La intrahistòria d’aquesta parella de turistes s’inicia a les 5 de la tarda d’aquest dissabte. Bé, de fet, cal fer-la retrocedir encara unes hores abans. Han començat a caminar a les 9 del matí. A la Coma de Ransol. Caminen, caminen i caminen sense conèixer el terreny. I en un moment donat, ja van sense rumb. I gairebé sense visió. La boira està guanyant la muntanya. Tot o gairebé tot queda cobert. Sense cap previsió certera, gairebé extenuats i sense provisions per hidratar-se només els queda el recurs de demanar ajuda.
Són les 5 de la tarda quan finalment contacten amb els bombers. Es troben, pràcticament, entre el cel i l’infern. La muntanya i la boira. Cansats, perduts. I sense rumb. No saben on són. Però la ubicació del mòbil és cabdal. La fan arribar als rescatadors dels bombers. Es troben a la carena entre el pic i la portella de Sanfons. Primera decisió dels bombers: activar l’helicòpter. “Encara queden hores de llum, però el temps acostuma a jugar en contra d’aquestes situacions”, expliquen els especialistes en rescats de muntanya del cos de prevenció i extinció d’incendis.
“Si us plau, feu una bona planificació de la vostra excursió. Itinerari, previsió meteorològica, equipament i hidratació i nutrició adequada. No perdeu el respecte a la muntanya, us hi jugueu massa. Per descomptat, no tot és previsible i a vegades ens podem sortir del guió establert. No dubteu en avisar-nos si ens necessiteu, però respecteu la muntanya. No fa bromes”, adverteixen els bombers
Els rescatadors s’enfilen a la nau i ben aviat sobrevolen Arinsal. El cel realment està encapotat. Cobert. Molt cobert. La visió és molt dèbil. Impossible gairebé de veure res des del cel estant. “Intuïm que serà difícil arribar fins als alertants per via aèria.” El pilot comença a fer vols per la zona. Orbita per la vall. Fins que l’helicòpter -el seu pilot, vaja- troba una escletxa entre els núvols i s’hi cola. Entrar i sortir. El temps just per deixar els especialistes dels bombers sobre un terreny dur. Complicat. I amb la meteorologia desfavorable.
Comença la recerca terrestre. De la portella de Baiau, cap a la cresta del pic de Sanfons. I després, cap a la portella del mateix nom. No cal fer gaire metres més per, finalment, localitzar la parella que ha donat l’alerta. Que ha fet l’avís. Entre la boira. Espantadissos. Amb indicis de massa fred i una deficient hidratació. Desnodrits, fins i tot. Primer pas: roba d’abric, aigua i menjar. Res de retrets. La muntanya ja haurà parlat pels agents. Pels rescatadors. L’advertència de ben segur haurà estat prou seriosa. Suficientment alliçonadora.
Havent recuperat una mica de forces, no totes però suficients, no queda més remei que reprendre la marxa. A peu. Entre la boira. Mantenint el seu ritme. Guiant-los cap a bon port. Cap a la Portella. Fins al Port Vell després. Vora l’estació d’Arinsal, la boira no és tan densa. I l’helicòpter aconsegueix col·lar-se de nou entre bromes i recollir els cercats i els cercadors. Han passat més de tres hores de tot plegat. Encara queda un fil de llum. De claror. Com diuen els bombers, “aquest cop l’excursió d’aquesta parella, ha quedat en un avís més de la muntanya, però la línia amb la tragèdia és molt fina”.
I a partir d’aquí, la moralina. L’element alliçonador. “Si us plau, feu una bona planificació de la vostra excursió. Itinerari, previsió meteorològica, equipament i hidratació i nutrició adequada. No perdeu el respecte a la muntanya, us hi jugueu massa. Per descomptat, no tot és previsible i a vegades ens podem sortir del guió establert. No dubteu en avisar-nos si ens necessiteu, però respecteu la muntanya. No fa bromes.” Fi de la història. Un rescat d’èxit. Malauradament no tots ho són.