El gos blanc ferit va aparèixer per Ransol dimarts. Just després de la Setmana de caça de l’isard. Aparentment, o així ho creuen els animalistes que han anat difonent el vídeo que algun d’ells gairebé per casualitat va enregistrar de l’animal caminant coix, el més factible seria que el ca es deuria fer mal tot acudint a la muntanya amb el seu propietari en la setmana cinegètica per excel·lència. I no se li va fer cap cura ni tractament. Fins al punt que el tall profund que presenta a la pota ja s’hauria fet tant malbé que tot plegat estaria gangrenat.
Com aquell qui diu, el ca portava la pota penjada. Els grups socials d’amants i defensors dels animals són molt actius. I les enrabiades estan a l’ordre del dia. D’aquí que comencés a córrer la brama que calia actuar. Que calia fer alguna cosa per salvar el gos atès que hi havia un elevat risc que acabés coix. Això comptant que encara s’estigués a temps de fer-hi alguna cosa. Com que la brama va córrer tant i el gos en qüestió, com altres que corren impunement pels carrers de Ransol, tenen propietari, no va passar massa temps que l’animal, suposadament, va desaparèixer. De ser vist en indrets públics i al carrer a totes hores, a no veure’s.
En el millor dels casos, creuen algunes de les persones que s’estan mobilitzant, l’animal haurà estat retornat a la cabana, el tancat o la gàbia on en altres temps deu fer estada. En el pitjor dels casos… els animalistes no hi volen ni pensar. D’aquí que fan un clam a intentar esbrinar on para l’animal i mirar de saber quin és el seu estat per poder-hi actuar. Per poder-li alleujar el dolor que segur que ha de patir la bèstia. De fet, no descarten actuar davant l’administració perquè, si no és tard, prengui cartes en l’afer.
De fet, alguns dels animalistes en qüestió lamenten que a Canillo, el comú, hagi posat un agent de circulació dedicat a controlar suposadament de manera preventiva i sensibilitzadora els propietaris de gossos per tal que els duguin lligats, amb morrió, etcètera, i l’agent en qüestió controli només a segons qui. O el que és el mateix, a segons qui, no se’l controla. Les fonts consultades, però, asseguren que la propietat dels gossos que campen lliurement pel veïnat canillenc hauria estat advertida en més d’una ocasió, però…
Ara, el que escau és saber què passa amb el gos blanc de la pota ferida. D’aquí que s’ha muntat, salvant les distàncies i via xarxes i grups socials, una mena d’operació de salvació. Una operació a la qual conviden que s’afegeixin les entitats que treballen en la defensa i protecció dels animals i a les quals recorden que els gossos, com els gats, no entenen ni de noms ni de cognoms ni de renoms de cases i llinatges familiars.
Comentaris (2)