Pel·lícula en família

Pozo està ultimant els darrers detalls, la postproducció d’un llargmetratge molt especial. Terri ho té clar. Fa de mare de la seva pròpia filla i durant el rodatge ha hagut de fer d’actriu, de mare i de… xòfera. L’actriu catalana -que també assumeix el rol de productora en aquest film- ha conduït una autocaravana de més de set metres de llargada des d’Andorra fins a l’Illa de Skye, a Escòcia. L’ha conduït literalment. Durant trenta dies. “Conduir i actuar alhora” quan mai abans havia estat vivint en una autocaravana. Tampoc posar-s’hi al volant. I a Escòcia hi ha carreteres d’allò més estretes. “Ha estat una experiència super xula”, explica l’actriu, que recorda que en altres treballs filmogràfics havia aparegut conduint, però “sempre trajectes molt curts, controlats. Però en aquest cas ho feia tot jo i el Jose gravava”.

Terri: “És el projecte més especial de la meva vida sense dubte de moment. Qualsevol projecte és un repte. Però aquest és molt íntim: estava actuant amb la meva filla”

“És el projecte més especial de la meva vida sense dubte de moment”, admet Terri, que afirma que voldria que “la meva espectadora primera sigui ella”, la seva filla Danna, que intervé sinó en totes en pràcticament totes les escenes de què constarà el film. I que s’ha portat molt bé tot i les enrabiades lògiques que hagi pogut tenir quan hauria d’estar somrient per necessitats del guió, per exemple. Un guió que s’ha anat adaptant. Ja hi tornarem. La crítica que faci l’ara bebè “serà la més important, però per a això m’he d’esperar”, reconeix sense por a equivocar-se Elisabet Terri.

Si per a Terri és especial el llargmetratge, ‘Skye’, també ho és per a Pozo. Rodar amb la seva dona està acostumat a fer-ho. Evidentment, gravar la seva pròpia filla és el primer cop. Però és que en aquesta ocasió és l’home orquestra per excel·lència. La ‘memòria’ del director és clara i rotunda. Escriu Pozo: “Després d’anys en la direcció i la producció cinematogràfica, estava ansiós per submergir-me en una experiència que molts podrien considerar audaç. La meva fascinació sempre ha estat participar activament en els aspectes tècnics del cinema, des de la direcció de fotografia fins al muntatge, la correcció de color i la captura del so. Gaudeixo especialment del procés de rodatge quan els recursos són limitats, obligant-nos a dependre d’un equip humà reduït”.

En certa manera, la història de la Isolde, el personatge que interpreta Terri, ja és això. Una història que es teixeix a mida que passa. Que es roda cronològicament, geogràficament. Des d’Andorra fins a Escòcia, fins a la recòndita Illa de Skye. Posats a fer, i abans de seguir amb les experiències, les valoracions de Terri i Pozo, de la família de la pel·li -on a banda d’Ammann també hi apareixen Tom Medclaf i Elisabeth Larena- situem una mica la sinopsi del llargmetratge que s’està acabant de polir. Que s’està acabant de parir. En família, és clar. 

SINOPSI

Terri, Elisabet, és, s’ha dit, Isolde, que enmig d’una crisi personal i sent mare d’una nena d’onze mesos, decideix emprendre un viatge fins a la remota Illa de Skye en busca de la seva exparella, Víctor. Amb recursos econòmics limitats (com el propi rodatge, vaja), recorre a l’ajuda de la seva millor amiga, qui li presta la seva estimada autocaravana per facilitar-li el viatge. El periple d’Isolde per França i el Regne Unit es converteix en una sèrie de desafiaments i trobades inesperades, fent que la seva travessia sigui més complicada del que la presumpta aventurera imaginava.

Enmig d’una crisi personal i sent mare d’una nena d’onze mesos, Isolde (Elisabet Terri) decideix emprendre un viatge fins a la remota Illa de Skye en busca de la seva exparella, Víctor. El periple iniciat a Andorra i passant per França i el Regne Unit es converteix en una sèrie de desafiaments i trobades inesperades

L’autocaravana, que al principi semblava ser el seu refugi, es converteix en tot un desafiament logístic. En arribar a l’Illa de Skye, la recerca de Víctor es complica encara més per la falta d’informació precisa sobre el seu parador. Viatjar amb una nena petita també comporta dificultats, i trobar un lloc adequat per aparcar l’autocaravana es converteix en una tasca d’allò més complexa. Isolde es veu embolicada en situacions inesperades i troba a persones que canviaran la seva perspectiva sobre la vida i les relacions.

Finalment, Isolde localitza a Víctor, que treballa com a biòleg a Flodigarry. La trobada entre tots dos és tensa, ja que Isolde va ser qui va trencar la relació de manera abrupta. La incertesa sobre la paternitat de la nena afegeix més complexitat a la situació, generant un drama emocional que porta els personatges a confrontar el seu passat i enfrontar les conseqüències de les seves decisions. En aquest viatge d’autodescoberta, Isolde, Víctor i la seva filla exploren no només la geografia escocesa, sinó també les complexitats de les relacions humanes i la possibilitat de redimir-se i trobar un nou començament. 

Vaja, res de senzill. Tot un repte. Com el tenen Pozo i Terri, per exemple, cadascun en la seva posició. El director que fa de tot i més i alhora roda amb la parella i la filla i l’actriu que fa de mare en la ficció i la realitat de la filla real i ficcionada. “Tot era ficció, tot estava guionitzat, però també hem aprofitat moments” que han aparegut de forma espontània i no prevista per fer donar un petit gir de guió. I si en algun moment l’‘script’ indicava que la nena havia de somriure però estava de mala ganya, es mirava de treure a aquell moment de ‘conflicte’. “És el que té rodar la vida tot i que era molt ficcionat”. 

Elisabet Terri explica que per a ella “qualsevol projecte és un repte”, però aquest, evidentment, “és molt especial, molt íntim: estava actuant amb la meva filla. Sóc la seva mare. Això per a mi ha estat un doble esforç”. Tot i ser complexe, el fet de ser un projecte ‘en família’ “ens ha permès fer” els canvis que han calgut. Canvis d’ordre en el rodatge, de matisos, de guió… Tot i la “llibertat” no ha estat senzill. “Estar al cas de la producció, de l’actuació, pensar en ser mare actuant… Ara, (la Danna) s’ha portat super bé i m’ho ha posat fàcil tot i ser difícil”. 

També era complexe el repte de Pozo. “El meu propòsit era embarcar-me en un projecte on només participessin exclusivament els actors i jo com a director. Aquest enfocament busca establir una connexió única i explorar la profunditat de la col·laboració creativa d’una manera mai vista abans. La idea és despullar del procés de rodatge de qualsevol excés i permetre que l’essència de la narrativa emergeixi de la interacció directa i pura entre els intèrprets i la meva visió com a director”.

Deixa clar Jose Pozo que “aquest experiment no busca desafiar els límits convencionals del cinema, sinó descobrir fins a quin punt la connexió creativa ens pot portar des de la simplicitat extrema”. Ja abans de començar, el director es mostrava emocionat “per explorar com pot traduir-se en una experiència cinematogràfica genuïna i única. Per assolir el millor resultat, plantejo una planificació exhaustiva de les seqüències principals, però també estic decidit a infondre llibertat creativa”. I és aquí quan s’ha fet  el que ha calgut si Elisabet Terri fent d’Isoldre però conduint també com a Terri i essent mare de Danna necessitava quelcom inicialment no previst.

Pozo: “Després d’anys en la direcció i la producció cinematogràfica, estava ansiós per submergir-me en una experiència que molts podrien considerar audaç. La meva fascinació sempre ha estat participar activament en els aspectes tècnics del cinema, des de la direcció de fotografia fins al muntatge, la correcció de color i la captura del so”

Durant el viatge, durant el rodatge, Pozo ha buscat l’autenticitat. També la cerca en la postproducció en la qual està immersa malgrat disposar del suport d’altres especialistes. El director home orquestra té clar que malgrat haver-se volgut involucrar a soles, a pit descobert, amb els actors, vol oferir un producte final de qualitat excepcional. El muntatge s’adapta, com s’ha adaptat el rodatge, al ritme emocional de la història. “La il·luminació natural s’erigeix com un element vital per transmetre emocions i donar vida a la història”, explica Pozo.

Sempre que s’ha pogut, s’ha mirat de rodar les primeres i últimes hores del dia, evitant el sol àlgid i aprofitant les condicions climàtiques característiques de l’illa escocesa. “Els extensos dies plujosos a Skye es convertiran en una paleta emotiva. La constant pluja emmarcarà les escenes, creant un ambient melancòlic i íntim. La llum difusa ressaltarà l’emotivitat dels personatges, afegint una capa visual única”. I després, una vegada es finalitzi la postproducció, caldrà esperar la crítica. 

“La reacció del públic em neguiteja perquè apareix la meva filla”, exposa Terri, que està expectant  per saber què li arriba a la gent, als espectadors. I a més llarg termini també l’amoïna, en positiu si escau, la reacció de la Danna, la seva filla i actriu convidada. Convidada perquè no ha tingut l’opció de triar. L’actriu espera que l’ara bebè “quan sigui gran pugui veure la pel·lícula i se senti orgullosa i vulgui fer el viatge”. Vaja, que vulgui tornar a passar pels llocs on ho han fet en aquesta ocasió. Però llavors ja sent-ne plenament conscient. 

El projecte té “elements diferenciadors pel fet de com s’ha fet”. I l’aparició d’Alberto Ammann, reconegut per exemple el 2012 amb un Goya com a actor revelació per la seva participació a ‘Celda 211’, dota si cal més encara de solidesa el llargmetratge. És una figura internacional que s’ha enfilat a l’autocaravana per fer rumb, primer, cap als festivals. “I veurem com reacciona la gent.” Després, un cop vist “el recorregut que té” en els certàmens on Pozo i Terri ja tenen experiència, i fins i tot grans experiències, ‘Skye’ potser enfilarà un trajecte més comercial. Però primer, tot és en família. Després, ja es veurà.

IMATGES: IMMINENT PRODUCCIONS