Nascuda l’1 d’octubre de 1992, Martin va créixer a l’illa de Wight, on des de ben petita va mostrar el seu talent per l’atletisme. Va estudiar a la Brunel University una carrera en Ciències de l’Esport, Salut i Exercici, amb el suport de la fundació del seu compatriota i icona del fons britànic, Mo Farah. El 2014, però, la seva vida va fer un gir: va conèixer l’irlandès Dan Martin, aleshores un dels ciclistes professionals amb més ascendència dins el pilot, mentre tots dos entrenaven en una concentració a Sierra Nevada. Poc després, tot i una breu estada per terres gironines, es va traslladar a viure amb ell a Andorra, el país on resideix des de fa una dècada i que ha vist néixer les seves tres filles: el principal motiu pel qual va optar per la retirada temporal.
Durant els últims mesos, la Jess s’ha convertit en una de les postals més curioses de l’estadi Comunal d’Andorra la Vella. L’atleta entrena habitualment sobre el tartan al costat del seu marit, que alhora empeny el cotxet de la seva filla petita. Tots dos no es cansen de donar voltes a la pista, a un ritme considerablement alt, seguint els consells del director tècnic de la federació d’atletisme, Josep Carballude, l’encarregat de cronometrar-los. “Baixa el ritme Jess, per avui ja has acabat!”, exclama l’entrenador, mentre la britànica atén des de la distància: “Dues voltes més i ja estic”, respon amb símptomes d’esgotament, abans d’asseure’s un cop finalitzada la sessió.
“Estic molt bé, gràcies! Els entrenaments van molt bé, cada setmana guanyo més forma i força per afrontar els Jocs”, explica amb un somriure. “El més important, com sempre em diu el meu entrenador, és gaudir-ho. I això és exactament el que estem fent. A més, tinc el meu marit i els meus fills a la pista amb mi, així que no puc demanar més”, confessa Martin amb la vista posada a finals de maig, quan tornarà a competir en un gran esdeveniment sota la bandera del Principat, aprofitant la normativa dels Jocs dels Petits Estats d’Europa que accepta integrar en els combinats nacionals als esportistes residents que hagin acumulat un mínim de tres anys al país.
Una cita que servirà perquè Martin pugui tornar a sentir-se atleta professional després de vuit anys desconnectada totalment d’aquest esport: “Vaig deixar de competir l’any 2017. En aquell moment volia tancar el capítol de l’atletisme i centrar-me a formar una família”, recorda. Però durant l’embaràs de la seva filla més petita, la Heidi, va tornar a sentir la crida de la pista. “Vaig tenir la necessitat no només de tornar a córrer, sinó de tornar a competir. Volia mostrar a les meves filles que la seva mare fa alguna cosa emocionant. I també inspirar altres mares, demostrar que és possible tenir una passió i una família a la vegada”, explica sobre quina ha estat la seva motivació principal per tornar a calçar-se les vambes.
Després de deu anys al Principat i amb les seves tres filles crescudes al país -les dues bessones ja van a l’escola i la petita té divuit mesos-, Martin ja sent que Andorra és casa seva. “Representar aquest país és molt especial. L’hem escollit per viure, créixer i educar les nostres filles. I ara també el puc representar en competició, és un honor”. Participarà en els Jocs en les proves de 5.000 i 10.000 metres, tot i que assegura que la distància llarga és on se sent més còmoda: “Vaig anar als Jocs Olímpics en els 10.000, que és la meva distància natural. Però també gaudeixo molt del 5K, tot i que em posi una mica més nerviosa”, confessa.
De moment no coneix gaire bé qui seran les seves rivals, ja que les llistes definitives encara no s’han publicat. “Sé que l’Ari (Ariadna Fenés) també hi correrà, però ara estem centrats a entrenar. Ja estudiarem qui competeix quan s’acosti la data”. Amb 32 anys, la britànica no descarta res, especialment si es tracta de Los Angeles 2028. “Si pogués tornar a uns Jocs Olímpics, seria el màxim somni. No sé si és possible, però jo crec que sí. El Josep i el Dan també hi creuen. I el que ja hem aconseguit en pocs mesos és molt esperançador”, remarca.
L’evolució que hi ha hagut en els últims anys dins el món de l’atletisme també la motiva a pensar que potser encara no ha assolit el seu pic de forma a nivell de cronòmetres. “Ara hi ha unes sabatilles amb una tecnologia increïble. Em pregunto quins temps hauria fet abans amb aquest material… Però em fa il·lusió veure de què soc capaç”, es qüestiona mentre també destaca el potencial que té Andorra per a mantenir una vida activa: “És increïble. A tot arreu veus famílies entrenant, caminant, pedalant, esquiant… Les instal·lacions són fantàstiques, tens pista d’atletisme, piscina, muntanya... I el clima ho facilita. Cada cap de setmana podem fer alguna activitat esportiva en família”, resumeix. A més, té al costat al seu marit, Dan Martin, que tot i estar retirat del ciclisme professional des del 2021, fa que l’esport segueixi molt present a casa seva: “Ara corre més que pedala. De fet, entrenem junts amb les nenes. Però als Jocs, ell serà el pare que s’encarregarà de les tres mentre jo competeixo!”, conclou divertidament.
Comentaris (12)