El ministeri d’Afers Exteriors té una vintena de persones residents al Principat que aquests dies, alguns aprofitant el cap de setmana llarg de Meritxell, havien viatjat a la ciutat marroquina, una de les més visitades del món, per fer-hi estada. Però de ben segur que seran més, atès que no totes han comunicat amb el departament governamental. En efecte. El Jeric i la Núria, una jove parella de residents, en són un exemple. “Entre avui i demà hi contactarem, no sabíem pas aquesta possibilitat”, explica des de Marràqueix en Jeric. Entre els que sí que té anotats i controlats el ministeri hi ha alguns funcionaris. Ja sia integrats amb algun grup de turistes espanyols o amb la família.
Tots estan pendents o bé de poder sortir de Marràqueix i tornar cap a Andorra o bé de poder seguir la ruta més o menys com tenien establerta. En Jeric i la Núria es quedaran per la zona, segons tenien previst, fins el dia 15. Els pares d’ella també fan ruta pel Marroc. Però el sisme de Marràqueix els va enganxar de vacances pel nord del país i “no s’han vist greument afectats com aquí”. També un altre resident andorrà, d’origen marroquí, n’Hicham, és al Marroc. Ell és de Fes i aquest cap de setmana iniciava vacances i anava a veure els seus familiars a la capital cultural marroquina.
“Aquí estic, sí algú necessita ajuda i s’hi pot fer alguna cosa, o mirar d’ajudar per al retorn cap a Andorra, ho farem”, indica l’Hicham, que va saber del sisme tot viatjant i els seus germans i nebots poc efecte van notar el moviment sísmic des de sis-cents quilòmetres de l’epicentre, encara que algun petit tremolor també van notar. Ben diferent al cas de la Núria i el Jeric, que són dos dels residents que feien turisme per Marràqueix i van notar de ple el terratrèmol.
“Vam arribar divendres a les 12 del migdia i vam passejar per la ciutat durant tot el dia. A l’hora del sopar, érem al terrat de l’edifici on estem. Estàvem sopant tranquil·lament fins que vam notar que es movia tot i ens vam espantar moltíssim, pensàvem que moriríem, que cauria l’edifici i nosaltres estàvem a la terrassa.” El seu riad va aguantar. Molts d’altres no han pogut dir això. De seguida van sortir de l’edifici per anar a llocs oberts i de camí van veure i viure el drama. Edificis fragmentats, ciutadans intentant socórrer víctimes entre corredisses…
Explica en Jeric que “estem bé, però tenim estrès post traumàtic. Estem molt alerta i preventius per si torna un altre terratrèmol”. És la por que tenen tant els turistes que miren de reprendre la normalitat com els residents habituals de Marràqueix. El Marroc no és un país propens als moviments sísmics, però aquest cop els ha tocat de ple. Un terratrèmol d’una intensitat propera al 7 en un punt de construccions de molts anys i que s’han mostrat molt fràgils. Extremadament fràgils.
PATIMENT DES DE LA DISTÀNCIA
El patiment i les dificultats que es viuen a Marràqueix també tenen evidentment seguiment des d’Andorra. No són poques les famílies que tenen arrels en aquella ciutat marroquina o el seu entorn. No són poques les famílies, doncs, que estan pendents de què passa allí i com es pot ajudar. Fonts de la comunitat marroquina al Principat han indicat que, ara per ara, no tenen constància de danys personals en parents de residents marroquins a Andorra. Però no hi ha cap escandall ben fet pas.
El que sí que saben és que molts familiars han sofert importants danys materials. Juntament amb responsables d’algunes entitats del país avesades a qüestions de solidaritat i cooperació, aquesta nit de diumenge hi ha previstes reunions i contactes per mirar d’organitzar ajuts o dispositius des de la societat civil més enllà del que puguin fer les administracions. De moment, Afers Exteriors s’ha posat al servei d’aquells que s’han trobat a Marràqueix en el moment del sisme. Sembla evident, però, que algun tipus de campanya s’acabarà organitzant. Però és aviat i el sisme ha caigut de sorpresa al Marroc.