Soler va iniciar la seva particular ‘aliança’ amb Carreras quan el tenor català va venir a cantar a Andorra, on suposadament té residència. Recordava la jove ‘mezzo’ andorrana tot just aterrada a la capital francesa aquest dilluns a la tarda que sabia que es buscava acompanyant per a Carreras per al concert del març del 2022 i va enviar una gravació. La van seleccionar i des de llavors han fet altres col·laboracions. “Ens entenem bé damunt de l’escenari”, indica Soler, que deixa clar que no és una parella fixa però sí que han anat coincidint. I quan Carreras necessita una cantant de les característiques de l’andorrana, gairebé sempre des de fa dos anys hi confia.
A principi d’agost li van demanar a Maria Soler sobre la possibilitat d’intervenir en el concert de cloenda de la Copa Amèrica de Vela. “Vaig comentar-los que estava disponible” i un mes després se li va confirmar l’actuació i li van facilitar el programa. Fonamentalment duets. Temes que no solen figurar ni en els seus concerts ni en el seu registre més habitual. “Però són cançons molt conegudes” i, per tant, “tot va anar molt bé”. Òpera i flamenc barrejats. Des d’algunes àries de ‘Carmen’ a ‘L’emigrant’. El ‘Boig per tu’ o ‘Paraules d’amor’.
Carreras, Baras, les seves ballarines, l’orquestra i Maria Soler van assajar només un cop, dissabte a la tarda, més o menys en la mateixa hora del concert i al mateix lloc. Trobar la sonoritat adient no era cosa fàcil. L’endemà, a les 5 de la tarda, van fer les proves de so i poc després es va iniciar l’actuació. Un èxit rotund amb dos figures que tenen una repercussió internacional com el tenor català i la ‘bailaora’ andalusa. I, enmig, la ‘mezzosoprano’ andorrana que va estar a l’altura i més enllà i tot. I davant d’uns quants milers de persones.
“Des de l’escenari no es veia tanta gent. Després, amb les imatges que m’han passat, sí que n’he vist molta.” Depèn de quin cantant, millor ser conscient de que s’actua per a molta gent. D’altres, prefereixen no ser-ne tant conscients. El fet de ser ja fosc i la situació de tot plegat no van permetre a Maria Soler ser gaire conscient de res. Però no té problema. Quan surt a l’escenari “puja l’adrenalina” i no hi ha impediment que valgui. Cap endavant i fora. Boleros, boleros i més boleros. I el que fes falta. “És un concert” més que una feina.
Soler té clar que tot suma en el currículum. Si l’actuació al Passeig de Gràcia li obre més portes professionals, si li dona més feina o no, això és una altra cosa. Caldrà veure-ho amb el temps. I en perspectiva. “És una experiència, una gran experiència. I així vas guanyant en confiança i en posada en escena”, explica la ‘mezzosoprano’. I de Barcelona cap a París. Just amb el temps per desfer la maleta, descansar una mica i l’endemà, és a dir, aquest dimarts, tornar a classe. Al conservatori de París.
Maria Soler està encantada amb el conservatori. “És important quedar-s’hi el màxim de temps possible.” Els cantants, els artistes, hi tenen de tot i força. “I no és gens car”, ressalta la ‘mezzo’, remarcant que els preus raonables de les matrícules i la classes és un senyal inequívoc de l’educació francesa. Això sí, “per entrar-hi vaig suar sang”, remarca. Ara per ara, però, i com va acabar el concert, amb el conservatori Soler hi vol ser ‘Amics per Sempre’.
Comentaris (15)