La ‘parròquia més demòcrata’ vs. el vot en blanc

Un centenar de persones omplen en gran mesura l’auditori del Palau de Gel per arropar els ‘consellers in pectore’ Guillem Casal i Jordi Jordana, als quals la direcció demòcrata els recorda que “no tenir rival és a vegades una trampa”

Que sí, que l’acord d’associació amb la UE és clau i suposadament la negociació amb Brussel·les està ben encarrilada i “és el millor acord que ha posat mai la Comissió Europea sobre la taula”. Ho diu el candidat territorial demòcrata a Canillo, Guillem Casal. “Andorra no és un país deprimit” i “s’han pres mesures” per afrontar la problemàtica de l’habitatge. Ho afirma el número 2, Jordi Jordana. Però el temor immediat és un color, “el blanc, el vostre rival”. Ho ha advertit la secretària d’organització demòcrata, Rosalina Areny.

La platea de l’auditori del Palau de Gel s’ha omplert en bona mesura, amb un centenar de persones, ciutadans en gran mesura, però també càrrecs electes, en exercici o excàrrecs, que Canillo és una de les parròquies que més mandataris ha donat. I fins i tot algun alt dirigent bancari. Areny ha deixat clar que la canillenca és “la parròquia més demòcrata de totes”. Això, però, i ho ha remarcat també posteriorment el cap de Govern en funcions i candidat a la reelecció, Xavier Espot, pot ser un risc perquè “no tenir rival és a vegades una trampa”.

Areny i Espot han reclamat el vot no només per a la candidatura territorial, de la qual Casal i Jordana “són ‘consellers in pectore’ des del dia de tancament de llistes”, sinó també per a la nacional, d’aquí la “importància de mobilitzar-se”, com ha dit la secretària d’organització. I és que els candidats han desgranat accions realitzades o propostes per realitzar i Espot ha desplegat al Palau de Gel el seu discurs de cada reunió de poble. Però aquesta nit les paraules més significatives a diferència de la majoria de la resta de dies han estat les d’Areny.

IMG 3544
Guillem Casal s'ha referit especialment a les negociacions amb Europa.

“Ni tan sols s’han atrevit a fer una altra llista”, ha reblat la secretària d’organització mentre que el president i líder taronja ha indicat al seu torn que “el problema no és nostre, és dels altres” i ha assegurat que encara que hi hagués hagut “quatre o cinc candidatures més”, la de Casal i Jordana seria, segons Espot, la més preparada. Rosalina Areny ha destacat el fet que els candidats canillencs han estat treballant “de forma incansable com si tinguessin quatre llista al davant i fossin els últims en els sondejos” i tot i que podria semblar unes eleccions “avorrides” ha demanat que “ni una sola canillenca ni un sol canillenc us quedeu sense anar a votar”.

LA CANDIDATURA

Com sol ser habitual en totes les reunions de poble demòcrates d’aquestes eleccions, la secretària d’organització de la formació precedeix els membres de la candidatura. La fins ara consellera, excònsol menor i exsubsíndica general, la dona “amb la trajectòria política mes longeva del segle XXI”, segons Areny, ha estat qui ha obert el foc. I de quina manera. Amb aquella ironia no sempre bonhomiosa que tot sovint gasta, Mònica Bonell és ara per ara l’únic dirigent polític que s’ha referit en un acte electoral, encara que de forma indirecta, a les anomalies que denuncia des de fa tres setmanes ‘El Fax de 8TV’.

Bonell, que ha parlat d’algunes de les actuacions que ha dur a terme l’executiu demòcrata amb el suport parlamentari i que ha assegurat que el de Demòcrates “és el millor programa per continuar treballat per Andorra”, ha parlat de les dues grans crisis que ha hagut de superar el país sota paraigua taronja. S’ha referit a la pandèmia i, també, a la crisi financera. I aquí ha estat quan ha aprofitat per tirar un dard contra els qui “volen defugir l’acció de la Justícia i volen embrutar el nom d’Andorra”.

IMG 3517Mònica Bonell s'ha referit indirectament al programa 'El Fax de 8TV'.

La número 7 de la candidatura nacional ha donat per a Guillem Casal, i el candidat territorial ha parlat especialment de les bones coses que ha d’aportar l’acord d’associació, després de deixar dites quatre pinzellades més sobre la gestió demòcrata i la ferma voluntat de “no estirar més el braç que la màniga”. Sobre Europa, el gran ‘hit’ de Casal en la nit de poble, ha assegurat que es busca un “acord estable i bilateral de tu a tu”. “Tenim clar quines són les nostres línies vermelles”, ha dit abans de refutar allò que es diu. “Sentireu dir que els demòcrates volem córrer, que volem posar el carro davant dels bous”.

Jordi Jordana ha parlat essencialment de la problemàtica de l’habitatge i les receptes demòcrates per a posar-hi remei. Meritxell Alcobé ha mostrat un vessant més personal en explicar perquè i com va acceptar anar a la llista i tornar a la política activa. La docent i exconsellera comunal ha parlat d’algunes millores en matèria d’infraestructura que es volen executar i ha assegurat dirigint-se als presents i també a Espot que “Canillo tampoc us fallarà”. Lluc Pol ha parlat d’esdeveniments i turisme i Marion Dourdet s’ha referit a aspectes de pagesia i ramaderia.

IMG 3548
Jordi Jordana durant la seva intervenció.

Xavier Espot ha estat, com sempre, l’últim en intervenir i l’encarregat de convidar a coca i moscatell. Abans ha repetit el discurs model que porta a totes les parròquies i després ha fet un petit perfil de cadascun dels candidats. S’ha referit a Guillem Casal com un “canillenc i andorrà de pedra picada”, un “jove experimentadíssim” i “la meva crossa” els darrers quatre anys. Una joventut compensada per l’experiència d’un Jordi Jordana a qui “ens va costar una mica convèncer-te” i del qual n’ha destacat el coneixement jurídic que serà cabdal alhora dl’elaborar les lleis i perfeccionar-les més que no pas els darrers anys.

Espot s’ha aturat força en Jordana, ha fet petites pinzellades d’Alcobé, Pol i Dourdet i ha trencat finalment una llança per defensar Bonell, sabedor que l’aquesta darrera legislatura presidenta suplent del grup parlamentari demòcrata aixeca tantes passions com animadversions. El líder taronja ha ressaltat el “tarannà dialogant” de la parlamentària i la discreció i “mà de mestra” amb la qual, segons Espot, hauria dirigit “una comissió complexa i amb molt volum de feina com la d’Economia”. En fi, que han sortit al rescat, per dir-ho d’alguna forma, l’una de l’altre i viceversa.

Comentaris (10)

Trending