“No vaig dubtar ni un minut en agafar el cotxe i anar-los a buscar a la frontera polonesa”

Oleksandr Baranov està vivint el conflicte Ucraïna-Rússia des de la distància, però en saber que la seva filla i net estaven fora del país eslau els ha recollit i portat a Andorra

L'angoixa i el temor sobre com un sobreviurà un conflicte una guerra no només és present en aquells que la pateixen de forma directa, sinó també en els familiars que es troben fora del territori implicat. Oleksandr Baranov resideix a Andorra des de fa uns quants anys i ha patit per la filla i el net -que ja estan al Principat-, però continua preocupat pels progenitors que han decidit quedar-se a Ucraïna.

L’esclat del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna no només s’ha vist amb preocupació entre aquells que l’estan patint en la seva pròpia pell, sinó a milers de quilòmetres també, sobretot en aquelles persones que tenen familiars directes dins del país eslau.

Aquest és el cas d’Oleksandr Baranov. Ell resideix al Principat des de fa més d’una dècada, però la família més directe, pares, filla i net, vivien a Kiïv en el moment de la invasió russa. A l’angoixa per no saber el que està passant, se suma la por que percebia en els familiars quan es comunicaven. “Recordo el primer dia de la guerra, parlant per telèfon i sentint els avions i les bombes”, relata Baranov que afegeix que “la teva pròpia filla et digui que té por és molt dur”.

El camí per sortir d’Ucraïna no va ser tampoc fàcil. A banda de l’estat de les carreteres i els controls que es trobaven, “a la frontera amb Polònia hi havia molta cua”. Aquest, però, no va ser l’única pedra en el camí, ja que de tots els que anaven junts “només van poder passar dones i nens. Tots els homes es van haver de quedar en terres ucraïneses”.7

“Recordo el primer dia de la guerra, parlant per telèfon i sentint els avions i les bombes”

Ja a Polònia, la filla de Baranov, l’Alina, “compartia una habitació on eren tres dones i tres nens”, entre ells el seu net Artur. Des de Polònia li va trucar la seva filla i “no vaig dubtar ni un moment en agafar el cotxe i anar-los a buscar a la frontera”. Va sortir el dissabte i dimarts ja tornava a estar a Andorra, aquest cop acompanyat de l’Alina i l’Artur.

Olesia, a l'esquerra, col·laborant en l'embalatge del material que anirà cap a Ucraïna.

Relacionat

De ciutadana a refugiada o com escapar de la guerra a Ucraïna

Després dels primers dies al Principat amb els familiars al seu costat, Oleksandr està “més tranquil, sabent que estan en un lloc segur”. Tot i això, la preocupació no ha desaparegut i és que a Ucraïna encara queden els seus pares “que no han volgut marxar”. Respecta la seva decisió i és que ells no són els únics que no s’han mogut de la seva ciutat. “Primer es pensaven que seria una cosa de dos dies i ara és molt més complicat que les persones grans marxin. El camí és llarg i difícil”. Cada dia parlen matí i nit i d’aquesta manera saber que es troben bé i quina és la situació a Ucraïna.

Etiquetes

Comentaris

Trending