En el primer cas, el Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ) no va triar la proposta que anava associada a la parcel·la. En el segon, la ministra Conxita Marsol i el Govern han donat un cop de peu a la inversió que pretenia fer-hi un conglomerat empresarial espanyol liderat pel controvertit exministre de l’era postfranquista espanyola Juan Miguel Villar Mir. En el primer cas, el CRAJ va considerar que hi havia millors alternatives. En el segon, l’executiu, com a mínim per ara, ha volgut evitar un escàndol reputacional alhora que considera que l’interès general en matèria d’habitatge podria veure’s en entredit.
En efecte, la proposta abanderada pels Villar Mir, que pretenia realitzar una inversió el primer any de 41,5 milions d’euros, era per fer una torre d’aquestes de (suposat) luxe. És a dir, res de mirar pel ciutadà del país i la necessitat d’habitatge a preu assequible. Res de tot això. Fer créixer una mica més la bombolla immobiliària i especulativa. De moment, la iniciativa s’ha aturat. Però prou podria ser que tot plegat acabés a la Justícia. I que els tribunals acordessin que els arguments governamentals són massa dèbils.
CASINO
El terreny en qüestió va associat a la firma Georges Kapital, liderat per Christian Pérez i amb Andbank com un dels suports financers. També l’esmentada societat formava part del conglomerat empresarial que fa cinc anys o una mica més, amb el suport de Cirsa i Casinos Groupe Tranchant, pretenia desenvolupar en la zona fronterera entre Escaldes i Andorra la Vella el casino. De fet, era el casino i una mica més.
I és que si hagués estat aquella la proposta elegida pel CRAJ i aquella la parcel·la on s’hagués construït (perquè el grup empresarial també oferia l’opció d’ubicar el casino estricte a Caldea), la voluntat dels promotors era dur a terme un projecte de més envergadura que el centre de joc d’atzar pròpiament dit. En efecte, la proposta al seu dia presentada preveia la construcció d’un complex immobiliari en què s’integraria el casino, però amb un edifici singular i exclusiu.
El complex hauria hagut d’incloure habitatges de luxe, un hotel de cinc estrelles gestionat per una cadena internacional de prestigi i un centre comercial amb productes de marques prèmium. El disseny de l’edifici s’havia confiat al despatx Foster&Partners del reconegut arquitecte Norman Foster. I tot plegat havia de suposar una inversió de 140 milions d’euros. Però no va ser. El casino s’adjudicaria a Jocs i s’acabaria emplaçant, és sobradament conegut, en una parcel·la amb accés principal per Prat de la Creu i secundari per l’avinguda Meritxell-plaça del Poble.
INMOBILIARIAS ESPACIO
Reminiscència d’aquell projecte o no, que l’Altaveu no ho ha acabat d’aclarir, molt més recentment, s’ha tornat a moure la possibilitat d’urbanitzar la mateixa parcel·la. Res de casino, òbviament. Hi tenia interès la societat espanyola Promociones y Propiedades Inmobiliarias Espacio, representada per la cap del departament legal i de compliment normatiu de la mercantil, l’advocada Olga María Hernández Cámara, que fa molts anys que treballa pel grup Villar Mir.
A la mercantil espanyol l’assessorava legalment al Principat Cases&Lacambra, un despatx amb, curiosament, bona entrada al Govern i notables lligams amb Andbank. No només feia aquest despatx l’assessorament. Era també el punt de contacte per a l'administració andorrana dels inversors espanyols
La sol·licitud d’autorització d’inversió estrangera directa per a constituir una societat es va fer el 29 de març. A la mercantil espanyol l’assessorava legalment al Principat Cases&Lacambra, un despatx amb, curiosament, bona entrada al Govern i notables lligams amb Andbank. No només feia aquest despatx l’assessorament. Era també el punt de contacte per a l'administració andorrana dels inversors espanyols, que pretenien constituir a Andorra la societat Proyectos Inmobiliarios Desk 360 amb una inversió inicial de 100.000 euros segons que exposava en la sol·licitud.
L’objectiu de dita societat un cop es pogués constituir era adquirir el terreny en qüestió i desenvolupar-hi un projecte immobiliari consistent, almenys, en una torre, segons que han explicat diverses fonts immobiliàries. El problema, però, va venir quan des del departament del Registre d’Inversions Estrangeres es va començar indagar sobre els sol·licitants i es va sol·licitar la cooperació, com és pertinent, de la UIFAnd. Es van fer cerques i comprovacions durant el passat mes d’abril i no va costar massa d’arribar a la conclusió que rere la sol·licitant hi hauria d’haver els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Javier López Madrid, gendre del primer.
Certament, a Andorra, la UIFAnd no va trobar res d’anormal ni de Villar, ni de López, ni de l’assessora jurídica de la seva divisió immobiliària. Però les comprovacions de diverses bases de dades i d’allò que els investigadors (perquè la UIFAnd va recomanar acudir a la policia perquè ampliés la investigació i es va fer amb sant Google i poca cosa més) n’anomenen fonts obertes poc va trigar en veure la de casos de corrupció i d’altra naturalesa (López Madrid va ser acusat d’assetjar una metgessa) en què els dos empresaris o algunes de les seves societats estan immersos.
LES NOTÍCIES SOBRE L’AMIC DEL REI
Villar Mir, nonagenari ja, enginyer, va fer una prolífica carrera político técnica en l’administració franquista que va culminar en la seva designació com a ministre d’Hisenda en el primer govern espanyol que va avalar el rei Joan Carles. El gabinet que va presidir Carlos Arias Navarro. L’empresari encara ara manté molt bona relació amb l’emèrit, que el va fer marquès. I el seu gendre ha seguit les bones relacions monàrquiques i fins i tot en el marc d’algun escàndol dels seus va sortir esquitxada llavors princesa Letizia ara reina.
En fi, que davant aquesta voràgine de ‘coses’, i vist que “el Grupo Villar Mir està relacionat amb diversos casos de corrupció”, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge signava el 21 de juny un informe desaconsellant la inversió estrangera que poques setmanes després desautoritzaria el Govern. En efecte, segons l’informe en qüestió, entre els casos que es detacava que haurien afectat o que implicarien els Villar Mir “destaca la notícia on es manifesta que el president del Grupo Villar Mir presumptament va pagar 12 milions de dòlars perquè Fertiberia, una de les seves filials, es fes amb una empresa pública d’Algèria”.
També “l’empresari Villar Mir apareix presumptament implicat en la trama de finançament il·legal del Partit Popular d’Espanya. Destaca també la presumpta participació de l’empresa OHL, liderada pel Grupo Villar Mir, en un cas de corrupció entre Mèxic i Espanya”. I l’informe no parla dels molts casos en què ha aparegut pel López Madrid, que en són uns quants. Des del ‘cas Cajamadrid’ al ‘cas Lezo’ i tants i tants d’altres.
En fi, que segons l’informe que signava Marsol, “cal destacar que la inversió proposada pot suposar un risc reputacional per al Principat d’Andorra, tanmateix, no hi ha constància d’anotacions negatives als antecedents penals dels membres del Grupo Villar Mir”. Però considerant que “l’objectiu del Registre d’Inversions Estrangeres és preservar l’ordre públic i econòmic del Principat d’Andorra i atès que la inversió pot afectar l’interès general sobre les polítiques d’habitatge a preu assequible, amb l’objectiu de fer efectiu el dret a tothom a gaudir d’un habitatge digne al Principat d’Andorra, se sotmet a la consideració de Govern denegar aquesta inversió estrangera directa”.
Punt final, almenys momentani, per donar vida a la parcel·la malastruga.