Un pam d’aigua, una forta olor, una gran desesperació i un ambient carregat de pols i terra

L’Ivan i la Irina són dos voluntaris, valencians i residents al Principat, que ahir es van desplaçar a Paiporta amb dues furgonetes que duien productes de primera necessitat; ara, a la seva tornada expliquen a aquest mitjà el seu testimoni de tot el que han vist i les emocions que han sentit, alhora que continuen treballant per recollir productes i fer un altre viatge

Un ambient carregat de pols i ple de terra, un pam d’aigua pels carrers una setmana després dels fets, un fort olor i sobretot i les cares de desesperació i cansament de la gent. Tot això és el que es viu als carrers de València des de fa més d’una setmana, una situació que malgrat que aquí ens arriben les fotografies i els vídeos, no es veu ni un 1% del que realment es viu allà. Així ho expliquen els dos voluntaris que ahir van arribar a Paiporta des d’Andorra amb dues furgonetes carregades de productes de primera necessitat. Originaris de València i residents al Principat, l’Ivan i la Irina han retornat aquest migdia a Andorra per continuar preparant caixes per enviar properament dues furgonetes més i un camió.

“Veure-ho cara a cara és molt més impactant que el que es veu per les xarxes socials”, ha assegurat la Irina, una de les voluntàries que ahir al matí va posar rumb cap a Paiporta, una de les zones afectades per la Dana. En arribar es van trobar que era bastant complicat accedir al poble. Les carreteres estaven tallades amb cons i van haver d’apartar-los per poder passar amb les furgonetes; el túnel per on s’havia de passar estava tallat per inundació, i les rotondes només tenien una de les sortides obertes. També relaten que està ple d’agents de policia que et diuen que per segons quins llocs no es pot passar amb els vehicles i no es pot creuar a l’altre costat del poble perquè els ponts ja no hi són: “Els accessos per entrar a Paiporta són per ponts, i només en quedava un per poder arribar-hi”, han explicat.

Això, és només l’inici i les complicacions que hi ha per accedir-hi, però una vegada dins del poble, la situació empitjora. “Després d’una setmana tot seguia inundat, la gent estava pel carrer buscant les seves coses de valor, els seus vehicles... i, penses en tot el que han viscut aquelles famílies i en aquell moment es paralitza una mica el món”, detalla la Irina. Per aquest motiu, recorda que és molt important aportar tota l’ajuda possible, i no només ara, sinó que els valencians i valencianes dels territoris afectats per aquesta catàstrofe necessitaran molta ajuda i molt temps abans de poder recuperar una mica les seves vides.

“La carretera està tota plena de terra i quan baixes una mica la finestra, el primer que notes és l'olor, que és com si et donés un cop a tota la cara”

Quan van arribar a la localitat ja era de nit, i es van trobar amb la dura imatge de veure com no hi havia llum pels carrers, encara hi havia un pam d’aigua, una olor molt forta i sobretot veure les cares de desesperació de la gent. “La meva família és de Paiporta”, explica l’Ivan, i només arribar un conegut seu li va dir: “Ara que has estat aquí i comparat amb el que es veu a la televisió, com veus la situació?”. La resposta del voluntari és que és impossible saber fins a quin punt arriba la gravetat de la situació que viuen amb només mirar els vídeos. Explica que quan estàs arribant a València es comença a veure una barbaritat de vehicles de la guàrdia civil, de la policia i de militars. A mesura que es va avançant l’ambient es comença a carregar: “La carretera està tota plena de terra i quan baixes una mica la finestra, el primer que notes és l’olor, que és com si et donés un cop a tota la cara”, detalla l’Ivan.

Tot això no es pot percebre a les imatges que ens arriben a Andorra o a la resta del món, així com tampoc arriben les veus de molts dels ciutadans que estan dia a dia lluitant per intentar recuperar -almenys una part- de les seves cases i dels seus carrers: “Se sentien moltes converses de gent dient que havien aconseguit menjar o d’una noia que explicava que avui li arribaria una medicació. Això que per nosaltres són coses tan fàcils d’aconseguir, i d’un dia a l’altre a ells els hi fa falta i, per tant, intentem ajudar amb el que puguem”, relata la Irina, tot ressaltat l’esgotament físic que es nota a les cares de tothom.

Els dos voluntaris han tornat aquest migdia a la planta -2 de l’Hotel Starc d’Andorra la Vella per continuar empaquetant tots els productes que marxaran o demà o divendres al matí cap a València i que es repartiran poble per poble.

PUNT DE RECOLLIDA

El punt situat a l’Hotel Starc d’Andorra la Vella, ha finalitzat la recollida de productes fins a nou avís, i es troben empaquetant tot el que han recollit per carregar-ho en un camió i en dues furgonetes que posaran rumb a València demà o el divendres amb productes de primera necessitat. Una de les coordinadores de la iniciativa, l’Alba Casanou, ha recordat que ja no cal que es porti més roba, ja que la necessitat més important que tenen són de productes d'higiene de la casa i personal, així com pales i estris per poder continuar retirant el fang dels carrers. Casanou, també ha explicat aquest mitjà que estan buscant un local aquí a Andorra per poder guardar durant unes tres setmanes tota la roba que han recollit a l’espera que els contactes que tenen amb els pobles de València els hi tornin a requerir aquesta necessitat, i s’organitzi un altre viatge.

Una de les voluntàries que ha participat en la recollida preparant una de les caixes.
Una de les voluntàries que ha participat en la recollida preparant una de les caixes.

Aquest matí ha marxat des d’aquest punt de recollida una furgoneta de l’FC Andorra, que han aprofitat el viatge que feien per transportar el màxim de material possible cap a València. Amb aquesta ja són tres les furgonetes d’aquesta iniciativa que han enviat al territori afectat per la Dana.

Etiquetes

Comentaris

Trending