Fa anys que algunes de les societats que es dediquen a aquest negoci fan operacions. Però els darrers temps, asseguren diverses fonts, la situació s’ha escapat de mare. Algunes d’aquestes empreses poden arribar a tenir al seu nom desenes de vehicles de luxe que, en realitat, són cotxes que han venut a ciutadans francesos encara que després en simulen un lloguer, que sol ser el mètode més eficaç i més usat per tal que els compradors puguin circular per qualsevol territori, i sobretot a França, amb un vehicle amb plaques de matrícula andorranes, sense tenir problemes.
Però si les autoritats franceses comencen a estar fartes és perquè cada dia que passa, en algun punt o altre del territori gal, s’acaba enganxant algun d’aquests automòbils cometent infraccions, especialment d’excés de velocitat, que en ser formalment andorrans no poden ser sancionats si no els aconsegueixen aturar al moment. Que França estigui collant per poder cobrar les multes no és casual. El problema ve quan aquests vehicles, sovint de més d’un centenar de miler d’euros, malgrat ser suposadament d’Andorra no en tornarà mai més.
Perquè, en realitat, el propietari és francès o d’una altra nacionalitat però establert normalment en el país veí del nord, i més enllà de fer l’operació de compravenda a Andorra maquillada amb posterioritat, mai més té cap contacte amb el país. I, com s’ha dit, són diverses les societats andorranes que ofereixen els serveis per posar un vehicle d’alta gamma a disposició del comprador estalviant-se molts diners. Menys TVA, cap impost diguem-ne ambiental.
Hi pot haver diverses fórmules per saltar-se controls o com se li vulgui dir. Per exemple, amb vehicle d’empresa si tens contracte de treball o ets el propietari, si els cotxes estan a nom de l’empresa es poden conduir a França o Espanya amb les matricules andorranes. És clar que es pot fer un procés de creació d’inversió estrangera, muntar una societat i posar a nom d’aquella els vehicles. Però és més complexe i costós. Si no ets el propietari, si es tracta d’un assalariat, voldria dir que han de cotitzar a la CASS i tenir un contracte de treball, per molt que resideixin a França.
FALSIFICACIONS
En tot cas, si hi hagués un augment de creació d’empreses a Andorra de titularitat del propietari del vehicle, les dades del nombre d'empreses creixent al país serien un miratge econòmic per fer un frau fiscal i matricular vehicles. I malgrat que hi pot haver casos d’aquests, la situació que habitualment es dona i a la qual es dediquen moltes d’aquestes societats que es publiciten molt sovint sense manies és una altra. L’operació principal entre societat i comprador és la de compravenda pura i dura. I hi ha les factures privades inter partes que acrediten aquest negoci comercial.
Habitualment, la societat andorrana simula un contracte de lloguer. De fet, no pas un. Realment emet dotze contractes. Un per cada mes. I així el propietari real pot portar el document que va canviant mensualment i amb el qual pot provar que no ha estat més de 30 dies
Però amb la legislació a la mà, un cotxe matriculat a Andorra no pot circular més de 30 dies seguits a França. Passat aquest temps, s’hauria de fer el procés d’importació que comporta haver de pagar la TVA i altres impostos i, per tant, l’adquisició del vehicle al Principat deixaria de tenir interès. Com se soluciona la qüestió? Per salvar l’escull, la societat andorrana que ven -la mateixa o una altra controlada pels mateixos administradors- inscriu al seu nom el vehicle que, ha quedat clar, és propietat del comprador.
I perquè el comprador i propietari del vehicle, que alhora en serà l’usuari, pugui circular per les carreteres franceses sense que les autoritats corresponents li puguin picar el crostó, les dues parts acorden una altra qüestió: la societat andorrana simula un contracte de lloguer. De fet, no pas un. Realment emet dotze contractes. Un per cada mes. I així el propietari real pot portar el document que va canviant mensualment i amb el qual pot provar que no ha estat més de 30 dies.
El departament de Comerç de Govern és conscient d’aquestes pràctiques perquè diversos concessionaris ‘ordinaris’ del país els ho han posat en coneixement. Temen que la situació els pugui fer enganxar els dits. Que els esclati als morros. De moment, però, l’àrea governamental s'ha espolsat les responsabilitats. A part d’un frau fiscal (a França) i d’una falsificació presumpta de document mercantil, alguns dels consultats asseguren que fins i tot hi podria haver darrere de totes aquestes operacions un possible delicte de blanqueig de diners. D’aquí que sol·licitin, fins i tot, la intervenció de la UIFAnd.
El que queda clar és que per algunes societats, des de fa un temps, el negoci està sent més o menys rodó -alguna que altra companyia ja ha tingut algun ensurt i ha hagut de fer canvis de nom de pressa i corrent-, però alhora és prou perillós. Tant que amenaça en convertir-se en un nou ‘xoc diplomàtic’. Andorra -que també va viure una situació similar amb embarcacions- no deixa de ser un facilitador de prestanoms de cotxes d’alta gamma. En aquest cas, sobretot, a ciutadans francesos.