A partir d’aquí, els mals són diversos i afloren més que mai ara, amb tota la ‘moguda’ del ‘cas CBD’ que li ha valgut una muntanya de crítiques al ministeri públic. I les que hi haurà encara. Tant per part de formacions polítiques com d’advocats, de moment, a títol personal, però que tenen clar que fa temps que la fiscalia es passa de frenada en segons quines qüestions. No obstant, fins ara no hi havia divisió interna. O si hi era, pràcticament no transcendia. Ara és lleugerament diferent. I les diverses sensibilitats entre els fiscals adjunts, que hi són, comporten situacions que fins ara no s’havien advertit.
De moment no hi ha cap posicionament ferm i menys encara públic ni del Consell Superior de la Justícia ni de la fiscalia general. I això que l’Altaveu l’ha sol·licitat. Formalment, cap organisme polític no s’ha adreçat a la institució que presideix Josep Maria Rossell, encara que Andorra Endavant ja ha anunciat la intenció de fer-ho. Pretén que s’obri expedient a la fiscal adjunta Patrícia Silvestre per les seves paraules posteriors a l’informe de conclusions en la vista del ‘cas CBD’.
En les dues sessions del judici van ser seguides des dels bancs del públic, encara que en una cantonada, per Xavier Sopena. I també van estar a estones a la sala entre el públic dos dels fiscals adjunts amb més pes de l’actual equip: Ivan Alís i Borja Aguado
L’expressió “còpia barata” que per dos cops va deixar anar Silvestre en relació -implícitament ho va dir- a una proposició de llei de la formació liderada per Carine Montaner es va posar molt malament a aquest grup parlamentari. I segurament amb molta raó. Però més enllà de la forma i aquesta acusació concreta, el fons va anar molt més enllà i es va estendre a més formacions i fins i tot al Raonador del Ciutadà. La primera pregunta a fer-se és si Silvestre va expressar una opinió compartida i consensuada o no.
La fiscalia general no s’ha manifestat al respecte, però és evident que les dues sessions del judici van ser seguides des dels bancs del públic, encara que en una cantonada, per Xavier Sopena. I també van estar a estones a la sala entre el públic dos dels fiscals adjunts amb més pes de l’actual equip: Ivan Alís i Borja Aguado. Si Sopena no estava d’acord amb el manifestat per l’adjunta, i vist que aquesta ja va tibar les orelles al Raonador en la primera sessió del judici, sembla raonable pensar que el fiscal general hauria talla de rel qualsevol posicionament com aquell.
Però no només no va ser així sinó que en la segona i definitiva jornada es va anar molt més enllà. I heus aquí un dels primers elements que transcendeixen arran d’això. Malgrat que la fiscalia és un òrgan jeràrquic, conscient que no té la força i l’estima dels adjunts, Sopena, tot i ser nomenat pel càrrec que ostenta, no donaria instruccions clares i personals seguint la política criminal que pretengui promoure l’Estat. Aparentment, des de la seva arribada, a la fiscalia es prenen acords per majoria. I això genera, en alguns moments, dubtes.
Aquesta situació no es donava amb Alfons Alberca al capdavant de la institució. Exposen les fonts, de tots colors, que l’ara magistrat del Tribunal de Corts pot ser com sigui i pensar el que s’escaigui, però té una sòlida formació jurídica, està avesat al Dret penal -Sopena tot i haver estat director de la policia no hi està pas especialitzat-, ningú no qüestionava el seu lideratge i, menys encara, la seva capacitat de treball. I aquí també hi ha diferències. L’actual fiscal general, almenys d’entrada, va fer canvis en les guàrdies del ministeri públic. I no es va posar del tot bé. També és cert que Alberca feia sala -assistia com a representant de la fiscalia a les vistes- sense problemes. I Sopena, almenys amb el que s’ha vist fins ara, es prodiga molt menys.
L’OMBRA ALLARGADA DE L’ANTECESSOR
Cal tenir en compte, també, que en el ‘cas CBD’, justament, un dels magistrats del Tribunal de Corts, i amb un paper molt actiu per molt que la direcció del judici correspongués a la presidenta, Canòlic Mingorance, va ser Alfons Alberca. La seva ombra i ascendència a la fiscalia encara és molta. Alguns advocats han fet arribar no la seva queixa però sí la seva percepció a altes esferes del poder judicial. D’una manera o altra, tots els fiscals adjunts actuals han tingut relació molt estreta amb l’actual magistrat de Corts. I sense anar més lluny, si demanen a coneixedors de l’organisme, li respondran que l’adjunta Patrícia Silvestre és de l’‘escola Alberca’.
L’ascendència d’Alberca a la fiscalia encara és molta, fins al punt que alguns advocats han fet arribar no la seva queixa però sí la seva percepció a altes esferes del poder judicial
Sense cap mena de dubte, dels actuals adjunts, qui més va treballar colze a colze amb l’exfiscal general és Borja Aguado, que és actualment un dels pesos pesants dins de la institució. I ell, Aguado, va ser el tutor de Silvestre, que és una fiscal de les darreres fornades -juntament amb Marta Valverde i Roser Mazón, primer, i Alexandre Ferreira, més tard- però que té caràcter i bona formació. I ja tenia taules tot i la seva joventut com a secretària judicial que havia estat just quan va postular per a la plaça al ministeri públic.
Com s’ha dit, dos dels fiscals adjunts amb més pes dins de l’equip són Alís (que ha format Mazón els darrers temps) i Aguado. El primer és el de més antiguitat de tots els fiscals. Va arribar al càrrec el 2012. Aguado, que va aterrar al Principat com a jurista de la UIFAnd i després va fer el salt al ministeri fiscal -una vegada assolida la nacionalitat per matrimoni i passat el concurs pertinent-, sempre ha tingut el beneplàcit d’Alberca, però quan va caldre triar fiscal general no havia renovat cap vegada -ho va fer el març passat-. Això l’invalidava per ser candidat.
Si Alís és del 2012 i Aguado va jurar el 2018 després d’un any en pràctiques, la resta de components més experimentats de l’equip són Núria Garcia, que va accedir a la fiscalia el 2016 després de ser un temps instructora penal i no acabar-se d’entendre amb la presidència de la Batllia. I Elisabet Puente, que va jurar el càrrec pocs dies abans que es tanqués el país per la pandèmia com a colofó d’un any de pràctiques.
Garcia (que ha acompanyat en la formació tant Ferreira com Valverde) també manifestaria sense dubtes -per edat, és la més veterana- el seu parer dins de l’equip cada vegada que escau. Puente venia avalada per una bona trajectòria com a secretària general del Tribunal Superior i perquè, de fet com altres dels actuals adjunts més joves, va ser la primera en el procés de selecció que va dur a terme. I tan hagués pogut optar per ser batlle -perquè també en tenia la possibilitat- com per ser fiscal. Va triar aquesta segona funció.
En la cruïlla de camins en què es troba, el ministeri públic haurà de fer foc nou almenys des de la reflexió arran de l’incident del ‘cas CBD’. Això sempre que l’enrenou ocasionat per la crítica a partits polítics i el Raonador del Ciutadà no tingui més conseqüències i calgui adoptar decisions de més profunditat. Ara mateix, tot està en l’aire.
Comentaris (8)