, davant el Constitucional.

Comentaris

Trending