Una imatge val més que mil paraules. És una frase tòpica però que el algunes ocasions és totalment adequada. És el cas de les sessions informatives, tallers i altres activitats que es fan aquest dimarts a les escoles coincidint amb el Dia Internacional de la Celiaquia. En tractar-se d'infants, res millor que dibuixos i gràfics per passar el missatge que çes d'especial interès assenyalar la repercussió d'aquesta malaltia a l'àmbit escolar per integrar des de les edats més primerenques a la persona celíaca i normalitzar les precaucions en tots els contextos començant per l'educatiu.
La informació sobre la celiaquia ha de ser de coneixement per a tota la institució educativa incloent-hi directius, professorat, personal de cuina (en cas que hi hagi menjador escolar), els nens i les nenes (especialment els seus companys i companyes de classe) i els pares i les mares de l'alumnat. Hi ha dos aspectes fonamentals que cal posar negre sobre blanc ràpidament en les xerrades informatives: el gluten i la contaminació creuada.
El gluten és una proteïna present a cereals com el blat, l'ordi, el sègol, civada, i els seus derivats
Cal que quedi clar per als alumnes però també per a la resta de components del centre que el gluten és una proteïna present a cereals com el blat, l'ordi, el sègol, civada, i els seus derivats (kamut, espelta…) Els celíacs no poden consumir aquests cereals, ni productes elaborats amb ells com a ingredient principal, ni aquells que en continguin traces ja que per a ells és com un verí. Els ponents fan molt esment, ho repeteixen i estan oberts a preguntes perquè aquest és un inici que continua amb la contaminació creuada.
Es produeix quan un utensili, superfície, aliment que no porta gluten entra en contacte amb ell, bé sigui a través d'un utensili, una superfície, un aliment… Aquest o un producte contaminat no és apte per al consum d'un celíac, i encara que aquest no presenti símptomes externs en consumir-lo, el seu sistema immunitari i el seu intestí patiran danys. Els becs de blat d'una amanida ja l'han contaminat tota, de res no serveix retirar-los, el celíac ja no podra menjar l'amanida; el pa de un pinxo de truita ja ha contaminat la truita, tampoc serveix treure el pa perquè el celíac no ja es podrà menjar aquest tros de truita. El mateix passa amb l'oli: si en una paella fregim unes croquetes amb gluten i després utilitzem aquest mateix oli per fregir unes patates per a un celíac, aquestes ja estaran contaminades.
Els exemples que exposen els informadors, sempre tenen un ampli ressò entre els estudiants. És el cas d'una molla de pa que ja sigui per accident o trapalleria aterra en el plat d'un celíac i aquest l'ingereix. Quan això passa poc es pot fer però cal tenir en compte que cada infant celíac reacciona amb símptomes diferents. El més comú és una diarrea, vòmits, mal de cap, etc. En cas que el nen s'hagi contaminat i comenci a manifestar aquests símptomes, el més recomanable és avisar els pares perquè el nen descansi a casa.
Però hi ha ocasions en què els símptomes es manifesten hores després de la contaminació, de manera que si sabem positivament que el nen s'ha contaminat, és millor no esperar que els símptomes es manifestin i avisar els pares, que decidiran què és el més convenient en cada cas. S'ha de tenir en compte, segons dades de l'associació, que el 80% dels celíacs ignoren que ho són i a Andorra podrien arribar a ser 16.000, amb un 2% d'escolars.
L'educació és un dels principals determinants socials de la salut
Des de l'Associació de Celíacs d'Andorra es destaca que l'educació és un dels principals determinants socials de la salut. Hi ha una forta evidència que mostra que els nens i nenes que creixen en entorns que tenen cura de la seva salut arriben a millors resultats educatius, i els nens i nenes amb millor educació, arriben a ser persones adultes més saludables. Per tot això, cal promoure la salut a l'escola de manera integral i contextualitzada.
A banda de les activitats d'aquest dimarts, es fan xerrades durant tot el curs a les escoles. Entre les bases per a aconseguir una escola inclusiva i segura esdevé vital la for -mació, assessorament i acompanyament del professorat així com el foment de la solidaritat. Conviure amb la celiaquia dins l’aula no és difícil, però sí que comporta un canvi d’hàbits, que un cop s’integren i esdevenen rutinaris, no suposen cap complicació.
La primera acció que el centre escolar hauria de dur a terme és una entrevista amb els pares o tutors, que a la preinscripció han comunicat que el seu fill/a pateix celiaquia, per saber el coneixement que l’alumne té sobre la malaltia. Així, a l'hora d’organitzar activitats escolars que impliquin menjar fora de l’escola és important que el lloc al qual s’acudirà (restaurant, casa de colònies, visites a altres escoles..) ofereixi opcions segures i equivalents per a celíacs. Especialment pel que fa a les cases de colònies, cal tenir en compte quines ofereixen protocols de seguretat alimentària.
Un altre punt important que els pares també temen, és el moment en el que els petits s'ajunten amb altres companys durant l'esbarjo. Per això també és imprescindible que els companys de classe sàpiguen que tenen un company que menja diferent, i que els arribi aquesta informació d'un mode adequat depèn en part de els professors i monitors de pati.
La celiaquia és una malaltia autoimmune crònica i sistèmica
Tot i que la celiaquia és una malaltia autoimmune crònica i sistèmica, el nen celíac amb dieta sense gluten estricta se sent sa i ple, i és un nen més, especialment a l'hora del dinar a la cantina. Un punt important per a la plena integració dels petits és que les alternatives sense gluten que s'ofereixen siguin el més semblants possibles al menú amb gluten dels vostres companys. És a dir, si els dilluns hi ha pasta, el més recomanable és que el menú sense gluten també inclogui pasta (en aquest cas sense gluten, òbviament). Els experts assenyalen també que els petits siguin celíacs, intolerants a la lactosa, al·lèrgics al marisc… deuen seure amb els seus amics i no ser apartats dels mateixos per menjar en un lloc amb altres nens amb altres al·lèrgies o intoleràncies, amb els quals potser no comparteixen res més.
Malgrat aquesta tasca de conscienciació, i la col·laboració estreta entre l'Associació de Celíacs i el que era e ministeri d'Educació i Ensenyament Superior, des de l'entitat tenen notícia de diferents casos en els que infants celíacs han estat discriminats per raons de dieta a les seves escoles, tant en berenars de germanor en els que no se’ls hi ha proporcionat menjar sense gluten, així com en diferents accions on el menjar estava present com ara els esmorzars solidaris (per recaptar fons pel viatge final de curs) o en la previsió de les colònies i jornades de convivència arribant a suposar la contaminació dels infants, la manca de menjar per ells o la decisió de no assistir a les colònies. També han rebut queixes per part de mares i pares que tutors i mestres han verbalitzat que per un infant no valia la pena canviar la logística en tant a menús per poder atendre la seva necessitat.
Amb aquesta jornada i la campanya, es vol desenvolupar una consciència de les necessitats de l’infant celíac per part dels companys i companyes, personal docent i no docent, per aconseguir, a poc a poc, una escola i una societat més inclusiva i amable amb els infants afectats per aquesta malaltia.