I la demanda en qüestió es va interposar el 12 de desembre del 2023. Llavors el conductor que havia patit danys en el seu vehicle va interposar demanda en reclamació de quantitat contra la companyia asseguradora i l’altre conductor, tot sol·licitant la seva condemna solidària a abonar-li la suma ja esmentada de 1.182,76 euros, corresponent als danys soferts al seu vehicle a causa de l’accident produït en data 14 de juny de 2023, incrementada dels interessos al tipus legal meritats per la mateixa a comptar de la data de l’accident i, subsidiàriament, de la contesta a la demanda i al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d’advocat, procurador i, en el seu cas, perit.
“L’article 329 del Codi de procediment civil estableix que es pot interposar recurs d’apel·lació contra les sentències definitives que el tribunal dicti en qualsevol procés, llevat dels processos que se segueixen pel procediment abreujat quan la quantia del procés no sigui superior a 1.500 euros”
El 6 de febrer següent, la companyia asseguradora i el conductor demandats es van aplanar a la petició tot demanant “que no s’efectués expressa imposició de les costes processals, en haver-se produït l’aplanament en el termini per contestar la demanda”. El Tribunal de Batlles encarregat de la qüestió va confirmar la sentència, això és, imposant als demandats el pagament de la quantia equivalent al dany causat i no va fer “expressa imposició del pagament de les costes judicials ocasionades, havent de suportar cadascuna de les parts les seves pròpies i les comunes per meitat”.
El conductor demandant, però, entenia que no era un aplanament gratuït si no que si s’havia hagut de recórrer a la via judicial ja era perquè prèviament no hi havia hagut una entesa. En efecte, segons la sentència de la sala civil del Tribunal Superior (TS) recentment dictada, el peticionari considerava “que sí que es va efectuar un requeriment extrajudicial previ a la interposició de la demanda al defenent a través de la seva companyia asseguradora, havent-se negat a assumir aquesta la seva responsabilitat i obligat amb la seva negativa a interposar la demanda. Demana la revocació del pronunciament relatiu al pagament de les costes contingut en la resolució d’instància, i la condemna de l’apel·lada al seu pagament en les dues instàncies, inclosos els honoraris d’advocat i procurador”.
La part demandada es va tornar a oposar a la petició. I ara el TS recorda que “l’article 329 del Codi de procediment civil estableix que es pot interposar recurs d’apel·lació contra les sentències definitives que el tribunal dicti en qualsevol procés, llevat dels processos que se segueixen pel procediment abreujat quan la quantia del procés no sigui superior a 1.500 euros”. Com s’ha repetit, “la quantia del procés principal seguit en la instància ascendia a 1.182,76 euros” més els interessos legals. I com que tot plegat és inferior als 1.500 euros, el recurs no s’hauria d’haver acceptat. Però com que erròniament es va admetre, el que es fa és desestimar les pretensions del demandant. Les despeses de l’accident, val; però les judicials, cadascú que se suporti les seves.
Comentaris