Va ser el desaparegut historiador Pere Canturri qui va posar en valor el roc de les Bruixes els anys de la dècada de 1960. Més tard se’l va voler col·locar al mapa. El 1995 el comú de Canillo va senyalitzar un itinerari que es va deixar sense efecte un temps després. Els responsables del patrimoni van denotar les primeres bretolades. És a dir, algú que va voler fer les seves pròpies aportacions als gravats. Les seves pròpies creus i ratlles. Traient la retolació es tornava a dificultar la localització de la penya sagrada.
L'any 2018, el conseller general liberal, Ferran Costa en una sessió de preguntes al Govern va demanar “com pretén Govern evitar la difusió per internet de la geolocalització” per accedir a aquest conjunt de gravats rupestres de Prats. El ministeri de Cultura havia amenaçat amb una sanció d’entre 300 i 3.000 euros a l’arqueòleg Gerard Remolins, de l’empresa Regirarocs, si no retirava la informació sobre el jaciment que els últims anys havia anat penjant a diferents plataformes com ara Facebook, Instagram, Wikiloc i Sketchfab. En la carta que la directora de Cultura, Montserrat Planelles, va enviar a l’arqueòleg li comminava a esborrar totes les referències sobre la ubicació i accés al roc de les Bruixes, i de passada li reclamava que fes una “sol·licitud” que seria “acuradament analitzada” pel ministeri si pretén continuar oferint visites guiades a la zona, des del 2015, cada mes de juny i coincidint amb el solstici d’estiu. Tot allò va quedar en res.
Hi ha especialistes com Pierre Campmajó o Jordi Camasajor que són partidaris de suprimir qualsevol rastre que permeti localitzar el roc. Des de Govern s'analitza la possibilitat de instal·lar-hi una coberta retràctil o fer un tancament superficial. Campmajó assegura que el roc era un lloc que s'havia utilitzat amb finalitats curatives. Per a l’especialista els gravats van ser fets per ibers, que es van instal·lar als Pirineus fugint de la massacre dels romans, que s’anaven expandint per la Península Ibèrica. Per tant, els gravats són del segle III abans de Crist (any 200 a. C.). A més, les ratlles verticals gravades van ser fetes amb ganivets, perquè els ibers rascaven la roca per extreure’n pols de pedra i fer-ne ungüents.
Montserrat Martell és partidària d'una altra opció en relació al monument. Gestora cultural i que ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional com a especialista del Programa de Cultura de la UNESCO a París i a l’Amèrica Central opina que "hauríem de potenciar iniciatives com ara tallers d’iniciació a l’arqueologia que serveixin per preparar els infants abans de visitar un element del patrimoni com el roc de les Bruixes, i reduir així les possibilitats que es puguin cometre actes vandàlics".
Comentaris