Els fets jutjats es remunten al 2 de gener del 2015. El menor es trobava passejant amb els seus pares per la població encampadana quan, davant la joieria del processat, li va caure al damunt un cúmul de neu i gel provinent de la teulada. Ni l’acusat ni el gerent de l’hotel de l’edifici havien netejat el sostre de l’immoble, tal com estableix la normativa comunal. De fet, la darrera nevada datava de la nit del 30 al 31 de desembre. És a dir, havia passat el termini de 48 hores marcat pel reglament.
A conseqüència de l’accident, el nen va patir importants lesions que el van tenir un mes sense poder anar a escola, una altre caminant amb crosses i cinc més sense poder practicar esport
L’accident va causar importants lesions a l’infant, de nou anys. En concret, un traumatisme cranial amb pèrdua de consciència, un hematoma occipital i danys també al turmell. Va haver d’estar un mes sense poder anar a escola, un altre emprant crosses i cinc més sense poder practicar activitats esportives. Els pares van decidir presentar una demanda que va rebre també el suport del fiscal. Entenia que el processat era responsable d’un delicte de lesions per impudència greu.
El ministeri públic demanava una pena de sis mil euros de multa. Per la seva part, l’acusació particular exigia una indemnització, sumant els diferents conceptes, superior als 18.000 euros. La defensa del processat, per la seva banda, entenia que no es podia imputar al seu client que tota la neu i el gel caigut provinguessin del local que gestionava.
La sentència del Tribunal de Corts, però desestima que hi hagi cap delicte. “Tot i ser cert que el dia d’autes caigué un bloc de gel i neu sobre el nen (...) no és menys cert que no ha quedat demostrat que provingués de la teulada de la joieria”, indica la resolució, tot remarcant que “de la prova practicada en autes i singularment de la practicada a l’acte de judici oral, es desprèn que (...) caigué des de la teulada de l’hotel”. En concret, diferents testimonis van assegurar que el sostre del comerç sí que estava net.
Sí que s’admet que l’edifici és de “copropietat” tant del processat com del gestor d’un hotel i que “ambdós tenien l’obligació de cuidar de mantenir el mateix i conseqüentment de treure o fer treure la neu existent en el teulat (...) cosa que no consta que haguessin realitzat”. Segons es va indicar al judici, aquesta situació seria “fruit de les seves diferències i desavinences personals”.
Per tant, es considera que la neu va caure de la teulada de l’hotel i no pas del sostre de la joieria. Per això, es considera que l’acusat, responsable principalment del comerç, no pot ser considerat culpable dels fets. Per això, queda absolt del delicte de lesions per imprudència greu pel qual va ser processat.