Abans que els dos joves prenguessin la valenta decisió de crear un club esportiu, Galiano explica la problemàtica amb què es trobaven: “La gent que hem jugat a bàsquet des de tota la vida no tenim un espai on jugar. Sobretot als mesos d’hivern, amb la neu i el mal temps. Només tenim el Prat del Roure o les pistes de 3x3 exteriors, però no tenim cap espai cobert en condicions”, remarca el president. L’estiu passat van ajuntar-se diverses persones per crear un grup de WhatsApp que va acabar incloent unes 40-50 persones perquè, quan acabessin de treballar, poguessin ajuntar-se a la pista exterior del Complex Esportiu d’Encamp i organitzar partits de 3x3, 4x4 o fer algun torneig improvitzat.
La cosa va anar creixent fins al punt que van formar-se dos grups en línia de prop de cinquanta persones en cadascun d’ells, i això va provocar que Buchanan, l’actual vicepresident, proposés la creació d’un club. “Com vols crear un grup de bàsquet amb tot el que comporta?”, va respondre Galiano. Doncs dit i fet. La broma va convertir-se en un assumpte cada cop més seriós en el moment que tots dos es van veure tramitant papers, parlant amb el Govern, buscant notaris i preparant estatuts sota la tutela de la Federació Andorrana de Bàsquet i del seu president, Jaume Tomàs. Els dos mandataris van passar de no tenir-ne ni idea d’iniciar un nou projecte a entregar tots els papers el 17 de desembre de 2024 i, el passat 18 de març, es va oficialitzar la creació del club de bàsquet L’Ossa Encamp.
L’objectiu de l’Ossa és crear un espai per tota la gent apassionada del bàsquet, però no tant professional com el que vehicula el MoraBanc, amb la intenció de, en un futur, anar a competir a Espanya si tot va bé. Galiano explica que la voluntat no és fer la competència al club de la Baixada del Molí, sinó complementar-lo aglutinant a totes aquelles persones que acaben la seva etapa formativa i es troben sense alternativa. “Nosaltres acollim gent a partir dels 18 anys. Llavors, el MoraBanc té equips de base però fins als 18 anys. A partir de la majoria d’edat ja no acull ningú més perquè té el primer equip i el sènior B, que competeix a la Lliga EBA. Per això, volem ser un espai on tots aquests nois i noies que acaben la seva etapa puguin seguir jugant al bàsquet, en una pista coberta en bones condicions i, perquè no, si tenen un bon nivell que puguin jugar amb la selecció andorrana”, confessa el president.
Aprofitant que els dos dirigents tenen un amic argentí que treballa com a dissenyador gràfic, Galiano analitza com van arribar al logotip i al ‘naming’ final: “Li vam explicar una miqueta els valors que tenim nosaltres. Som gent que ha donat moltes voltes, perquè la majoria dels membres del grup són gent de l’Argentina o altres països, que han fet temporades aquí i ha voltat molt pel món”, remarca. D’aquí ve el nom de l’Ossa: “Som gent molt guerrera i és el que volíem plasmar. Vam escollir el logotip de l’ossa perquè representa la tradició d’Encamp”, referint-se a la llegenda d’un animal que baixa de la muntanya i es baralla amb els encampadans. Per això hi ha un detall al logotip que mostra una cicatriu a l’ull, una característica “molt representativa d’Andorra i d’Encamp en especial”. A més, els colors escollits, el rosa i el blau, “representen la simbologia del Comú d’Encamp”.
L’administració comunal no els ha aportat un ajut econòmic directament, però sí que els ha subvencionat a nivell d’instal·lacions esportives. “Entrenem al complex d’Encamp i a l’escola de segona ensenyança. Ens han donat accés dos dies a la setmana i, en total, tenim tres hores de pista”, especifica, tenint en compte que s’han de repartir perquè no hi poden anar tots a la vegada. “Ens han limitat molt les persones que hi poden accedir, no podem ser cinquanta de cop, llavors aprofitem els dos grups de WhatsApp i ens encarreguem de fer unes enquestes perquè, en funció de la gent disponible, ser uns trenta més o menys a cada entrenament”, detalla Galiano, que aprofita per fer una crida “a la gent que li agrada el bàsquet perquè ens contacti, i perquè, si hi ha algú interessat en l’esponsorització, l’acollirem amb els braços oberts”.
El club ha estat tipificat com una associació sense ànim de lucre i cap dels dos dirigents pretén treure rèdit econòmic del projecte: “Tot el que generem serà pel club. Acabem de començar a rodar i la temporada ja s’està acabant, així que no demanarem cap mena de quota”, confessa. Això no vol dir que, en un futur, potser sí que cobraran alguna mensualitat. Però volen remarcar que, qualsevol classe de benefici econòmic que generin anirà destinat al club i a les seves despeses, com ara comprar samarretes, pagar les llicències de les federacions, els dissenyadors, etc. “Tant el Duncan com jo no rebrem res a canvi. Ho fem perquè som uns bojos del bàsquet i ja està, perquè pensem que és una entitat que faltava a Andorra, que sempre ha estat un país de bàsquet”, conclou.
Aquest cap de setmana, L’Ossa d’Encamp ha organitzat, amb l’ajuda de la federació, un torneig de bàsquet 3x3 a la plaça de la Germandat de Sant Julià de Lòria. “Serà el primer esdeveniment que muntem nosaltres, juntament amb la federació i el comú lauredià, i el muntem amb el mateix prisma que els valors del club: és per gent amateur a qui li agrada el bàsquet, obert a tothom sigui el nivell que sigui, sempre i quan tingui més de 16 anys”, afegeix. S’organitzaran dues jornades, la primera dissabte al matí de 10:30 a 13:30 hores i la segona diumenge a la tarda de 15 a 19 hores, en les quals s’oferirà un ambient divertit, oferint samarretes gratuïtes per a tothom, amb música, DJ’s i concursos de triples i habilitats. Serà la posada en escena de L’Ossa d’Encamp, i per això tothom està convidat a conèixer un projecte acollidor que pretén guanyar protagonisme en els pròxims anys.
Comentaris (1)