Amb els canvis que s’han fet, i que el Govern ja va aprovar dimecres després de mesos de feina que han implicat representants dels tres sistemes educatius sota l’aixopluc i coordinació d’Educació, el ministeri espera una reducció de casos d’absentisme, perquè realment no ho eren i, en canvi, es preveu que s’activi en més ocasions el protocol per combatre situacions de ‘bullying’ “i després ja es valorarà si són casos o no”. Així ho ha indicat el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina, que ha presentat els canvis introduïts als dos reglaments al costat de la directora d’Inspecció i Qualitat Educativa, Eugènia Duró.
“S’han endreçat un conjunt de situacions que no són absentisme”. “Les absències justificades de logopèdia, fisioteràpia o esport estudi no són absentisme”, ha ressaltat Bardina
Duró ha explicat que els darrers tres cursos, en matèria d’absentisme, “les dades són força estables, no hi ha tendència a l’increment”. Es refereix als casos que arriben al ministeri, que són els que tenen un component greu o fins i tot crònic. Quan s’arriba a aquest extrem, “possiblement hi ha una qüestió més profunda, a nivell de tractament familiar” i, per tant, amb la necessitat de derivació a Afers Socials, perquè molt probablement “hi ha alguna cosa més”. Per tant, “es fa una intervenció conjunta”.
El curs 21/22 es van detectar 68 casos, el següent 61 i el darrer curs finalitzat, el 23/24, van ser 65, dels quals 18 es poden considerar crònics per la reiteració d’absències durant aquell mateix període. En tot cas, ha indicat la directora de Qualitat Educativa, els casos greus d’absentisme a primera ensenyança “és residual” i “no és significativa” la diferència entre nois i noies. “Hi ha paritat per sexes”.
Certament, però, “el reglament marcava una situació una mica anòmala”, ha explicat Bardina, tal i com, per exemple, els van exposar els professionals de la logopèdia. “Vam entendre de seguida aquesta realitat”, ha destacat el secretari d’Estat i, per això, hi ha hagut “una ampliació de supòsits que no són absentisme”. En fi, que “s’han endreçat un conjunt de situacions que no són absentisme”. “Les absències justificades de logopèdia, fisioteràpia o esport estudi no són absentisme”, ha ressaltat.
I és que fins ara, que un escolar de primer o segon cicle marxés una hora al logopeda o al psicòleg s’havia de comptabilitzar com a absentisme. I els casos es van sumant. I de lleu passa a moderat i de moderat pot arribar a esdevenir crònic. Però quan l’expedient arribava al ministeri i s’analitzaven les situacions, doncs resulta que allò que havia de ser tan greu deixava de ser-ho. “Que un nen de primer cicle hagi de sortir una hora al logopeda no és absentisme”, ha deixat clar Bardina, que ha explicat que una disciplina com l’esport-estudi ha demandat “un treball més quirúrgic”.
Certament, per als estudiants de segona ensenyança que facin esport, si es perden un parell d’hores a la setmana de classe, que és el que s’ha pactat, ja se li permetran recuperar. Però en el cas dels escolars de primer o segon cicle, segurament els fa més bé anar una hora al psicòleg o al fisioterapeuta per després poder tenir un normal seguiment del curs, de l’ensenyament que rebi, que qualsevol altra lliçó que pugui rebre en aquella hora de suport extern.
IDENTIFICA, ATURA, DENUNCIA
Quant al reglament per combatre la xacra de l’assetjament, que “és una tema sostingut en el temps, una gota malaia, no és una cosa puntual”, ha deixat clar el secretari d’Estat, s’ha fet una profunda revisió de conceptes i ampliació de casuístiques o participants en casos d’assetjament. “En els vuit últims anys d’aplicació del reglament han canviat les situacions” i l’abast de les mateixes. Alhora, “hi ha una major conscienciació”. Es modernitzen les definicions, s’incorporen nous termes. I tot plegat amb un “enfocament preventiu i de formació, no només per dur a terme una acció reactiva, que també hi és”.
“Quan hi ha un indici o hi ha una sospita, ja s’activa el protocol d’assetjament, ja que és l’única manera que tenim per valorar. No ens amoïna que aflorin els casos perquè ens permet fer una actuació molt ràpida”, ha remarcat el secretari d’Estat
D’aquí que “quan hi ha un indici o hi ha una sospita, ja s’activa el protocol d’assetjament, ja que és l’única manera que tenim per valorar, per decidir si és assetjament o no i intervenir”. I s’empodera una mica més si cal tot l’entorn de la plausible víctima per tal que actuï, que intervingui. D’aquí que des d’aquest dimarts mateix es posi en marxa una campanya de comunicació conscienciadora amb un triple eslògan: “Identifica, atura, denuncia.” Això per al conjunt de la comunitat educativa. Per als docents i també per als alumnes ja s’han fet una bona colla de tallers, com ha indicat Eugènia Duró.
Bardina ha deixat clar que amb la nova concepció de tot plegat, “segurament podria augmentar el nombre de casos”. De fet, ja ho ha fet del curs 22/23 al 23/24. De 21 casos a 37. I és que en el primer els dos cursos suara esmentats “es van posar un seguit de mesures”, ha indicat Duró, que van començar a donar els seus fruits l’any següent. Com un telèfon d’atenció directa des del ministeri, que tot sia dit de passada, la directora ha reconegut que no té una incidència especial però tot suma, i l’aplicació de telefonia mòbil B-Resol, amb un enllaç directe.
Ni tots els sistemes ni tots els centres no han adoptat aquesta APP que es proposa, no s’obliga, des del ministeri. Per raons diverses. Perquè cada escola, al capdavall, té “la seva idiosincràsia”. El que funciona millor, ho han admès els dos dirigents educatius, és el boca-orella. Les explicacions cara a cara. “Malgrat que el tema és molt delicat seria molt bo que sortissin els casos perquè poguéssim actuar”, ha destacat Bardina que encara hi ha insistit: “No ens amoïna que aflorin els casos perquè ens permet fer una actuació molt ràpida”. I com abans s’enganxa un cas, com més a les beceroles està, menys s’enquista.
Comentaris (2)