La J.A. va venir del Perú fa més de 20 anys cap a Andorra. Amb el seu home van decidir comprar un habitatge i hipotecar-se. De sobte, l'abril del 2018 el seu home va morir a causa d'un vessament cerebral. Ella tenia 45 anys. La seva vida va canviar per complet i li va caure el món a sobre. Després de gairebé un any, encara arrossega una depressió. "Tens un gran xoc, però has de tirar endavant", manifesta. "Quan vaig anar a la CASS em van dir que només podia percebre una pensió per 5 anys, i l'impacte encara es fa més gran".
La V.H. és argentina i fa 11 anys que també viu al Principat. El seu cas és similar la seva parella va morir inesperadament en un accident el desembre del 2017. Té una filla i una hipoteca en la qual ha de fer front. precisament també està hipotecada. Un cop va reclamar la pensió a la CASS li van dir que amb els 34 anys que tenia només li corresponia una pensió per 54 mesos, és a dir, 4 anys i mig. És cert que per la seva filla sí que ha aconseguit poder tenir el 100% de la CASS per orfandat.
Precisament la CASS exposa que la pensió de viduïtat temporal correspon a "les vídues o els vidus de menys de 50 anys al moment de la defunció de la persona assegurada" i que aquesta és de 30 mesos en menys de 30 anys, de 54 mesos entre 30 anys o més i menys de 45 anys o bé de 60 mesos entre 45 anys o més i de menys de 55 anys. Les pensions de durada vitalícia corresponen a les vídues o els vidus de 50 anys o més en el moment de la defunció. Malgrat que entre els 50 i 55 anys en el moment de la defunció han de demostrar haver estat casats o com a parella estable amb una vigència igual o superior a 10 anys, havent-hi també requisits especials per les defuncions derivades d'un accident de treball o malaltia professional si es té menys de 55 anys.
La incertesa del futur
Les víudes reclamen que les pensions de viduïtat a Andorra no vagin en funció de l'edat que tens al moment de la defunció de la teva parella
Les dues testimonis no reclamen en cap cas percebre econòmicament una quantitat major de la qual reben, que es troba al voltant dels 600 euros mensuals. La seva preocupació no és aquesta. Sinó que rau en la incertesa de no saber com poder afrontar econòmicament les seves despeses en un futur perquè afirmen que és molt dur "passar de la nit al dia a perdre el teu marit, i també ho és adonar-se que només tens un salari amb el qual poder fer front i que l'ajuda que et donen et serà retirada". "Hem de pagar una hipoteca al banc i a ell li és igual si pots pagar-ho o no".
"És trist saber quan es compleixi aquest període de temps, possiblement ens haurem de replantejar vendre els nostres habitatges". "No volem marxar i encara que se'm hagi passat pel cap, no tenim la previsió, però veient la situació tampoc ens donen facilitats perquè ens quedem", explica la V.H. "És una situació que no desitgem a ningú, mai penses en què et quedaràs vidu sent tant jove i que tu sol hauràs de fer front a totes les despeses".
D'aquesta manera la seva reclamació és que les pensions de viudïtat es converteixin en vitalicies sigui quina sigui l'edat de les vídues o dels vidus en el moment de la defunció de la persona assegurada per la CASS. Així que, manifesten que aquesta és una problemàtica que afecta a persones al país i que per tant, també hauria d'estar al centre del debat social i polític del Principat perquè "ningú en parla", exposen.
Les testimonis volen trobar més casos com els seus per poder organitzar-se i fer força davant les institucions públiques
Han reclamat a la CASS i al ministeri d'Afers Socials però reivindiquen que res serveix perquè "les institucions públiques no empatitzen amb la nostra situació". "Ens diuen que en aquest període de temps ens podem tornar a casar, però nosaltres sentim que les coses no han de ser així", "lògicament si reféssim la nostra vida i ens casséssim de nou, és evident que ens haurien de treure la pensió". "Però no és el cas, quan et passa una desgràcia com aquesta no és això en el que penses", lamenten.
En aquest sentit, volen també fer una crida a totes aquelles persones que es puguin trobar en la mateixa situació que elles per ser més fortes davant les institucions públiques i que la seva empenta i perseverància pugui canviar alguna cosa. "Ningú s'ha posat a pensar en les vídues joves i en la situació que vivim", "sembla que no entenen el problema que també patim i que és part de la realitat d'Andorra", sentencien.