Són les primeres diligències que ordena el jutge Alejandro Abascal després d’acceptar la querella presentada pel presumpte esclau. El magistrat instructor, segons ha quedat clar durant les compareixences d’aquest matí, tindria abundant documentació i partiria de la certesa, o millor dit, la probabilitat certa, que efectivament el querellant va ser esclau a la mina. Formalment, la querella va contra el ciutadà espanyol resident al Brasil -i anteriorment, resident també al Principat- Manuel Terrén. Ell, com Jordi Cinca, l’ex-ministre de Finances, eren socis minoritaris d’Orfund però tenien un paper determinant, aparentment, en les decisions executives.
De fet, justament, el que Abascal hauria pretés entre d’altres coses aclarir què feia Orfund i les seves societats filials a l’Àfrica i qui donava les instruccions. Segons les fonts consultades, el magistrat voldria determinar el funcionament de l’empresa andorrana de baix a dalt. Per això també les declaracions s’han fet de qui tenia menys relació amb Orfund a qui en tenia més. Ramon Terrén, Josep Lluís Buch i Luis Bielsa han declarat des de Barcelona, mentre que l’andorrà Joan Samarra ho ha fet des del jutjat degà de Vilanova i la Geltrú.
Abascal hauria estat força incisiu amb tots ells i ha preguntat gairebé sembre basant-se amb documents. Segons les fonts, el jutge tenia molt interès en saber qui donava les instruccions sobre el terreny. En diferents ocasions ha mirat d’intentar determinar en quantes ocasions havia viatjat, si és que ho havia fet, Jordi Cinca a Libèria. Durant les declaracions d’uns i altres s’hauria posat en relleu, també, l’episodi de la marxa a corre-cuita d’Abidjan, la capital de Costa d’Ivori, dels responsables d’Orfund, amb Terrén, Manuel, al capdavant.
Segons algunes de les manifestacions, ja llavors els dirigents invorians haurien sospitat que des d’Orfund s’estava contribuint amb la diàspora liberiana en aquell país. I això va molestar profundament. Les suposades relacions entre Cinca i el tractant de fusta espanyol i suposat traficant d’armes Fernando Fernández Robleda també han estat de l’interès del jutge. De fet, per mantenir l’acusació de crims contra la humanitat, que no prescriuen, seria un element molt important poder vincular Orfund i els seus principals executius a aquell tràfic.
El magistrat titular del jutjat d’instrucció número 1 de l’Audiència espanyola, amb el suport del fiscal Pedro Martín Torrijos, molt actiu, també ha demanat als testimonis detalls sobre el circuit que seguien els diners que suposadament la diàspora liberiana feia arribar, a Andorra -i ha aparegut sense embuts citat Crèdit Andorrà-, a través dels tractes que aparentment tenien amb els dirigents d’Orfund. Segons les fonts consultades, l’instructor es volia fer una composició de lloc abans de decidir quins passos més vol dur a terme.
De fet, hores d’ara, que hagi transcendit, no hi ha ni tan sols citat Manuel Terrén com a investigat. I a l’antic executiu d’Orfund, mà dreta de Cinca sobre el terreny africà, el jutge de ben segur el voldrà escoltar. Caldrà veure si l’instructor acaba cridant a capítol l’ex-ministre de Finances i actual consultor financer i president del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i, especialment, en qualitat de què.