De bon matí, alguns ciutadans -i també turistes- ja han posat rumb cap al pla de l’Estany per fer una sortida guiada per poder descobrir l’entorn del poble d’Arinsal i la seva fauna: “Aquest any s’ha fet un treball conjunt amb la col·laboració de la federació andorrana de caça i pesca, i s’han alliberat perdius xerra al Pla de l’Estany, que són fruit del treball que estan fent a nivell del centre de cria que ells tenen a Sant Julià”, ha explicat el cònsol menor de la Massana, Roger Fité, que ha acompanyat a l’expedició.
Cap al migdia, els més curiosos s’han pogut reunir a l’aparcament Surf, l’escenari central de la Pitavola -la papallona del Comapedrosa- per veure per primera vegada l’encesa demostrativa d’una carbonera per obtenir carbó vegetal, tal com es feia antigament. Mentrestant, els diferents grups de l’Esbart Valls del Nord han aplegat una gran quantitat de gent per gaudir de la dansa i alguns balls tradicionals més reivindicatius. Un cop han finalitzat, el cònsol menor, juntament amb els representants del Parc Natural de l’Alt Pirineu i de l’Arieja han estat els encarregats de fer fum, introduint la brasa dins la carbonera, plena de llenya col·locada en posició vertical.
“El temps ens ha ajudat, ens ha respectat. Per sort és el que toca i tampoc el podem canviar. La cerimònia d’obertura ha anat molt bé i, com heu vist, tenim també el bestiar que va intrínsecament lligat al sector primari. També tenim la carbonera, el primer cop que se n’encén una, i com la Pitavola, tot el mercat està relacionat amb les feines i els treballs tradicionals”, ha recordat Fité, en un escenari que ha agrupat els balls, el bestiar andorrà que han portat quatre ramaders diferents de la parròquia i la carbonera.
Però no només hi ha hagut activitat a l’aparcament. Passejant pel nucli antic de la Pitavola, els visitants han pogut gaudir de demostracions i tallers artesanals d’algunes feines en estat d’extinció com cardar la llana, picar el ferro, fer cistells, bufar vidre o elaborar objectes de ceràmica. En total es compta amb una trentena de paradistes, també de sectors de la cosmètica i d’alimentació, que comercialitzen carn d’Andorra, formatges, dolços i altres productes artesanals.