“No podrem afirmar que sigui una església o no fins que no tinguem la planta vista, fins que no tinguem tot el plànol de l’estructura. Ara només tenim un mur, el que ja era visible en el seu dia, ja que és un dels murs de l’hort. Aquest és més antic i té una morfologia diferent dels altres”, explica el director de Regirarocs, Gerard Remolins, en ser preguntat per les troballes que s’han fet fins ara després de diversos dies d’excavació.
“Hem trobat el vessament de pedra, una part que feia de banc -podia ser una banqueta o una sabata de fonamentació sobre la qual s’assenta aquest mur- i després aquesta pedra circular que es troba al costat oposat, que podria ser un element per subjectar algun pilar, alguna columna, un altar o qualsevol cosa. És un element que permet que no s’enfonsi el que hi hagi a sobre”, assegura Remolins, mantenint-se en l’optimisme prudent que caracteritza a aquest ofici.
Durant els darrers dies de desembre, una excavació arqueològica a la parròquia de Canillo ha captat l’atenció tant de professionals com de la comunitat local, encapçalada per l’arxiver Domènec Bascompte. L’equip que lideren el Gerard i la Izaro ha dedicat hores a explorar un jaciment que, segons indicis, podria amagar estructures antigues, possiblement relacionades amb una església del passat. Les excavacions van començar en un terreny on històricament s’havia documentat un petit nucli de població anomenat Sella, que dataria d’abans del segle XVI. Aquest nucli es va abandonar, i les referències escrites van desaparèixer dels arxius històrics.
L’objectiu inicial de l’excavació era determinar si les restes trobades podien correspondre a l’església de Sant Martí de Sella, una construcció que figura com a misteri a la documentació històrica local. Segons explica Remolins, “l’excavació va començar amb l’ajuda de tecnologies modernes com la prospecció geofísica, una tècnica que permet detectar anomalies subterrànies sense necessitat de grans moviments de terra”. No obstant això, “les condicions del terreny i el fred intens de l’hivern van obligar a replantejar les tècniques utilitzades, optant per una rasa més gran i profunda”.
L’excavació ha revelat elements intrigants: murs antics, estructures circulars que podrien ser bases de columnes o altars, i un mur amb una espitllera característica. Tot i això, no s’han trobat encara materials quotidians com fragments de ceràmica o metalls que podrien confirmar la funció exacta de l’estructura. “Trobar murs i pedres és un bon començament, però necessitem més proves per determinar si realment es tracta de l’església de Sant Martí o d’una altra estructura”, comenta Remolins. Els treballs han confirmat l’existència d’una banqueta que podria haver servit com a base d’un mur, així com una pedra circular que alimenta especulacions sobre la seva utilitat.
Els arqueòlegs esperen ampliar les excavacions durant els mesos d’estiu, quan hauran de tornar a presentar-se a concurs i les condicions meteorològiques siguin més favorables. També han expressat el seu desig d’implicar la comunitat local, convertint les futures intervencions en un projecte participatiu. “Volem que la gent de Canillo i d’Andorra se senti partícip d’aquesta història, perquè també és seva”, afirma Remolins. Tanmateix, l’avenç de les excavacions també depèn de les decisions de l’administració local i dels propietaris del terreny, actualment sota la jurisdicció de l’església de Canillo, amb mossèn Ramon al capdavant.
El futur del projecte es debat entre la necessitat de trobar més recursos i la voluntat de continuar explorant aquest racó de la història andorrana. Malgrat les dificultats, l’equip es manté cautelós. Les troballes actuals no permeten confirmar encara grans descobertes, però sí que apunten a la possibilitat de desxifrar part d’un passat desconegut. “Aquestes troballes ens animen. No podem dir que tenim l’església, però sí que hi ha alguna cosa que val la pena continuar explorant”, conclou.
Comentaris