La intrahistòria d’aquesta jove condemnada -en primera instància- per tràfic i possessió de cocaïna arran d’aquell cas que es va descobrir a causa d’una fuita d’aigua en un edifici de l’avinguda Meritxell s’ha posat recentment damunt la taula del plenari del Tribunal Superior. Més enllà del delicte penal suposadament comès, per la via administrativa les autoritats andorranes no ho van fer bé. I el Constitucional li reconeix el dret a ser indemnitzada per la vulneració del dret a la jurisdicció que va patir.
La jove reclama no menys de 10.000 euros per danys morals, als quals hauria d’afegir els 2.723,22 euros de les dues mensualitats salarials que diu que hauria percebut si no se l’hagués expulsat indegudament. I, també, 2.200 euros de les despeses judicials
Per quantificar aquest perjudici, la representació lletrada de la noia, que ha promogut una reclamació contra l’Estat per anormal funcionament de l’administració de Justícia, ha exposat la situació. El que va envoltar el cas d’aquesta noia que més enllà de defensar la seva innocència en el cas estricte de la droga, ha defensat també amb dents i ungles el seu arrelament al Principat per evitar l’expulsió, almenys, per la via administrativa. Però inicialment aquesta expulsió hi va ser.
L’1 de febrer de l’any passat se li va notificar la decisió ferma i executiva. Uns dies abans s’havia quedat sense feina, fet que atribueix al seu procés administratiu. No va marxar immediatament del país. Però el dia 7 va acudir a la policia per demanar com havia de procedir. ¿Com havia de procedir? La policia la va detenir per incompliment d’una decisió judicial i després de cinc hores de reclusió se la va acompanyar a la frontera espanyola. I aquí va començar el ‘drama de l’andròmina’, el serial de l’embalum.
La noia és de nacionalitat peruana. Els policies andorrans van ‘entregar’ l’expulsada dient als seus homòlegs espanyols que per una decisió judicial, Andorra no volia aquella ciutadana. Els policies espanyols van demanar si la dona era espanyola. I com que no ho era, els agents van respondre als seus col·legues andorrans que ja se la podien confitar. Problema al canto, doncs.
Però com que la decisió d’expulsió hi era sí o sí, van intentar-ho per la frontera francesa. La dona no era francesa tampoc. En aquest cas, per evitar el ridícul, els policies van recórrer a una altra solució extravagant. Van reclamar el suport del padrastre de la noia. Ells la van acompanyar fins a prop del punt fronterer del Baladrà. Allà la van fer pujar al cotxe del seu padrastre per tal que aquest creués el pas fronterer com si tal cosa. I a partir d’aquí, que s’espavilessin tots plegats. L’advocada de la noia ha assegurat davant els magistrats que es va tractar la seva patrocinada “com un drap brut, ningú la volia”. I això li hauria comportat “un dany moral difícilment qüestionable”.
La noia és de nacionalitat xilena. Els policies andorrans van ‘entregar’ l’expulsada dient als seus homòlegs espanyols que Andorra no volia aquella ciutadana. Els policies espanyols van demanar si la dona era espanyola. I com que no ho era, els agents van respondre als seus col·legues andorrans que ja se la podien confitar
Per aquest circumstància la jove reclama no menys de 10.000 euros, als quals hauria d’afegir els 2.723,22 euros de les dues mensualitats salarials que diu que hauria percebut si no se l’hagués expulsat indegudament. I, també, 2.200 euros de les despeses judicials. Evidentment, ni la fiscalia ni el Govern estan d’acord amb aquestes xifres. Ni tan sols amb la narració dels fets. A les dues institucions no els queda cap més remei que admetre que quelcom va fallar.
De fet, ho va dictar el Tribunal Constitucional, que va obrir la porta a la jove a una indemnització. La fiscalia “no qüestiona que la demandant ho hagués passat malament” en el moment de sentir-se una andròmina, però no creu que allò, entre policies, fos una situació anòmala. Per aquesta via, diu el ministeri públic, res a reclamar. En canvi, és clar, l’expulsió va impedir treballar a la jove. Però entén la fiscalia que amb un mes de salari n’hi ha suficient.
Per al Govern, el que cal és indemnitzar la noia pels danys morals soferts. Però tot just 500 euros. Entén que a la implicada se la va despatxar de la feina abans de la sentència que feia efectiva la seva expulsió i, per tant, considera que és una pèrdua usual del lloc de treball i, en conseqüència, no escau indemnitzar per la falta del salari. En fi, qui li havia de demanar a la noia que llancés pel celobert uns sostenidors que embolcallaven uns quants sobrets de cocaïna quan la policia, aquell setembre del 2020 només havia acudit a l’edifici on vivien -en una mena de pis pastera, això també- per una fuita d’aigua. Una trista fuita d’aigua.
Comentaris (8)