El muntatge produït per Bernat Torra i Marc Medeiros era la cirereta del pastís en el marc del projecte fotogràfic ‘Integrats’ que el col·lectiu portuguès està fent voltar per totes les parròquies del país. I que a Sant Julià ha tingut una relació molt més intensa. De fet, el muntatge encara es pot veure uns quants dies a la sala comunal Sergi Mas. Però la trobada ‘Lusitans i Andosins’ d’aquest migdia era la ratificació de la bona relació del grup folklòric lusità amb Sant Julià. I amb el seu esbart.
Cadascun dels dos grups ha ofert als curiosos i no tan curiosos que s’han acostat a la plaça de la Germandat el seu repertori habitual. El propi. El que defensen en cada celebració que acudeixen. El que dansen fins a l’extenuació si cal en cada certamen en què són convidats. Però en aquest cas hi ha hagut un moment “molt especial i molt emotiu”, com ho han definit els promotors de la iniciativa, quan, ja com a colofó de la jornada folklòrica, de la trobada dansaire dominical, ha sonat la nova producció.
El nou muntatge musical i alhora dansaire. La coreografia orquestrada per Torra, dels lauredians, i Medeiros, dels lusitans, que ha donat peu a una dansa rica, agradable, vistosa, acolorida. I que després d’una posada en escena primer dels uns, després dels altres, ha tingut una rotllana de germanor. Una dansa ‘integrada’. Lauredians i lusitans, lusitans i lauredians donant-se les mans i fent saltar els cors.
Fotografies: comú de Sant Julià
Comentaris (2)