La festa de mossèn Jaume i mossèn Toni

La cerimònia de traspàs, ha dit Vives, “és la festa de mossèn Jaume”. I, també, “la festa de mossèn Toni”, hi ha afegit. Eclesialment, litúrgicament, la missa, de prop de dues hores de durada -“té el seu propi ritual”, ha avisat l’arquebisbe als pocs minuts d’iniciar-se-, era la presa de possessió per part del fins ara rector d’Encamp de la rectoria d’Escaldes. Però en el fons, ha estat l’acte formal de no-acomiadament de Soy i, sobretot, un homenatge a qui, en dues etapes, ha estat gairebé tres dècades a Sant Pere Màrtir: dotze anys de vicari i aquests darrers disset anys com a rector. Per cert, com a reconeixement a la seva trajectòria, ha anunciat Vives, el màxim responsable de la diòcesi d’Urgell ha fet Soy canonge de la Seu. De la catedral.

En reconeixement a la seva trajectòria, el bisbe d’Urgell ha nomenat Jaume Soy canonge de la Seu, una distinció que ja fa temps que té Toni Elvira

Mossèn Jaume esperava a l’entrada de l’església l’entrada dels feligresos. Els anava saludant gairebé un per un. I quan han entrat alguns dels representants comunals -els consellers Magda Mata, Ramon Tena i Maria Carriço de Macedo- ha corregut de seguida a presentar-los el nou rector. Soy va demanar fa un temps poder frenar la seva activitat. Ha sobrepassat en set anys llargs (en té 82, va néixer a Falgàs, a la Garrotxa, el 1941) l’edat de jubilació dels capellans. I fa gairebé 57 anys que és mossèn. La immensa majoria al Principat d’Andorra, on es quedarà a viure.

“No m’ha demanat anar a viure a les Bahames sota una palmera”, ha deixat clar Vives referint-se a Soy. “Tampoc no sabria què fer”, hi ha afegit. Però sí que li hauria demanat “l’ajuda de braços i cors joves”. D’aquí que arribi a Escaldes mossèn Toni Elvira, que en algunes travesses s’apuntava com a possible bisbe de nova encunyació però, de moment, s’ha hagut d’aturar a Sant Pere Màrtir per molt que els dolgui a Encamp. Que sí, que sí, que a Encamp hi ha malestar pel relleu. Fins i tot l’arquebisbe els ha tocat el crostó amb una petita referència en una homilia que ha servit per deixar clar, ehem, ehem, que no s’ha de tenir ego, que s’ha de servir i no ser servit, i que no s’ha de voler ser, ehem, ehem, ningú. “Mossèn Jaume i mossèn Toni no tenen aquestes temptacions i les han de tenir; vénen a servir”, com ha deixat clar Elvira en la seva al·locució final.

Vives tant ha assegurat saber-se molt bé la teoria com reconèixer que no sempre ho ha fet tot bé. També ha tingut temps per referir-se a l’ordenació, dissabte que ve, del coadjutor Josep-Lluís Serrano Pentinat, tot indicant que “em toca fer de mossèn Jaume”. És a dir, quedar-se en un segon pla, malgrat que ha deixat clar que mentre el Papa no hi digui el contrari, el bisbe d’Urgell continuarà sent ell i “de Copríncep només n’hi ha un” i, ara per ara, serà ell. Que per alguna cosa no s’ha de tenir ego i s’ha de voler servir. Entregar-se als altres, perquè només qui accepta morir no mor mai. Més o menys, és clar.

I en aquest marc de lluites d’ego i de missatges a les xarxes socials i comentaris malignes als diaris digitals -que fins aquí ha arribat l’homilia de Vives-, el Copríncep ha fet el petit toc de crostó als encampadans. “Als d’Encamp els convé escoltar tot això”, ha dit el primer mandatari de la diòcesi d’Urgell, que ha remarcat que ha sentit dir per la parròquia liderada (políticament) per la cònsol Laura Mas, “que aquest capellà -en referència a mossèn Toni- és molt bo”. I no ho ha negat pas Vives quan l’ha presentat als feligresos escaldencs.

“És el millor que tenim”, ha destacat Vives recordant que Elvira té sòlids estudis a Roma i una fonamentació teòrica molt consolidada que va desplegant en la pràctica. Joan-Enric Vives ha agraït “moltíssim la disponibilitat de bon capellà de mossèn Soy” i ha destacat que Toni Elvira és vicari episcopal, per la qual cosa, eclesialment, ha deixat clar, el nou rector d’Escaldes “està per sobre” de l’arxipreste de les Valls, un mossèn Ramon Sàrries que es recupera del tot a l’hospital de l’accident que va tenir fa una setmana, i que també “és molt bon capellà”.

La missa ha anat transcorrent entre els elements, els passatges tradicionals i aquells episodis protocol·laris que fixa una cerimònia de traspàs, que és menys habitual del que potser ha semblat aquest diumenge. Lluny d’Andorra, on hi ha moltes parròquies que ni tan sols saben qui és el rector i que canvien tot sovint, tant protocol no se sol gastar. No hi ha temps. A Escaldes, avui, en canvi, mossèn Toni ha pogut gaudir de la presència de la família i Alfred Llahí, sense càmeres avui, i en nom dels feligresos d’Escaldes, ha tingut uns minuts per agrair la tasca de mossèn Jaume.

Vives, que en al·lusió a ell mateix i vist que se li apropa el relleu ha afirmat que “em toca fer de mossèn Jaume”, ha enviat un dard enverinat als feligresos i les autoritats encampadanes que lamenten el canvi de rector

Llahí, en nom de tots els feligresos i evidenciant que, ha recordat, és de lletres, s’ha atrevit a desautoritzar sa excel·lència Vives, que durant tota la missa ha remarcat que mossèn Jaume feia 51 anys que havia arribat a Andorra. Llahí s’ha atrevit a assegurar que en feia 53, que el bisbe s’havia quedat curt. Clar, però, que el presentador televisiu i feligrès confés ha deixat clar que Soy havia aterrat a Andorra un juliol del 1973. Si fan restes, sabran aviat qui tenia raó en la qüestió de números. Llahí, això sí, ha arrencat la primera ovació del migdia.

L’ha rebut conjuntament amb Soy i Elvira, després de donar “les gràcies” a mossèn Soy “per tots els consells, tots els somriures, totes les oracions en silenci”. Per Llahí, a mossèn Soy, de dedicar-se a la política, se l’hagués “votat per unanimitat” perquè ell “sí que ha fet porta a porta”. “Amic, confident, conseller”, l’ha definit abans d’assegurar que “ell ha significat el que suposa viure pels demés”. I abans de remarcar la petjada “forjada amb fe, amor i sacrifici”, ha avisat mossèn Toni que mossèn Jaume “ha deixat el llistó molt alt”. Els primers aplaudiments han precedit l’al·locució de Soy, que ha reconegut com de complexe era acomiadar-se.

Per això, després de fer un llarg agraïment, de recordar el seu pas per la docència, d’explicar la seva relació amb els joves, de fer uns apunts per la seva trajectòria com a vicari i rector, ha acabat afirmant allò del: “No us dic adéu sinó ‘disposeu’”. Si fa o no fa el mateix que ha vingut a dir mossèn Toni, un servidor d’Escaldes a partir d’ara després de 12 anys a Encamp i tot deixant clar que mossèn Jaume s’havia acomiadat “només com a rector”. Elvira ha explicat que als capellans “ens toca més sembrar que recollir” encara que també agrada plegar. I en aquest sentit s’ha mostrar agraït del camí que troba llaurat per la feina de Soy: “Dono gràcies a Déu pel ministeri de mossèn Jaume.”