Pastorets d’immersió

Al voltant d’unes 600 persones hauran gaudit aquest Nadal de la vintena de projeccions de ‘Els Pastorets’ de Sant Julià de Lòria. La xifra res té a veure amb les més de 1.000 que segurament s’assolien en circumstàncies normals, però s’ha de reconèixer el mèrit d’una “família”, com els defineix la cap del servei d’Activitats Cultural, Laura Rogé, de trampejar qualsevol obstacle. Primer va ser la pandèmia i després l’incendi del Centre de Congressos que els ha deixat sense auditori. “Ja tenim ganes d’estabilitat i de tornar a casa, que és a l’auditori del Centre Cultural i de Congressos”, manifestava Rogé abans de la penúltima projecció. Des del seu punt de vista, però, la capacitat d’adaptació “demostra que la família de ‘Els Pastorets’ està molt consolidada i la gent se sent molt seu el projecte”.

El recolliment que ofereix la Sala Sergi Mas (permetia una cinquantena d’espectadors per passi) li dona un toc especial a l’edició. I cinc pantalles gegants sorprenen l’espectador només d’arribar. A l’inici, les projeccions al sostre que acompanyen les imatges de l’obra ajuden a tothom a notar l’efecte d’immersió.

A la pantalla, és clar, els personatges són els de sempre: el Lluquet, el Rovelló, la Farigola, Satanàs, Llucifer, Jeremies, Sant Josep i la Verge Maria, les fures, els àngels i el reguitzell de pastors i altres personatges que conformen la història de Folch i Torres que al llarg de 29 edicions s’ha anat modelant a gust dels 13 directors diferents que hi han passat.

I és clar, a qui no li fa gràcia veure’s a un mateix amb 30 anys menys? O al company de classe o al veí amb qui tantes vegades havia compartit escenari? I encara millor, què me’n diuen del mateix actor interpretant dos o més papers diferents de manera gairebé simultània? Però si es tracta d’encaixar a la perfecció, els fragments audiovisuals que van servir al seu dia per salvar les restriccions de la Covid. Un encert llavors i també ara.

Al final, 45 minuts que permeten viure la història tradicional i de la qual, potser molts, poden recitar de memòria fragments dels diàlegs.

“Estem molt satisfets perquè el públic n’està content”, reconeixia Rogé, que afegia que han estat especialment ben rebuts “per part de tots els col·laboradors que hem tingut”. Amb tot, recordava que és una “edició de transició” i que es va optar pel format audiovisual perquè “vam descartar sortir de Sant Julià en la trentena edició”. La responsable de l’àrea de cultura comunal admetia que “hem trobat a faltar la vessant més social”, però tot i així, en les projeccions prèvies que es van fer per als col·laboradors “vam aconseguir retrobar molta gent. Ha estat molt entranyable”.

I el futur? La mirada segueix posada en la reconstrucció de l’auditori del centre de congressos, que serà el que marcarà la decisió. A títol personal Rogé no amaga que “m’encantaria tornar a la versió tradicional”.