Turistes fet nit a l'interior dels vehicles. Residents oferint els seus domicilis per acollir-los. Llevaneus que no podien passar perquè els cotxes aturats ho impedien. Govern, comuns, policia i agents comunals treballnt intensament. Va ser el col·lapse circulatori més gran de la història del país. La nevada també va afectar l'Alt Urgell.
Tot va començar una mica abans de les tres de la tarda del dissabte 8 de desembre de 1990. Andorra estava plena com un ou amb 50.000 visitants. Alguns d'ells havien vingut a passar el dia i es disposaven a tornar. La neu va agafar ràpidament a la calçada. A les tres els vehicles ja estaven completament aturats a l'avinguda Tarragona, a la confluència amb Doctor Vilanova. Ocasionalment es podien moure alguns metres que els van permetre arribar a la recta de la Margineda cinc hores després. D'allà no es mourien fins al diumenge al migdia. Caurien 40 centímetres de neu a Andorra la Vella i la temperatura va caure en picat.
Es van habilitar espais públics perquè els turistes poguessin menjar i dormir
Es van habilitar espais públics perquè els turistes poguessin menjar i dormir. Tots els recintes van ser bons: col·legis, esglésies, sales comunals o supermercats. Alguns comerços es van aprofitar venen cadenes a preu d'or. Es va establir una cèl·lula de crisi entre el Govern, els comuns i la policia. Els agents anaven passant per informar els conductors de la situació. Va ser una nit en blanc, per la neu, però bàsicament perquè molt poca gent va poder dormir.
Diumenge al matí continuava la situació de caos a les carreteres. Les autoritats espanyoles van decidir obrir els dos carrils en sentit sud a la N-145 entre la Seu d'Urgell i Andorra per intentar desembussar el país. A les dotze del migdia es va començar a circular. Tot i que el trànsit no es començaria a normalitzar fins al vespre del diumenge dia 9.
Comentaris (1)