Els qui, durant els darrers anys, sovint han fullejat les pàgines de l’actualitat del futbol català, és habitual que es trobin amb un d’aquells golejadors que apareix a les fitxes tècniques setmana rere setmana. Ell és el Sascha Andreu. Fa poc més de dos mesos que ha complert els 38 anys, i ja acumula la seva tercera temporada establert a Andorra per jugar la primera divisió nacional amb l’Inter d’Escaldes. Lluny de venir al Principat a retirar-se tal com han fet altres jugadors, ell no es dona treva i actualment és el ‘pitxitxi’ de la lliga, amb 6 gols en 6 partits: “Soc feliç perquè estic gaudint del futbol, més enllà del rol que em toqui assolir, tot i que ara mateix és el de titular”, explica l’experimentat davanter, que ja llueix el braçalet de capità amb el conjunt escaldenc davant la baixa de Guillaume López, i destaca la importància de passar-ho bé per mantenir-se en forma. “No em plantejo gaire si seré titular o suplent, sinó que gaudeixo de formar part de l’equip, dels minuts que em donen, i també treballo a nivell psicològic, ja que m’agrada molt”.
“És un gran moment que m’emporto de la meva carrera. Estar a punt de tirar un penal, contra un equip d’aquest nivell, amb un porter que va ser titular a l’Eurocopa, 20.000 persones xiulant, i un estadi nou que és centenari...”
A part del campionat domèstic, el punta barceloní també ha anotat dos gols a la fase classificatòria per Europa, dels quals guarda molt bon record, especialment del darrer que va marcar a l’estadi Agia Sofia, la nova casa de l’AEK d’Atenes: “És un gran moment que m’emporto de la meva carrera. Estar a punt de tirar un penal, contra un equip d’aquest nivell, amb un porter que va ser titular a l’Eurocopa, 20.000 persones xiulant, i un estadi nou que és centenari... La veritat és que va ser un moment increïble, són moltes coses que em faran recordar aquell moment per sempre. Vaig gaudir moltíssim i, a més a més, va ser una autèntica proesa pel club”, assenyala Sascha que, preguntat per quants gols acumula durant la seva trajectòria, pot recordar de memòria les dianes que ha anotat en cadascuna de les seves temporades com a professional. “A vegades se’m queden partits i resultats que la meva dona em diu: com pots recordar-te d’això?”, bromeja.
“Els setze equips son una anècdota. Jo soc una persona que sempre m’he identificat molt amb el lloc on he anat, no he tingut mai la intenció de canviar, però el fet de venir de molt avall i anar progressant, et fa anar fent salts de categoria i el canvi és obligat”
Nascut al barri de l’Eixample, el barceloní ha comptat més de 160 gols durant la seva carrera i ho ha fet, almenys, amb setze clubs diferents. “Els setze equips son una anècdota. Jo soc una persona que sempre m’he identificat molt amb el lloc on he anat, no he tingut mai la intenció de canviar, però el fet de venir de molt avall i anar progressant, et fa anar fent salts de categoria i el canvi és obligat”, confessa. Va ser quan jugava a la Montanyesa, quan va començar a fer-se un nom com a “davanter amb la que la gent pot comptar”, i des de llavors ha estat sempre a cavall de la Tercera divisió i l’actual Primera RFEF. “Si jo pogués escollir, hagués estat deu anys en un club, perquè soc una persona que vol ser d’allà on va i vol comprometre’s al màxim. No s’ha donat, tot i que hi ha hagut llocs com el Llagostera, la Gimnàstica Iberiana o l’Inter mateix on he estat tres-quatre temporades”, assenyala com els tres clubs on més s’ha arrelat.
Durant tot aquest temps, Sascha ha aconseguit tres ascensos de categoria: va pujar a Tercera divisió amb el Castelldefels, a l’antiga Segona B amb el Prat, i a Primera RFEF amb la UE Llagostera. Un dels més especials va ser precisament amb el conjunt gironí, en un duel esbojarrat davant l’Hèrcules (3-3): “Si empatàvem o guanyàvem, pujàvem nosaltres. Si no, ho feien ells. Imagina’t: l’Hèrcules al Rico Pérez, amb l’afició seva, un transatlàntic... Va ser un partit increïble, vam fer tres ‘golassos’, al minut 81 guanyàvem 0-3, i el partit va acabar 3-3. Jo vaig marcar el segon, i aquell moment el recordo molt. És dels gols que més he gaudit”, recorda el davanter sobre la seva etapa com a blaugrana. “És el millor que vaig fer, tot i que no estava convençut del tot ja que baixaven de Segona B, vaig anar-hi perquè em van fer una bona oferta econòmica i coneixia al Marcos, el porter, i finalment van ser tres anys increïbles”.
“Tant de bo hagués tingut un mínim de formació, o que a la meva família els hagués agradat el futbol, però això no ho podia escollir. Jo vaig jugar a camps de terra fins als 24 anys, i als 30 estava a Son Moix jugant de titular amb l’Ontinyent contra el Reial Mallorca”
A Sascha només li ha faltat una cosa: tastar el futbol professional. Sempre ha estat un expert en baixar al fang, en moltes ocasions literalment, i treure punts dels camps més inhòspits de Catalunya, València i les Illes Balears, les tres comunitats autònomes on ha participat. “No vaig fer futbol base a cap lloc de renom, abans jugava a futbol sala a l’escola, i sempre m’havia mogut en el món amateur. La meva família tampoc era de futbol, a la meva mare no li agradava que jugués. Jo, en canvi, era un apassionat i això és el que m’ha donat força per anar sempre a més. És una constant que he seguit a la meva vida, i encara avui busco coses per rendir millor”, destaca el davanter de l’Inter. “Tant de bo hagués tingut un mínim de formació, o que a la meva família els hagués agradat el futbol, però això no ho podia escollir. Jo vaig jugar a camps de terra fins als 24 anys, i als 30 estava a Son Moix jugant de titular amb l’Ontinyent contra el Reial Mallorca”, explica, encara incrèdul.
Ara porta tres anys instal·lat al Principat, en un dels equips punters de la lliga i, juntament amb la seva dona i la seva filla, es troba més que còmode entre les muntanyes del Pirineu: “Des que vaig arribar, la meva qualitat de vida ha augmentat. Venia de Badalona, vam estar tres mesos sense cobrar, i només arribar ja vaig veure la diferència amb Barcelona a nivell de seguretat. Tenia bones condicions a l’Inter, vaig valorar-ho tot, la meva filla era una mica més petita, i vam optar per fer un canvi de residència. Ens vam llançar a la piscina, però és una de les millors decisions que he pres a la meva vida. Si tot el que he lluitat m’ha donat per viure així, la veritat és que estic molt content”, explica.
Sascha assegura que es troba molt bé físicament i treballa especialment aspectes com la força. “Els anys passen i tens que fer més per estar igual”, assegura el punta, que encara es veu amb corda per seguir golejant: “No em plantejo res, sé que tot s’acaba i que arribarà un punt, d’aquí un any, dos, o tres, que s’acabarà. Però no m’ho plantejo amb una data límit. Aquest any estic gaudint, i això em fa seguir. Estic també amb altres coses, perquè, un cop acabi tot això, pugui tenir un altre camí que no sigui només el futbol”. De moment, però, vol seguir fent història amb els escaldencs: “El club està apostant fort per intentar quedar primers i fer història sent el primer club andorrà que es classifica per la Conference. Encara que no ens ho diguin, no som tontos, és la seva idea i és normal. Si aposten fort vol dir que van forts”, conclou sobre les aspiracions del conjunt que entrena Felip Ortiz.
Un cop faci un pas al costat, Sascha ja té clar que el ‘coaching’ serà un dels pilars fonamentals de la seva vida: “M’interessa molt la persona a nivell integral, el que suposa el tema de la nutrició connectat amb l’emoció, la psicologia... He cursat un grau superior de nutrició, i després vaig fer un màster en nutrició esportiva a la UOC, fa uns anys. També vaig fer el curs d’entrenador UEFA C aquí a Andorra, i aquest curs crec que començaré el UEFA B”. Preguntat per si es veu com a entrenador en un futur, el barceloní no ho descarta: “Si em surt l’oportunitat, segurament sí. El tema està en quina serà la situació llavors, ja que tot és bastant difícil i no sé cap a on aniré. Potser vaig més cap al ‘coaching’ que no tant per ser entrenador. Està tot una mica per veure”, finalitza, mentre assegura que “estic bé, content, gaudint del moment i no deixo d’estudiar per formar-me” amb vista al futur.