Justament, la tensió que es viu a Terres de Cibós entre els veïns i la saig que gestiona la fallida del promotor dels blocs -i a qui de manera sorprenent li ha tocat fer d’administradora de la finca- ha portat diverses actors del serial a forçar la màquina més del compte. I a enviar cap a Sant Julià dotacions de policia, de bombers, ambulàncies… S’hi esperava la localització d’un cos que podria estar, fins i tot, en avançat estat de descomposició. Però al final, molt soroll per no res.
Feia dies que els residents a l’edifici no veien un dels inquilins. A això s’hi hauria afegit la sensació, almenys la sensació, que del pis del llogater del qual no tenien notícies, se’n desprenia una forta olor. També s’hi haurien vist voltar mosques. La qüestió, suposadament, feia mala espina. Els veïns es van reunir aquest dijous a la nit per decidir com actuar. Que si avisaven la saig-administradora, que si no l’avisaven… Al final van acordar que deixarien passar unes hores més i que avui actuarien.
I l’avui ha estat aquest migdia vers les 2 de la tarda. Trucades a la saig, alguna trucada a la policia… fins i tot responsables del ministeri d’Interior amb incidència sobre la fedatària pública l’han contactat perquè espavilés davant el temor que hi podia haver el ‘famós’ cadàver. Poc després de les 2 de la tarda la policia ha rebut l’avís i s’ha mobilitzat, guants de làtex apunt per afrontar el pitjor dels escenaris possibles. Al final, però, els agents han descartat cap gran intervenció. No calia matar mosques a canonades.
El llogater que es presumia que havia mort el que realment ha fet és tocar el pirandó del Principat degut dels deutes acumulats que el perseguien i sense avisar ningú
L’únic que han advertit, i des de fora de l’habitatge, és que hi havia mosques voltant una torreta. I algunes mosques, ni tan sols amb vida. Només arribar al pis han advertit com hi havia un avís d’una altra saig per a l’home, per a l’inquilí del qual la resta de veïns feia dies que no tenien notícies. Abans de res, els agents han mirat de localitzar l’home. I ho han fet sense massa dificultats. El contacte telefònic ha estat reeixit i l’home ha explicat que ha decidit marxar d’Andorra.
D’aquí que estigués tan tranquil·lament a Espanya a casa de la seva mare. Que estava fart de la persecució de què era víctima pels deutes que arrossegava i que havia decidit tocar el dos sense avisar ningú, no fos el cas que algú l’anés a buscar. Producte de la conversa, s’ha descartat que a l’interior del pis hi pogués haver res de perillós. Les mosques. I, com a molt, si l’home, en la seva fugida veloç, s’havia deixat alguna resta d’algun aliment que s’hagi fet malbé.
Davant tal escenari i tot i la insistència de la saig, els agents intervinents han decidit que la seva actuació havia arribat al final, i que continuarien sense matar mosques a canonades. I que si algú vol que s’obri un domicili, que s’activin els mitjans legals pertinents. Després de la incertesa, dels temors, del neguit per saber que sortiria d’allí dins -i de què la policia no advertís cap olor que fes presagiar res de malauradament estrany- s’ha donat per clos el desplegament. Terres de Cibós tornava a la calma. Sense morts. Bé, potser amb alguna mosca de víctima.