LaLiga es manté en un segon terme una vegada ha donat instruccions als juristes que ha escollit perquè vagin accionant. Des de l’organitzadora de la competició tot just es confirma que s’han “exercitat accions judicials penals com a conseqüència d’haver verificat la infracció dels seus drets audiovisuals al Principat”. Entén l’entitat que està legitimada a defensar els seus drets i que no cal -perquè no es planteja fer-ho- que ho faci la distribuïdora del servei al Principat, Andorra Telecom.
Hi ha diverses oficines judicials -i, per tant, diversos batlles, d’instrucció especialitzada en aquest cas- que estan tramitant les querelles. Hores d’ara ja s’eleven a prop de trenta. No hi arriba. I quan els responsables dels establiments querellats les reben, no els fan cap gràcia. Per la ‘fama’ i suposat poder que té LaLiga. De fet, l’organisme busca marcar terreny, entre altres coses. No deixar cap escletxa en l’hegemonia audiovisual que pretén sobre el seu ‘producte’.
Hi ha diverses oficines judicials -i, per tant, diversos batlles, d’instrucció especialitzada en aquest cas- que estan tramitant les querelles. Hores d’ara ja s’eleven a prop de trenta. No hi arriba. I quan els responsables dels establiments querellats les reben, no els fan cap gràcia
Les eventuals multes fan por. Ara bé, caldria veure com es pot acreditar el suposat benefici que el ‘futbol pirata’ hauria generat als establiments querellats. Perquè, sobretot, els articles invocats en les querelles comporten, més enllà de penes de presó d’entre tres mesos a tres anys, eventuals multes quantioses. I si el cas fos molt molt greu, fins i tot es podria procedir al tancament de l’establiment. Evidentment, res d’això preveuen els querellats que puguin passar però…
Les querelles invoquen l’article 229 paràgraf 1 i paràgraf 2. I consideren, a més, ja s’ha dit, que la infracció és continuada. I què diuen aquests preceptes? Primer de tot, quedi clar, que es tracta d’un delicte contra la propietat intel·lectual. I en l’article s’hi diu que “ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i multa de fins al triple del benefici obtingut el qui, amb ànim de lucre i en perjudici de tercer, i sense l’autorització del titular o el cessionari del dret de propietat intel·lectual” dugui a terme diverses accions.
Quines són? Que “reprodueixi, copiï, distribueixi, transformi o comuniqui públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística, científica o qualsevol altra obra protegida per drets de propietat intel·lectual, o la seva interpretació o execució artística fixada en qualsevol suport o comunicada a través de qualsevol mitjà, o qualsevol altra prestació objecte de drets de propietat intel·lectual”. Més. Que “en el marc de la prestació de serveis tecnològics de la informació, faciliti de manera activa i no neutral, sense limitar-se a un tractament merament tècnic, l’accés o la localització a Internet d’obres o prestacions objecte de drets de propietat intel·lectual, especialment quan ofereixi llistes ordenades i classificades d’enllaços a les obres i prestacions, encara que aquests enllaços haguessin estat facilitats inicialment pels usuaris dels seus serveis”.
Els altres comportaments punibles poden ser que “exporti o emmagatzemi exemplars d’obres, produccions o execucions o altres prestacions protegides per drets de propietat intel·lectual, incloent-hi les còpies digitals, quan quedi acreditat que estan destinades a ser reproduïdes, distribuïdes o comunicades públicament”. I que “importi béns protegits per drets de propietat intel·lectual per reproduir-los, distribuir-los o comunicar-los públicament, siguin o no lícits aquests actes al país de procedència d’aquests béns”. El paràgraf primer de l’article estableix que “en els supòsits de gravetat especial el tribunal pot imposar la pena d’un a quatre anys de presó i, endemés, el tancament temporal o definitiu de l’establiment del condemnat o la publicació de la sentència”.
“El Govern no ha de valorar situacions que poden estar a l’ordre de denúncies o que estan judicialitzades”, ha manifestat el portaveu governamental, Guillem Casal
I el segon paràgraf del 229, l’article, s’ha dit, que s’invoca en les querelles, fixa que “el qui elimini, modifiqui, eludeixi o faciliti que s’eludeixin les mesures tecnològiques de protecció a obres o prestacions establertes pels titulars o cessionaris de drets de propietat intel·lectual sobre les mateixes obres o prestacions és castigat amb la pena corresponent a la meitat dels límits mínim i màxim previstos per a les conductes recollides” en l’anterior apartat. És a dir, allò dels tres mesos als tres anys, la multa el triple dels beneficis… I amb “la mateixa pena es castiga el qui fabriqui, importi, posi en circulació o posseeixi amb finalitats comercials qualsevol tipus de mitjà o dispositiu concebut, produït, adaptat o realitzat específicament per facilitar la supressió no autoritzada o la neutralització de qualsevol dispositiu tècnic utilitzat per protegir obres o prestacions objecte de drets de propietat intel·lectual”.
Hi ha expectació en molts àmbits per veure l’evolució de tot plegat. Des dels querellats a diversos advocats del país que estan a la ca salta. Des d’Andorra Telecom a LaLiga, és clar. I demanat l’executiu sobre la qüestió, el ministre i portaveu governamental, Guillem Casal, ha assegurat que “el Govern no ha de valorar situacions que poden estar a l’ordre de denúncies o que estan judicialitzades”. En fi, que “no hem d’emetre cap valoració al respecte”. Doncs serà la Batllia qui tingui la paraula.
Comentaris (6)