El màxim representant del ministeri públic ha finalitzat aquest dilluns el seu al·legat global en contra de Banca Privada d’Andorra (BPA) en el marc de l’informe de conclusions que està pronunciant en la recta final del judici de la causa general del ‘cas BPA’. Alberca ha protagonitzat aquest dilluns la cinquena jornada d’atacs constants i reiteratius. Amb arguments o sense, durant tres jornades seguides segur, ha estat repetint el mateix durant hores. BPA mentia, BPA ocultava, BPA manipulava.
Veient com la seva tàctica s’estava dilatant en excés i els advocats defensors i sobretot els magistrats es començaven a afartar -de fet, el president de la sala, Enric Anglada, ha anunciat que a partir d’aquest dimarts les jornades s’allargaran fins a les 5 de la tarda perquè no hi ha manera que el fiscal acabi-, Alberca ha acabat l’al·legat general i ha anunciat que a partir d’aquest dimarts començarà a individualitzar les acusacions. És a dir, explicarà què ha fet cadascú dels processats i quant demana de pena.
El fiscal general, que ha assegurat que els Estats Units ja havia avisat BPA el març del 2010, cinc anys abans del ‘Notice’ del FinCEN, o que aquest organisme dependent del Tresor americà ja havia multat per la via civil un banc alguns dels clients del qual van acabar a BPA, ha tornat a recordar que “ni tota la plaça feia el mateix, ni feien igual, ni auditoria externa i interna tenien la mateixa funció”. Com, això sí, ja es va intuir durant la vista, Alberca ha acusat els dirigents de BPA de no explicar el que calia als auditors externs.
Segons Alberca, els auditors externs que van passar per la sala durant les jornades d’interrogatori, “tots han explicat com funcionen i ni Deloitte ni KPMG no tenien la funció que ens diuen que haurien de tenir”. Per al ministeri públic, les peticions que es van fer a aquestes empreses era “un bluf. L’encàrrec era un bluf. Es preparaven per poder tenir una coartada”. Més ‘blufos’. “La diligència reforçada és un bluf, la petició a un tercer és un bluf, és una cortina de fum per si de cas.”
Alberca no s’ha estalviat acusacions gravíssimes, provades o sense, malgrat que hagi assegurat que “s’ha pogut comprovar documentalment, sí”. El fiscal ha assegurat des que des del banc “han entorpit les nostres investigacions” fins que “el que s’ha explicat és mentida, és fals. Les explicacions són inversemblants”. “No hi havia res niquelat”, ha afirmat el màxim responsable de fiscalia, que ha usat una expressió emprada en alguns correus electrònics per part d’una de les processades.
Per Alberca és claríssim que el banc va amagar informació, detalls, dades, als auditors externs. “Se’ls ha ocultat aquesta informació”. I que tot plegat eren “polítiques comercials”. I ha acabat, entre altres coses, amb un: “Aquest era el nivell, que estaven avisats, que els altres bancs també els avisaven, que els estàndards no eren els adequats” i que “ni hi havia diligència reforçada, ni la gent complia el que s’havia de fer, ni es complien les ordres”. En fi, molta terra a l’Havana i molts xinesos a la Xina.
Comentaris (2)