De la ‘patinadora’ al Palau de Gel

Tal va ser la insistència que finalment el projecte va tirar endavant i es va anar a presentar al cap de Govern de l’època, Josep Pintat. L’executiu n’assumiria el cost de construcció, però feia falta tenir el terreny. I el comú va veure l’opció en uns terrenys que tenia llogats el Govern com a camp de futbol que feia anys que no s’utilitzaven. Així que, tal com ha recordat Jordana, “el Tonet de Cal Mora, que era conseller major, va anar a parlar amb l’Agustí de Cal Roig”, propietari dels terrenys. “Eren molt amics, però no van caldre arguments perquè l’Agustí de seguida va dir que sí amb condicions molt favorables”, ha destacat l’excònsol, valorant que el propietari “era un home entregat a la parròquia”.

I aquí va arrencar la història d’un Palau de Gel que aquest dimarts ha celebrat un acte multitudinari d’inauguració de la reforma feta durant el mandat passat i que ha suposat la renovació de la pista de gel, de la piscina, la col·locació de plaques solars i la inclusió del parc aquàtic. Un esdeveniment de més de dues hores que com ha admès el cònsol major ha estat, sobretot, un acte de “reconeixement” a la història d’una instal·lació “esportiva, cultural i social que penso que s’ho mereix”, i òbviament a totes les persones que l’han fet possible.

Francesc Areny, també excònsol, no ha amagat les dificultats de la posada en marxa inicial, però alhora ha reconegut que els seus anys de mandat van ser també “una època fantàstica” en què es van poder fer molts actes que “difícilment s’haurien pogut fer sense el Palau de Gel. Hi va haver un abans i un després a la parròquia”.

També hi han pogut dir la seva l’actual ministra de Cultura i Esports i excònsol menor, Mònica Bonell, i fins i tot qui durant molts anys va ser el cap de manteniment de la instal·lació, Joan Vargas. Ell va patir en carn pròpia els problemes que durant un temps va arrossegar el Palau. “Hi dedicava totes les hores del dia. Me’n anava a dormir amb la sensació que alguna cosa passaria i em despertava somiant que la pista estava tota fosa, així que moltes nits baixava a les 3 de la matina a comprovar que tot estigués bé. Quan veia que tot funcionava, me’n tornava a casa a dormir”, ha confessat.

“Va ser una aventura molt gran”, ha assegurat Antoni Carulla, qui va ser el primer director del Palau de Gel i que ha posat en valor “la visió de futur” dels impulsors del projecte. Mil i una anècdotes que omplen 36 anys d’història, perquè com ha dit també l’excònsol Francesc Camp, segurament si cada canillenc escrivís la seva biografia “hi posaria el Palau de Gel” perquè com ell, “en cada moment de la vida hi ha alguna relació o anècdota” relacionada amb l’equipament. Camp, per cert, que ha viscut una inauguració “en diferit”, ja que va ser ell qui des del capdavant del comú va impulsar la reforma i la materialitzar, però que ha assistit a l’acte, ja, com a “ex”.

Al final de l’acte Jordana es mostrava “content” d’haver contribuït a “imaginar i promocionar una obra d’aquesta envergadura” i, sobretot, “que hagi sigut un èxit, perquè al començament no era evident”. La celebració també ha servit per homenatjar els esportistes de la parròquia.

Després de l’acte més de record, l’activitat s’ha traslladat a l’exterior del Palau, on Alcobé, acompanyat de Camp i el cap de Govern, Xavier Espot, han descobert una placa commemorativa i han fet un tall de cinta simbòlic. Tot plegat, acompanyat d’un espectacle de dansa vertical que ha servit de preàmbul per l’espectacle sobre gel que ha tancat la jornada i al qual han assistit 1.500 persones. Un ple total que es confia que no sigui tan sols fruit d’un dia, sinó que marqui també l’inici d’una nova etapa que s’ha definit com un “puntal” de la parròquia. “El Palau de Gel fa família, fa Canillo i fa comunitat”, paraula de mossèn Ramon.