De fet, d’això es tractava quan Riba i Mas es van decidir a tirar endavant el projecte. “Tots ho gaudim perquè tots som de muntanya. I unim dues passions molt grans: música i muntanya.” Els dos músics van anar coincidint en històries diverses i van anar avançant fins que al final, a les darreries del 2021, van decidir llançar definitivament ‘The Mountains of Music’. I la cosa funciona. I molt. Omplen a cada refugi que van. Un per mes a tot estirar durant l’època hivernal. “És que és molt exigent”, recorda Landry Riba. I a la colla els agrada més la neu de l’hivern que la solana estiuenca.
Aquest hivern haurà estat curt musicalment parlant. A ningú no escapa qui és el ‘cervell andorrà’ del projecte. “La meva agenda no dona per més”, remarca, és clar, qui també és secretari d’Estat de Relacions amb la Unió Europea (UE). ‘The Mountains of Music’ ha estat enguany el gener al refugi Llauset, al cantó aragonès, i fa poques setmanes al refugi d’Amitges, al parc natural d’Aigüestortes. Probablement al maig faran alguna cosa pel Berguedà “perquè hi ha molta gent que ens ha demanat si faríem alguna cosa més a prop, que no s’hagi de caminar tantes hores. I farem un concert que tingui una mica més de bon accés”, explica Mas.
Landry Riba és baixista. Elisa Mas és la veu i guitarra del projecte. Mas no és només ‘The Mountains of Music’. Participa en multitud de projectes musicals, molts d’ells ‘alternatius’ i és, també, gairebé una professional de les curses de muntanya. I entre lesions i curses, tampoc la seva agenda ha estat molt disponible enguany. Però “el projecte està viu i seguim fent-lo”. I, de fet, també tenen alguna proposta per tocar a l’estiu en algun refugi de la província d’Osca. “Alguna cosa farem, però a nosaltres ens agraden més els hivernals”, recorda la guitarrista. Mentre que el baixista hi afegeix que tant com poden, malgrat que els ho han demanat -de fet han participat ‘Esquella Walking Music Festival’ a Incles-, eviten els fons de valls. Són d’altures.
I és que és el marc que fa totalment especial el projecte, els concerts. “És brutal perquè normalment els concerts són a dos mil i escaig metres d’altura. Llavors, que la gent es trobi un concert allà és una cosa que no és bastant normal i està com molt predisposada a escoltar i viure”, exposa Elisa Mas, que traspua energia i fam de música. “Moltes vegades no hi ha cobertura o no hi ha bona cobertura de mòbil i la gent acaba fent el que es feia fa molts anys, jugant a jocs de taula, per exemple, i sense estar tan pendents del mòbil. I això també ajuda. Aquesta sensació d’alliberament mental i que la gent està pendent del concert amb una actitud agraïda, d'entrega i en un ambient així, molt muntanyer, que està molt bé.”
INTEGRANTS I ALTRES DETALLS
Landry Riba explica que, des del punt de vista dels integrants, “és un projecte obert. Els que sempre hi som, som l’Elisa i jo. La resta varia”. I com varia? Doncs en funció de la disponibilitat. “Tenim una llista de músics i el dia que tenim un concert programat ho diem i s’afegeix qui s’afegeix. I sobre la base dels que serem acabem configurant el repertori que fem, que també és obert.” Si hi ha més guitarres, s’aposta per peces més guitarristes, si hi ha més violins, es fa una altra mena de proposta. Els responsables dels refugis ja confien en ‘The Mountains of Music’.
El músic andorrà deixa clar que “toquem sempre versions” perquè és la millor manera d’acoblar músics diferents de forma gairebé improvisada. “Fem cinc o sis temes i entre peça i peça jo faig píndoles de sostenibilitat. Microxerrades”, explica Landry Riba, que encara hi afegeix que també duen a terme “algun ‘quiz’ de temes de muntanya i canvi climàtic” per tal de fer “militantisme i consciència”. Per cert, que a banda d’ell, l’altre músic d’Andorra que fins ara ha participat en algun dels concerts és Anton Òdena, bateria i percussió. També en el grup sempre hi va un camarògraf. Vaja, un especialista en fer fotos i gravar algun vídeo encara que sigui amb el mòbil.
La difusió del projecte per les xarxes socials és important per als impulsors de la proposta musical. De fet, s’ha dit, és hores d’ara gairebé l’únic canal de ‘propaganda’. I en fan prou i suficient. I en aquest marc, el músic que fa de secretari d’Estat o el secretari d’Estat que fa música, recorda que com a fotògraf, durant la part inicial del projecte, “va venir el Guillem Casal, però després també es va embolicar amb altres afers…”, diu irònicament. I el ministeri li ha impedit seguir pujant als refugis per molt que en sigui el ministre de tutela. Que, de fet, la primea temporada de ‘The Mountains of Music’ va ser íntegrament andorrana: el denominat ‘WhiteTour’ va passar per Sorteny, Juclar, Comapedrosa… i també pel refugi de l’Illa.
I hi ha una menció especial per l’equipament estel·lar de la Vall del Madriu, el refugi guardat més alt d’Andorra. “És el més ‘heavy’ que hem fet”, recorda Elisa Mas. “Vam estar set hores caminant la neu. I va ser bastant dur, perquè vam pujar per la Vall del Madriu. Tots anàvem, és clar, amb els instruments. I va ser molt dur perquè hi havia una nevada forta i ens anàvem enfonsant. I recordo que la gent que havia pujat prèviament, i que no era gaire experta, ens deien: ‘De veritat que heu pujat amb els instruments per la neu i heu trigat set hores? Però si nosaltres hem trigat el mateix!’”
Encara se li posen els pèls de punxa a la guitarrista igualadina explicant l’experiència. “Va ser increïble. La gent va flipar perquè és que va ser… és que vam arribar fets caldo. Penso que vaig acabar amb ferides a les espatlles i tot. Però és que anàvem molt carregats.” Quedi clar que l’excursió és part de l’experiència, de l’aventura, del que motiva els músics a fer el que fan en el projecte que tenen. “Gaudim molt el camí portant els instruments”, deixa clar Mas. Però el trajecte cap al refugi de l’Illa els va superar. En positiu, si cal.
El contrabaix que carrega Landry Riba a l’esquena pesa més de vint quilos. I tot pesa. Perquè hi ha més que els instruments pròpiament dits. Elisa Mas encara recorda l’aventura a l’Illa. “El contrabaix és molt voluminós. Però clar, jo portava l’amplificador, les cordes, els cables, els peus de micro, que són de ferro. És que clar, tot plegat pesa una barbaritat. La guitarra, roba…” I han de calcular arribar al refugi que pertoqui amb temps suficient. I és que la immensa majoria dels instruments que porten són de fusta. I s’han d’aclimatar al canvi de temperatura per poder executar les melodies amb la qualitat que volen donar al concert. Que siguin versions i que siguin en alçada no va renyit en fer bona música.
I Landry Riba espera que el proper hivern Andorra torni al calendari de ‘The Mountains of Music’. Si l’agenda dels dos ‘portejadors musicals’ els ho permet, volen retornar al concert per mes. De desembre a abril o de gener a maig, per exemple. I algun refugi andorrà hi haurà en el circuit. En el programa. Per poder continuar musicant les muntanyes i refugiant la música. A més de dos mil metres d’altura, és clar.
Comentaris (4)