De la realitat al còmic, i després, a la televisió. El relat dels Simpson podria ser el de qualsevol família on els problemes amb les addiccions d’alguns dels seus membres, especialment dels pares a l’alcohol, trastoquen el dia a dia en conjunt i l’harmonia desapareix amb el pas del temps, tal com ha exemplificat clarament el doctor Francisco Salvador Pascual en el marc de la conferència ‘Informar-se i parlar de drogues: Claus per a la prevenció’ celebrada aquest vespre al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.
Durant la xerrada s’ha volgut donar molta importància a la figura patriarcal i la distribució de rols dins la mateixa família. En aquest cas, el personatge principal de la sèrie, Homer, és el que s’anomena una forma unicel·lular simple. O el que és el mateix, un pare alcohòlic que no pot separar-se de la seva cervesa Duff en cap moment, i que té una visió egoista de la vida, ja que només té al cap la seva addicció i res més. A partir d’aquí, de l’arbre genealògic masculí surt el Bart, el prototip de fill ‘gamberro’ que té al seu pare com a referent, i del femení la Lisa, que sovint assumeix rols que no li corresponen, ja que la mare, Marge, accepta la situació com el que li ha tocat viure i només pensa a escapar-se.
Sembla una comèdia, però és el que realment viuen moltes famílies. I el que encara ens està deixant aquest masclisme ‘hereditari’ que fa que la figura de la dona acabi desprenent sensacions de codependència, soledat o mals tractes, i sovint acaben en depressions o divorcis. És per això que, amb aquest exemple, Pascual vol remarcar que la principal educació que obté una persona prové de la família (valors, estils, expectatives i pautes de conducta). Aquesta estructura té una importància capital en el procés d’adquisició de la mateixa imatge i de l’autoestima, constitueix la principal influència socialitzadora, i fa que els valors puguin romandre durant el temps.
“El tractament de l’alcoholisme o altres addiccions ha d’incloure també el tractament dels familiars”, ha estat una de les conclusions que ha deixat Pascual. Sobretot, el doctor ha volgut posar en relleu que és més fàcil tenir cura del creixement evolutiu dels fills si la prevenció es comença a fer durant la infantesa, ja que a vegades, si es fa més tard, potser no s’arriba a temps.