L’auditori era eminentment empresarial. Un centenar i poc d’assistents que, però, eren força més del que hi sol haver a la sala davant de la immensa majoria de pel·lícules que s’hi projecten. Sí, la ‘cosa’ era als Cinemes Illa Carlemany i els dos actors principals eren el notari i l’advocat polític. En fi, cadascú amb el seu llibre. Bartumeu, literal. Rodríguez Miñana verbalitzant els seus constants fils d’X, ja sigui els que fa amb el seu propi nom o els que pronuncia a través dels diversos ‘perfils fake’ que ha alimentat (ara sembla que ja no). El notari ha alertat dels perills que suposa l’acord d’associació, dels riscos de la Unió Europea (UE). L’exmandatari governamental ha fet una declaració d’amor i fidelitat a Europa i les decisions que han anat adoptant els governs andorrans les tres darreres dècades.
Massa res de nou no han aportat ni l’un ni l’altre. I com ha deixat clar al final del torn de paraula de cadascú el vocal de l’APBI Jordi Marticella, que ha actuat de presentadora de la ‘vetllada’, no es preveia ni debat ni tan sols preguntes per part d’un públic amb presència de la ministra de Presidència, Conxita Marsol, el secretari d’Estat Jordi Puy, i diversos consellers generals especialment demòcrates o comunals tant de Concòrdia com del PS i Somveïns.
En fi, un vermut amb Rodríguez Miñana i Bartumeu que en l’únic que han debatut a partir d’una pregunta concreta ha estat en el paper dels comitès que hauran d’avaluar l’aplicació de l’acord si mai surt ‘sí’, començant pel mixt, i amb el fet que al final serà el TJUE el que resoldrà les controvèrsies. Per al notari, sempre o gairebé sempre, a favor de la UE. Per a Bartumeu, a favor dels arguments jurídics de veritat i tenint en compte que Andorra mai no seria un estat associat i, alhora, s’ha de tenir en compte el principi de les especificitats dels microestats reconegut en l’article 8 del Tractat de Lisboa.
EL NOTARI
Rodríguez Miñana té clar que les quatre llibertats europees s’aplicarien fil per randa si l’acord d’associació tirés endavant. El notari és totalment contrari al pacte subscrit a la UE, que no pas a Europa. Ho ha deixat clar durant la seva intervenció i, especialment, abans durant una petita al·locució als mitjans de comunicació. Una de les qüestions rellevants de Rodríguez Miñana és que el text ara negociat “elimini l’acord duaner”. Seria un problema si mai es volgués desfer l’acord d’associació perquè no hi hauria acord duaner tot i que “no crec pas que Europa ens vulgui perjudicar i ens deixi sense acord duaner” perquè, ha recordat, “hi ha 40.000 ciutadans europeus vivint en aquest país”.
Si surt un vot negatiu al referèndum, “no crec pas que Europa ens vulgui perjudicar i ens deixi sense acord duaner” perquè, ha recordat Rodríguez Miñana, “hi ha 40.000 ciutadans europeus vivint en aquest país”
Rodríguez Miñana s’ha referit a l’acord d’associació com un “super acord duaner” i també s’hi ha referit com “una llei d’inversió estrangera en gran mesura” perquè al seu entendre aboliria moltes de les limitacions actuals que fan que l’arribada de capitals i projectes empresarials es pugui modular. Per al notari, també és un inconvenient el fet que la llibertat de serveis impliqui que “els serveis es puguin fer des del lloc d’origen”. També ha fet un repàs al fet que caldrà reprendre milers de directives i normes europees. I ha ironitzat amb el fet que si un any després de tancar l’acord marc no s’ha pogut traduir al català el text, què passarà amb la resta.
El notari ha destacat també el fet que “no és del tot cert que mantenim les quotes” per als ciutadans europeus. “Són unes altres quotes, no són les nostres quotes” alhora que ha posat en relleu dos elements: que el text diu el pacte per a les primeres quotes s’acaba el 2036 amb independència de quan entri en vigor l’acord i que ha emfatitzat que “són unes quotes de mínims” i no de màxims com les que s’acorden actualment, amb la qual cosa cada any s’incrementarà la població procedent d la UE sí o sí.
També ha remarcat “la qualitat” d’aquesta immigració ressaltant que s’aboleix, per als ciutadans europeus, qualsevol control de tipus sanitari. “Hi ha una part petita dels nous immigrants comunitaris que estaran sotmesos” a la verificació aleatòria d’antecedents penals i altres hauran de fer una autodeclaració -“hi ha una declaració, en lloc parla de declaració jurada”- exposant el que creguin escaient. “L’existència de condemnes penals anteriors no suposa per si sola la limitació” d’entrada la país, ha recordat Rodríguez Miñana que ha assegurat que el control real d’antecedents només es faria per a casos “absolutament excepcionals” i “realment greus”.
El notari, que s’ha agafat a posicionaments lligats o bé a Mònaco o bé a Suïssa, també ha explicat que a partir de l’acord d’associació pactat s’eliminarien els dipòsits per als residents passius i també les limitacions al reagrupament familiar, que inclou familiars no comunitaris sempre que qui vingui a treballar i residir al país inicialment sigui europeu. Alhora, “de fronterers en podran venir tants com vulguin i el mercat sigui capaç d’absorbir”.
L’EXCAP DE GOVERN
Jaume Bartumeu ha repetit gairebé fil per randa el mateix que va exposar dimecres passat en una trobada amb els mitjans de comunicació prèvia presentació d’un dels seus llibres dedicats a la UE, que veu com una necessitat. La mateixa argumentació la va usar en l’acte públic, on va anar més enllà, fins i tot. En aquesta ocasió, i tot i ser segon, l’excap de Govern ha afirmat que no respondria Rodríguez Miñana perquè no tocava ni ho pretenia. I també ha deixat clar que no hi ha mitges tintes.
“El ‘sí amb matisos’ o el ‘no amb modulacions’ pot servir per al debat intel·lectual però ara ens demanaran que diguem ‘sí’ o que diguem ‘no’. Volem o no volem avançar cap a la UE”
“El ‘sí amb matisos’ o el ‘no amb modulacions’ pot servir per al debat intel·lectual però ara ens demanaran que diguem ‘sí’ o que diguem ‘no’”. “Volem o no volem avançar cap a la UE”, s’ha preguntat metafòricament Bartumeu, que ha deixat clar que segurament l’acord hauria pogut ser millor però és el que és. Cap al terme de la seva intervenció que l’observador actiu de la negociació ha qualificat de desordenada, ha afirmat que “jo no he vingut a fer campanya electoral; n’hi ha que estan utilitzant l’acord d’associació per a la propera campanya electoral”, en una clara al·lusió a Concòrdia.
Bartumeu té clar que l’acord d’associació és una qüestió d’Estat que no pot deixar-se al marge de l’Estat perquè “ens hi estem jugant el futur dels nostres fills i els nostres nets”. “És una qüestió d’Estat que no s’hauria de treure d’aquí”, ha insistit abans de tancar amb un: “Ens convé un acord com el de Malta” una vegada entri en aplicació el text pactat i es vagi amollant, afinant. Perquè com ja va donar a entendre la setmana passada, “la meitat de dubtes es poden solventar, s’han de solventar i se solventaran si anem ben equipats” en el comitè mixt i els comitès tècnics de negociació post entrada en vigor que sí que són paritaris.
Bartumeu ha insistit que l’equip negociador hi ha posat “molta bona voluntat, molta dedicació, però li ha faltat reforç tècnic i experiència política” amb la qual cosa la clau és com serà l’equip de seguiment d’un acord “dinàmic, no estàtic” i que en aquest sentit “s’hi ha d’anar amb un equip de primera divisió, tècnic i polític”. Però fins que no arribi el moment de la implementació, quant a la decisió de si ‘sí’ o si ‘no’, el que cal, a parer de l’excap de Govern, que no ha donat ni un argument concret, detallista, per a estar a favor de l’acord per no donar peu a cap mena de debat amb Rodríguez Miñana, és “ser respectuosos amb els compromisos contrets des del 1989 i fins al desembre del 2023”.
“Jo no he vingut a fer campanya electoral; n’hi ha que estan utilitzant l’acord d’associació per a la propera campanya electoral. És una qüestió d’Estat que no s’hauria de treure d’aquí. Ens hi estem jugant el futur dels nostres fills i els nostres nets”
I és que per a l’exmandatari governamental la fidelitat a Europa i a les pròpies decisions és clau. “Que ara ens vinguin a dir que negociarem una altra via, això no funcionarà”, perquè “no solament estem parlant d’uns acords que Andorra, amb diferents governs i de diferents colors, ha demanat sinó que Andorra és un país petit i feble”. Feble, ha deixat clar, davant de segons quins negociadors. “Sembla que després dels Estats Units i la Xina arriba Andorra amb la seva força negociadora” quan no és així. I en aquest cas sí que ho ha exemplificat.
“Andorra no és Mònaco. Mònaco i Andorra a part de ser Principats no tenim res en comú. Ni institucionalment, ni financerament, ni turísticament, ni en la clientela que ens visita. Tampoc no som Suïssa. Suïssa és una potència econòmica, és el primer client de la UE. No té punt de comparació amb nosaltres. Ens hem de centrar en la situació andorrana i els andorrans hem d’actuar amb responsabilitat.” I tenint el compte que “hi ha un mandat explícit del Consell de la UE a la Comissió Europea” que cal observar l’article 8 del Tractat de Lisboa, aquell de la garantia de les especificitats.
Un mandat que va negociar l’actual “magnífic” rector de la Universitat d’Andorra (UdA) i al seu dia ministre d’Afers Exteriors i diplomàtic Juli Minoves. “Hauríem d’haver aprofitat més aquesta punta de llança”, ha reblat Rodríguez Miñana, que hauria ficat el dit a la nafra a partir d’una pregunta de la platea que venia a dir que Andorra perdria sobirania amb l’acord. I Bartumeu ho ha tallat ràpid. “Fa 33 anys que el nostre Consell General va cedir sobirania duanera. Llavors vam fer un tracte que era beneficiós per Andorra i no ens ha anat pas malament.” Ara és sí o no. Bartumeu o Rodríguez Miñana. Salvant les moltes diferències, és clar.
Comentaris (4)