Montobbio, Manuel Montobbio, no tindrà el seu regal de Rei. Almenys per ara. Com a mínim que s’hagi reconegut de forma pública. Malgrat que la Casa Reial espanyola no comunica la seva agenda gaire a l’avançada -sovint, amb poques hores si els elements de seguretat estan molt garantits-, en l’ideari institucional del país veí hi cabia, i molt, la possibilitat que Felip VI visités aquest any el Principat.
No era una visita qualsevol. I hi havia el 99% de possibilitats segons han confirmat diverses fonts que el monarca espanyol vingués a Andorra pel març. No. No era per celebrar els 25 anys de la Constitució. Formalment el motiu, la justificació de la vinguda del cap d’Estat espanyol al petit país dels Pirineus hauria estat la commemoració del primer quart de segle de relacions diplomàtiques bilaterals oficials. En el rerefons de tot plegat, un reconeixement a la tasca feta per l’ambaixador del Regne d’Espanya a Andorra. Un reconeixement implícit, però que hauria estat el colofó d’honor a l’estada de Montobbio al Principat.
El ‘petit virrei’ va ser designat ambaixador d’Espanya al Principat el juny del 2014 i s’hi va establir un any després. La seva tasca, a parer de la Moncloa, ha estat d’allò més bo. I ara que està en la recta final de la seva estada a Andorra, Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i companyia el volien premiar. I el premi hauria estat la visita de Felip de Borbó. La ‘cosa’ estava molt apamada. En l’avantsala de la pre-agenda de l’agenda provisional de l’agenda de Felip VI hi havia assenyalada la visita al Principat. Però tanta provisionalitat era evident que podia fer modificar en qualsevol moment la provisionalitat.
Encara que amb somriure d’orella a orella, la subsíndica general, Mònica Bonell, va assegurar aquest dijous que per la Constitució “no s’espera cap visita exterior” i va afirmar suposadament sorpresa que era “la primera notícia” que rebia sobre la possibilitat que pogués visitar per aquella data el Principat el rei d’Espanya. Bonell també va deixar clar que el president francès i Copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, tampoc serà a Andorra per aquella època. L’Altaveu ja ha avançat que la previsió, ara mateix, és que Macron pugui traslladar-se al Principat el mes d’octubre aprofitant la més que probable celebració al país de l’Assemblea parlamentària de la Francofonia.
Tornant a fer el salt de París a Madrid, si Felip VI vingués a Andorra amb Montobbio d’ambaixador permetria al politòleg, diplomàtic i escriptor de posar-se una medalla més al seu currículum. Ésser el primer ambaixador d’Espanya a Andorra en aconseguir que sobirà espanyol visités el Principat. ¿I per què el premi? Montobbio va ser enviat a Andorra, principalment, per gestionar el ‘cas Pujol’ i la seva derivada andorrana. Ell va ser qui hauria, suposadament, supervisat les operacions necessàries per obtenir dades bancàries de l’expresident català. I per fer passar el Principat i el seu Govern per l’adressador. I segons les fonts consultades ho hauria fet a satisfacció del govern espanyol.
La Moncloa va trobar en el politòleg, diplomàtic i escriptor català l'aliat que no hauria trobat en un altre català encara que 'podemita': Albert Moreno
Constitucionalista espanyolista convençut com és Montobbio, la Moncloa va trobar l’aliat que segurament no veia en el ‘podemita’ Albert Moreno per dur a terme depèn de quines tasques. I ara s’esqueia una sortida triomfal. Un bany de masses malgrat que fos indirecte. Al Principat, els fòrums polítics respiren perquè no aparegui pel país Felip VI. A la Sarsuela tampoc no estan per segons quins orgues amb la complexa situació que es viu al Regne dels Borbó i amb l’envestida sobiranista catalana encara en ple auge o, almenys, amb complexíssima solució.
En els mateixos fòrums, també respiren, en canvi, perquè Montobbio toqui el dos. Respiren alleujats. A la major part de la classe política no els han agradat gens les contínues ingerències de l’ambaixador, que ha actuat gairebé com un tercer Copríncep. Potser el primer hi tot. Montobbio és molt Manuel. I si sempre ha fet feina de mosca collonera en pro del ‘constitucionalisme rajoyià’ el procés sobiranista li va servir per tensar més si calia la corda. Si Andorra va ser el primer país en manifestar el seu ‘no-reconeixement’ a la suposada República catalana o si el Principat no va aconseguir que hi hagués una posició més ferma contra la violència de l’1 d’octubre va ser per obra i gràcia de Montobbio de Balanzó. I ell, virrei, volia dur el rei.