Tots dos van estar allotjats en un hotel del Principat, juntament amb dues dones, tot polint serrells dels seus ‘negocis’ amb les drogues. Van pecar de supèrbia en no parar compte que hi havia una frontera entre Andorra i Espanya, i quan els agents els van demanar que s’aturessin al voral mentre comprovaven la documentació facilitada van tocar pirandó cames ajudeu-me i muntanya amunt. Un, García, va lliurar paperassa amb la identitat real. L’altre, el valencià, ja duia a sobre documentació falsificada. Van abandonar el vehicle i les dues dones amb què anaven i van iniciar una fugida que van acabar tres i set mesos després, respectivament.
L’operació de recerca va generar fortes cues aquell diumenge previ a Nadal, amb el Principat ple de turistes desitjosos de fer compres. El dilluns següent els controls van persistir. La col·laboració entre el departament de cooperació internacional de la policia andorrana i l’agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra va donar els seus fruits. Va permetre identificar plenament els dos homes i posar en marxa les peticions de detenció internacionals i nacionals espanyoles. Aquest dimecres la policia espanyola informava de la culminació de la recerca. De la maledicció dels fugats.
COMMOCIÓ AUTOMOBILÍSTICA
Cristóbal García va ser plenament identificat el 12 de març passat. Tenia una ordre de recerca i captura per la fugida des d’Andorra més enllà que havia de passar comptes amb la Justícia espanyola pel seu passat de sang i pel seu vincle amb les drogues. Aquell dia, el món de l’automobilisme andalús es va consternar en conèixer que el pilot de ral·lis era la víctima d’un accident que hi ha haver a l’A-45, a Antequera, d’on era originari.
El turisme amb el qual circulava va donar diverses voltes de campana en l’esmentada carretera malaguenya. Arran del xoc, tot sol, va morir pràcticament a l’acte. El sinistre el van presenciar diversos altres conductors que van alertar els cossos de seguretat. Quan va transcendir la identitat del finat, el món de l’automobilisme andalús va quedar consternat. García havia participat de manera habitual durant uns quants anys al Campionat d’Espanya de Ral·lis d’Asfalt. Res es va dir llavors que portava al damunt un quilo de cocaïna i diners en efectiu. O que circulava ja amb una identitat falsa. Sabia García, o almenys intuïa, que tenia una ordre de cerca i captura damunt seu.
El segon fugat encara trigaria uns mesos en ‘caure’. Va ser el 8 de juliol a l’Eliana, on tenia un traster, juntament amb la seva companya colombiana -aparentment, la mateixa que va ‘abandonar’ a la frontera del riu Runer- i dos germans que treballaven en un centre de logística i l’actitud i ritme de vida dels quals havia fet aixecar les sospites de la guàrdia civil des del maig. Es van fer diversos seguiments a l’entorn de diverses poblacions de l’extraradi valencià. I es va posar l’ull fix en el traster.
Les sovintejades visites a aquell lloc per part d’un home que vivia a la Pobla de Vallbona, també en la mateixa zona valenciana, va fer saltar les alarmes i, al final, es va detenir aquest home i es va accedir al traster. Més de 43 quilos de cocaïna en pastilles d’un quilo cadascuna. L’operació, en què també es va comissar una bona quantitat de marihuana, també va permetre comissar vehicles i 32.000 euros en efectiu, a banda d’utensilis per tractar la droga.
Les indagacions fetes pels cossos de policia espanyols una vegada enxampades les quatre persones vinculades al traster de l’Eliana -l’home que hi anava sovint i la seva parella colombiana, i els dos germans- va permetre comprovar que el primer era el segon fugitiu d’Andorra. Portava al damunt un revòlver, s’identificava sempre amb documentació falsa com ja va fer el 19 de desembre al riu Runer i canviava sovint d’aspecte físic. Tot indica que tenia vincles amb el ‘negoci’ de les drogues que també es mou al Principat. Ara està empresonat a València.
Comentaris