“Està contenta i aparentment normal.” De fet, l’ensurt més gran se l’han endut els pares. Una foto enviada per WhatsApp ha permès descobrir a la mare de la menor que contra el que pensava i havia de ser, la seva filla no era a l’escola. I doncs… ¿on era la nena? La mare de la menor explica que no és cada dia, però que sí tot sovint la mestra comparteix en un grup de WhatsApp on hi ha inclosos progenitors d’altres infants de l’aula imatges de les activitats de la canalla.
La mare explica que la seva filla no s’ha tret ni la jaqueta ni la motxilla que duia a sobre. “M’ha explicat que em cridava perquè tenia gana o caca.” “Ha dormit i ha plorat”
A primera hora d’aquesta tarda, han rebut un parell d’imatges de tots els infants a l’aula. La mare en qüestió no hi ha vist la seva filla i ha respost amb una emoticona de tristor. Reclamava, en certa manera, una imatge on sí que aparegués la seva nena. Aquest ha estat el detonador de tot plegat. “No ha vingut”, li han dit al centre de maternal i primera ensenyança francesa de Ciutat de Valls. “No havia arribat a classe.” I això que juntament amb el seu germà, de sis anys, l’havia enfilat al bus als Marginets.
Aquí s’ha activat tot. Trucades a Transport Escolar, a la direcció del centre… Passava una estona de les 2 de la tarda. La policia també s’ha posat en marxa… i fins que s’ha parat compte en el microbús que havia dut la canalla a escola. Ningú hauria apostat perquè estigués allí. Però sortosament, vist com han anat les coses, hi eren. De les 9 fins les 3, aproximadament, la menor ha estat a l’interior del bus sola. Oblidada.
La mare explica que la seva filla no s’ha tret ni la jaqueta ni la motxilla que duia a sobre. “M’ha explicat que em cridava perquè tenia gana o caca.” Però res de res. “Ha dormit i ha plorat.” I quan la policia li ha portat de seguida que ha estat localitzada al vehicle la filla a Ciutat de Valls, on la mare esperava angoixada, tot ha estat una altra cosa. Un ensurt. Però quin ensurt! La menor ha estat visitada a l’hospital i s’ha descartat que tingués res. Les extremitats una mica més fredes del que caldria perquè la circulació no havia fluid com caldria però tot tornarà a la normalitat sense més.
QUE NO TORNI A PASSAR
Els progenitors han estat contactats per responsables del ministeri -“molt amables”- i per la direcció del centre. “Ja els hem dit que s’han d’acostumar a avisar les famílies a la mínima que falti un menor, per comprovar què ha passat.” També ha interposat una denúncia per negligència contra els responsables del transport, especialment contra l’acompanyant. “Això no pot tornar a passar”, han advertit.
L’acompanyant del transport escolar els hauria assegurat que havia comptat els menors, a l’entrada i a la sortida del vehicle, i que hi eren tots. “Però és evident que això no era així. A més, la ruta és petita.” És a dir, que no són tants els nens i nens que agafen aquell bus. El germà major que la nena oblidada ha baixat abans que la menor, i ha donat per fet que tot estaria a lloc i ha seguit el que li tocava a ell. Primer els grans, després els petits.
“Que no torni a passar una cosa així. Jo tinc fills que encara han de tornar a anar a l’escola durant temps. I ara em costarà moltíssim tornar a fer confiança amb el transport escolar.” L’ensurt és més que comprensible. Sortosament, però, haurà quedat en això i en uns dies, toquem fusta, tot quedarà en una aventura més de la qual, d’aquí uns anys, uns i altres se’n riuran. “Com no li ha donat per jugant jugant, pitjar el fre de peu o deixar anar el fre de mà. Que són nens, però ja se sap.”
Comentaris (2)