Música viva però patint per la manca de relleu

Una vintena de cantaires han interpretat les caramelles pels carrers d’Ordino, però la Coral Casamanya, impulsora de l’acte, admet por pel fet la gent jove no s’acaba d’enganxar a aquestes cançons, ja que prefereix més “les més modernes”

Diumenge de Resurrecció als carrers d’Ordino té un significat especial. O, millor dit, un so. El de les caramelles. Les tradicionals cançons de Pasqua s’han tornat a escoltar pel centre del poble per obra i gràcia de la Coral Casamanya, que les manté ben vives malgrat, admeten, la dificultat de trobar relleu generacional en una societat on als joves els costa interessar-se per la música clàssica. La voluntat de preservar-les hi és, però es reconeix, no sense tristor, que si no canvia molt la cosa, potser els dies estan comptats.

Però, fins llavors, i com aquells guerrers que es resisteixen a deixar caure el fortí, les caramelles han tornat a escoltar-se aquest diumenge pels carrers d’Ordino. “La clàssica tradició”, defensa el director de la Coral, Josep Puig, tot recordant que aquestes cançons tenen un doble significat. D’una banda, “el renaixement que suposa la primavera”. De l’altra, lògicament en aquestes dates, la resurrecció de Jesús un cop crucificat.

I per celebrar aquestes dues fites, la coral ordinenca ha escollit quatre obres. La vintena de persones que han participat en la cantada han interpretat el ‘Vals de caramelles’, el ‘Vals d’Arcalís’ i ‘Primavera’. I, per tancar, ‘El gran Carlemany’. Ho han fet primer davant del comú, aprofitant la sortida de missa, i després a diferents punts del poble. Com és habitual, a canvi es passa el cistell. I amb els diners recollits, es farà un dinar de germanor.

Puig té clar que, de moment, les caramelles estan “ben vives”. A la vegada, però, no nega que, de cara al futur, ja hi ha més dubtes. “Ens costa que vingui gent jove”, explica el director de la coral. I, per tant, “no hi ha relleu generacional, com passa a molts altres grups. Parles amb gent de Catalunya i Espanya i et trobes amb el mateix”. El motiu? “La canalla no aguanta. Vol cantar, ballar i moure’s. Els agrada més una música més moderna”, comenta.

Malgrat tot, la tradició s’ha mantingut un any més. Fins i tot malgrat que, per un moment, ha semblat que la pluja podria espatllar els plans. Ha caigut una mica. Res, però, que hagi pogut acabar amb les ganes de cantar de la vintena de participants en la passejada musical. Entre el públic, alguna autoritat com la subsíndica general, Sandra Codina, o la consellera general Berna Coma. I, també, canalla. Qui sap si alguns d’ells han agafat el cuquet -de fet, algun s’ha atrevit amb l’himne- i, potser, s’anima a estar entre els cantaires en un futur.

Comentaris

Trending