La mainadera que va retratar la quotidianitat de Chicago i Nova York

Vivian Maier (1926-2009) va néixer a Nova York però tenia orígens francesos. La seva vida va transcórrer en l’anonimat, dona de família humil, potser més i tot si es té en compte les dificultats econòmiques passades, que es va començar a interessar per la fotografia de ben jove, tot i que es desconeix quina formació ve tenir. Ja a França retratava habitants de la zona i quan amb una vintena d’anys va tornar a Nova Nork, va ser quan va comprar una càmera Rolleiflex amb la qual va començar a conrear la seva obra.

Va buscar-se una feina que li permetés estar al carrer fent fotos, i la va trobar: fer de mainadera. Així que agafava la canalla i vinga a passejar! Carrers amunt i avall, fins a lloc tants inhòspits com un escorxador o els suburbis de Chicago i Nova York. Hi retrata la infància, però també la marginalitat (tema que li tocava de prop), persones en qui potser es podia sentir identificada. I a més, fa un munt d’autoretrats.

Dels entre 100.000 i 150.000 negatius que conformen el seu corpus fotogràfic (només se n’han imprès uns 3.000), un 30% son autoretrats. Es fotografia reflectida en miralls, mostrat un gran capacitat creativa i una inventiva enorme, amb sentit de l’humor fins i tot, sortint de cap per avall per exemple. També és capaç d’aparèixer només com una ombra, fins i tot amb poca presència. Potser una recerca de la seva pròpia identitat. Un conjunt d’imatges que no deixen indiferent, i que sovint demanen especial atenció per anar a buscar tots els detalls que inclouen.

I és precisament un centenar d’aquests autoretrats el que conforma la nova mostra de la sala d’exposicions del Govern. Un centenar d’imatges en una mostra comissariada per Anne Morin de DiChroma Photography en col·laboració amb la Galeria ALTA. Tot plegat una reflexió sobre el reconeixement dels artistes i de l’anonimat a través de la vida fascinant i misteriosa de la mainadera que va retratar la quotidianitat de Chicago i Nova York.

Una dona que va anar acumulant negatius en un traster, sense mostrar-los a ningú, i que van acabar en una casa de subhastes perquè no pagava el lloguer del local. Fins que el 2007, el fotògraf John Maloof, buscant imatges antigues per un llibre que preparava, va adquirir en una subhasta un caixa de fotografies. No li van servir pel llibre, però va revelar-ne algunes i les va posar a la venda per internet. De seguida va triomfar, però un historiador va posar-se en contacte amb ell per evitar que seguís dispersant el material. Maloof finalment es va adonar del que tenia entre mans i va obsessionar-se fins a mirar de recuperar tot l’arxiu de Maier. No els sembla fascinant? Si en volen descobrir l’obra de primera mà, no ho dubtin, passin per la sala d’exposicions de Govern. Tenen temps fins al mes de març i la visita és gratuïta.

A més, per completar l’exposició s’han previst algunes visites guiades, un taller de selfies per a joves, la projecció del documental ‘Finding Vivian Maier’, i el plat fort: la conferència ‘Inventar fotògrafs: el making off’ a càrrec de l’artista, docent i especialista en fotografia Joan Fontcuberta.

UN PREMI QUE MARCA EL BON CAMÍ

La ministra de Cultura, Mònica Bonell, ha reconegut la tasca que du a terme l’equip de promoció cultural i que s’ha traduït, recentment, en un premi atorgat per la revista Bonart. “Estem molt contents perquè aquesta era la gran aposta del ministeri quan es va arribar a l’acord de col·laboració amb el comú d’Andorra la Vella per cedir la sala”, ha afirmat, remarcant que se seguirà treballatn “en aquesta línia” per portar “els millors artistes” al país perquè la gent del Principat pugui guadir “d’obres d’art de primera qualitat”.