Tenir cura d’un familiar no és fàcil i, habitualment, el cuidador es descuida d’ell mateix per atendre les necessitats de la persona dependent. Centrada en les persones amb discapacitats, el psicòleg expert en discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, Javier Tamarit, ha ofert una conferència sobre els projectes a desenvolupar al voltant d’aquestes persones i les seves famílies. “Sabem coses, la ciència avança, tenim l’experiència de les mateixes famílies i això ens obre la possibilitat de desplegar programes i serveis que, encara que siguin emergents, poden establir-se en el futur, específics per atendre a les famílies quan aquestes ho necessitin”.
La Fundació Nostra Senyora Meritxell enguany obre un nou horitzó amb “dos objectius principals; d’una banda, desenvoluparem els plans de treball familiars i, per una altra banda, programes d’atenció a les famílies”.
Aquesta premissa està comportant un canvi de funcionament dins la Fundació Nostra Senyora de Meritxell. Tot i que, actualment treballen en un model “d’atenció integral”, com ha recordat la directora de l'entitat, Celine Mandicó, a partir d’ara fan “un pas més endavant” i fer evolucionar-lo, donant un pes més important a les famílies amb programes específics. “Tenim dos objectius principals; d’una banda, desenvoluparem els plans de treball familiars i, per una altra banda, programes d’atenció a les famílies, com els de capacitació, assessorament i informació o ajuda mútua”, entre altres.
Un canvi que no serà fàcil i és que, com ha assenyalat l’expert, s’ha d’intentar “canviar la creença que no s’ha de rebre suport, si és el meu fill el que em necessita. S’ha de fer entendre que es té el dret a sentir-se, en un moment determinat, la necessitat de tenir ajuda. Per tenir cura d’una persona, primer t’has de cuidar tu”. En aquest procés de cuidar la persona amb discapacitat, la dona continua sent la principal protagonista. “Estem en una estructura patriarcal; la dona és la que s’encarrega de cuidar. Aquí hi ha el perill que es produeixi el que nosaltres diem mare insular, que descuida les seves mateixes necessitats o que la torna més vulnerable en moments crítics o de dificultat i que repercuteixen per avançar i continuar cuidant a l’infant”.
Vilarrubla ha ressaltat que “el 90% dels infants” amb discapacitat intel·lectual estan escolaritzant en centres ordinaris, gràcies als diferents programes que hi ha engegats en aquest àmbit.
De fet, aquest treball conjunt entre associacions i entitats és primordial per continuar avançant en el camí, sobretot, en aquells moments més delicats com pot ser el moment del “diagnòstic, la transició de casa a l’escola, quan es fan adults, que passarà quan no estigui jo o la creació de les mateixes famílies de les persones amb discapacitat intel·lectual”. En tot això, la ministra d'Educació, Ester Vilarrubla, ha posat una mica de llum apuntant que “el 90% dels infants” en aquesta situació estan escolaritzant en centres ordinaris. Tot i això, també ha recalcat que encara queda molt de camí per fer.
Com la ciència, tot evoluciona. En aquest sentit, Tamarit ha volgut posar en relleu que “hi ha estratègies i bones pràctiques que ens permeten veure que hi ha un camí per on transitar”. “Evidentment, en cada zona i espai s’han de detectar els recursos que hi ha, però hi ha esperança”, ha conclòs el psicòleg.
Comentaris