De cap de les maneres les directrius que tindrà qui serà Copríncep d’Andorra serà liquidar aquesta figura. Però sí que es posarà sobre la taula una solució a llarg termini especialment en matèria del respecte del dret a la vida -avortament sense cap mena de dubte, però també caldrà tractar, potser, la qüestió de l’eutanàsia que en altres països ja s’ha començat a regular de manera indubtable- i en funció de fins on vulgui arribar Andorra, el Vaticà se sentirà més còmode o menys.
Aquesta és la missió que té Serrano Pentinat. És un professional de la diplomàcia vaticana i el 21 de setembre serà ordenat de bisbe coadjutor d’Urgell. Però serà més polític que pastor. I, en principi, el seu pas per la Seu d’Urgell hauria de ser transitori. Resoldre l’‘expedient Andorra’ i, després, més aviat que tard, afrontar un altre repte i assolir petits ascensos en l’escalafó eclesial. Això, és clar, mentre aquells que l’han promogut puguin fer mantenir la seva línia dins de la maquinària política que és la Santa Seu.
És igual que encara es mantingui en el càrrec l’arquebisbe Vives. La convivència serà correcta. Però ni tan sols hi haurà transició real. Només serà fictícia. Un cop Serrano Pentinat arribi definitivament a la Seu, qui començarà a tallar el bacallà serà ell
Però és evident que Serrano Pentinat és la veu directa del Vaticà a Urgell i Andorra. Ja des d’ara. És igual que encara es mantingui en el càrrec l’arquebisbe Vives. La convivència serà correcta. Però ni tan sols hi haurà transició real. Només serà fictícia. Un cop Serrano Pentinat arribi definitivament a la Seu, qui començarà a tallar el bacallà serà ell. Que per alguna cosa el papa Francesc directament l’ha acomiadat aquesta setmana al Vaticà.
Jorge Mario Bergoglio s’ha reunit amb el nou bisbe coadjutor per escenificar el que de del 12 de juliol, quan formalment se’l va designar, és ben clar: Serrano Pentinat és l’emissari de la Santa Seu pel ‘dossier Andorra’. Si fins ara ha estat conseller de la nunciatura a la secció d’Afers Generals de la secretaria d’Estat vaticana -és a dir, un dels assessors directes del cardenal Pietro Parolin i, per tant, membre dels serveis centrals. de la corona que aconsella el papa Francesc-, des d’ara mateix és la veu i els ulls del Vaticà per Andorra.
La ‘benedicció’ per al càrrec l’ha escenificada ben clarament Bergoglio. Comiat i agraïment per la feina feta fins ara, i encoratjament per la nova missió. Uns anys a la Seu i per a d’altres reptes més alts, asseguren diverses fonts que és el que li espera a Serrano Pentinat si no es torça el camí. Que, de fet, potser és el que pensava que li passaria també a Joan-Enric Vives i al final no és el que ha estat. Des que va arribar de coadjutor, Vives haurà fet sempre més carrera a la diòcesi d’Urgell.
Però Serrano Pentinat ja venia de més amunt i des d’una altra línia professional. És diplomàtic més que pastor, encara que mai li han caigut els anells per posar-se al capdavant de qualsevol parròquia de la seva zona natal. És un home proper que ha viscut des de ben petit la qüestió eclesial i que ara ha esdevingut el bisbe més jove de tots els que ostenten aquest càrrec a la Conferència episcopal espanyola. I no és poca cosa. Al Vaticà n’esperen molt. A la Seu és tota una incògnita.
Al bisbat d’Urgell hi ha molta expectació sobre els moviments que pugui anar fent Josep-Lluís Serrano Pentinat. I les decisions que vagi adoptant, tant des del punt de vista de l’organització de la cúria com, evidentment també, en la relació del bisbat amb Andorra
Però el seu currículum, de moment, ha fet tancar files. I havent estat ja designat, el que s’han començat a obrir, sense gaires tabús, són les crítiques a la gestió i el llegat desenvolupat per un Joan-Enric Vives que, diuen les fonts, viu amb neguit el tram final de la seva carrera professional. Ja ha presentat la renúncia com li mana el Dret canònic en haver complert els 75 anys. Però tot i ser el titular de la diòcesi, juga amb desavantatge.
Vives no sap quan la Santa Seu té previst acceptar-li la renúncia. En canvi, el seu successor, sí que té segurament més elements per saber quan haurà de posar-se formalment al capdavant de la diòcesi i de totes les missions que tingui encomanades. Al bisbat d’Urgell hi ha molta expectació sobre els moviments que pugui anar fent Josep-Lluís Serrano Pentinat. I les decisions que vagi adoptant, tant des del punt de vista de l’organització de la cúria com, evidentment també, en la relació del bisbat amb Andorra i, per tant, en el desenvolupament de les tasques de cap d’Estat.
Moviments que més aviat que tard s’aniran veient atès, per exemple, que l’actual representant personal del Copríncep, Eduard Ibáñez, no sembla que estigui acabant d’encaixar del tot en el paper que se li ha encomanat com a recanvi de Josep Maria Mauri. I no seria d’estranyar que el nou bisbe coadjutor, només que assumeixi formalment la vara de titular de la diòcesi, faci canvis també respecte d’Andorra. El Vaticà no vol ni ensurts ni sorpreses. I per això ha designat bisbe d’Urgell successor un home de la seva estreta confiança i elevada preparació diplomàtica.