El primer de la resident ucraïnesa des de la invasió russa ha estat treballar per aconseguir que familiars directes seus, una germana i altres dones de la família, arribessin fins al Principat i acollir-los a casa seva, “oferint-los un lloc segur on estar-se”. Una tasca que no ha estat senzilla i és que com puntualitza “el camí per sortit d’Ucraïna no és fàcil” i, sovint, amb contratemps.
La seva relació, però, amb Creu Roja i el comboi va començar de la manera menys esperada i més esporàdica: “Vaig veure a internet que buscaven conductors i traductors. No m’ho vaig pensar i vaig contactar amb ells”. Així és com es va començar a gestar la seva participació en la primera expedició humanitària.
“Veure la gran quantitat d’ajuda que arriba des de diferents llocs d’Europa emociona a qualsevol, sigui o no ucraïnès”
Encara amb el cansament visible de fer 5.000 quilòmetres, entre anada i tornada, en cinc dies, Suprunenko es mostra “encantada de poder haver participat” en una activitat d’aquesta característiques. A banda de portar els quilòmetres sobre les esquenes, es queda amb dos moments concrets: l’entrega de material a Polònia i la recollida d’uns familiars d’una resident ucraïnesa a Bratislava.
De l’entrega del material en ressalta “la gran quantitat d’ajuda que arriba des de diferents llocs d’Europa” i que “fa emocionar a qualsevol, sigui o no ucrainès”. A més, també apunta que durant tot el trajecte han vist tota mena de suport a Ucraïna. D’altra banda, va ser una de les tres integrants de l’expedició que es van desviar fins a Bratislava per recollir quatres ucraïnesos, familiars d’una resident al país. “Va ser una trobada molt emotiva. No eren familiars meus, però sé perfectament pel que estan passant”, indica Suprunenko.
Ja al Principat i més tranquil·la després d’unes hores de descans, manté vivia l’experiència d’aquesta vivència i la recomana “a tots aquells que vulguin ajudar des del cor”, perquè no és un viatge de plaer.