El ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, ha facilitat tot un reguitzell de dades relatives a les autoritzacions per a l’exercici d’una professió liberal i als permisos concedits en relació a la inversió estrangers arran d’una pregunta formalitzada pel conseller general de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) Víctor Naudi, que s’interessava per tots els moviments haguts en les matèries referides els darrers cinc anys. D’estimacions sobre la hipotètica inversió que hauria suposat l’obertura econòmica n’hi ha força. De concrecions i impacte real de negoci ni una de sola.
El que està clar que en matèria d’inversió estrangera, el nucli essencial de les autoritzacions s’han atorgat per activitats relacionades amb la prestació de serveis (1.250) i el comerç (888). Li segueixen l’activitat patrimonial (329) i l’hotelera (113). Aquest rànquing varia si es té en compte, entre les autoritzacions formalitzades, la inversió estimada. Així, el pastís més gran correspondria, en aquest sentit, a l’activitat patrimonial (una mica menys de 115 milions d’euros), seguit de la prestació de serveis (94 milions), el comerç (70 milions) i la promoció immobiliària (53 milions).
L’executiu tampoc no disposa de les dades relatives a la recaptació tributària percebuda per les declaracions de les empreses, professionals i inversions estrangeres però treballa per tenir-les
Durant el darrer lustre es van autoritzar 3.362 sol·licituds d’inversió estrangera per un import estimat de 505.381.967 euros. Però de forma efectiva només es van acabar formalitzant 2.754 peticions per un import de 354.156.490 euros. Això suposa que queda petició d’inversió, de mitjana, portava associada una injecció a l’entorn de 130.000 euros. Però respecte de la pregunta de Naudi sobre l’estimació del volum de negoci la resposta és que “actualment no es disposa d’una estimació del volum de negoci generat”.
De forma similar respon el ministre en la resposta escrita publicada al Butlletí del Consell General quan el conseller d’SDP sol·licita quins són els ingressos tributaris percebuts per les declaracions de les empreses, professionals i inversors estrangers. En concret, Saboya escriu que “a data d’avui no es disposa de les dades sol·licitades. Estem treballant en la col·laboració amb el departament de Tributs i Fronteres en el creuament de les dades per poder analitzar la informació en detall”.
Professionals liberals
Quant a les autoritzacions per a l’establiment de professionals liberals no andorrans al Principat, en la mateixa documentació, el titular d’Economia informa que entre el 2013 i el 2017 es van atorgar 809 permisos. Percentualment, l’any més productiu va ser el 2015. De fet, pràcticament 4 de cada deu autoritzacions (el 37% en concret) es van concedir aquell any. En xifres absolutes es van lliurar 302 permisos, que és més que el 2016 i el 2017 junts.
Els professionals que més han sol·licitat aquest tipus de permisos són els infermers (fins a 200 autoritzacions s’han lliurat) seguits dels metges (102 permisos per a generalistes i 100 per a especialistes). Després s’hi troben enginyers (85) i fisioterapeutes (60). Més lluny ja queden els advocats (41), els arquitectes (31), els economistes (30) i els psicòlegs (29).