Bellard ensenya orgullós l’anell amb la data d’inici de la relació: 1992. Des de llavors, 30 anys vivint plegats. Oficialment, però, ni estaven casats ni havien fet els tràmits per ser declarats parella. Admet que per una certa deixadesa. Ell estava casat a França i tampoc li van donar més importància. Volien estar junts i ho estaven.
El 2016, la seva relació va patir un fort sotrac. La dona va ser víctima d’un atropellament, a Ordino. A conseqüència de l’accident, l’afàsia que ja havia començat a patir es va agreujar. Per poder rebre una millor atenció, es va convertir en usuària del Cedre, però només del centre de dia. “Jo la deixava al matí i a la tarda la portaven”, recorda. I així fins al 2020, fins que va esclatar la pandèmia i aquest servei, temporalment i per motius obvis, va quedar en suspens.
Tots dos han viscut plegats tres dècades; oficialment, però, mai fan formalitzar aquesta relació
L’estiu d’aquell any, explica, “els fills van decidir internar-la a la força”. Ell no hi estava d’acord. I, assegura, la dona tampoc. El problema va ser que, legalment, no constava com a parella ni com a matrimoni. I, per tant, la família tenia la potestat per prendre aquesta decisió. Lamenta que se la van endur de casa seva amb el suport de la policia.
Davant aquesta situació, Bellard va prendre dos cursos d’acció, tots dos judicials. El primer, per la via penal. Va presentar una querella criminal contra la filla. Denuncia que s’està produint una retenció il·legal de la seva parella. El cas està encara en instrucció. L’altra via va ser presentar una demanda a la secció civil de la Batllia per demanar que se li atorgués la tutela d’ella. Entenia que, si se li concedia, podria treure-la del Cedre i tornar a casa seva.
És allà on, afirma, la dona vol estar. De fet, ensenya un vídeo on li pregunta a Isabel si vol estar al Cedre i ella respon que “no”. Que vol tornar al pis de Llorts on vivien tots dos. Lamenta, a més, que des que va presentar aquesta acció judicial, gairebé no ha pogut tenir contacte amb qui durant tres dècades, recorda, ha estat la seva parella. No li permeten visitar-la ni, tampoc, trucar-la.
El passat octubre, la Batllia va emetre un aute on decidia no admetre a tràmit la demanda per la tutela. Ho justificava al·legant que Bellard “no ostenta legitimació activa per a ésser demandant en el present procediment”. I s’indicava que “fa més d’un any aquella convivència ha cessat per haver estat la darrera [Isabel] ingressada al Cedre i no ha tingut cap mena de contacte, el que, a criteri d’aquest jutjador fa que s’hagi d’entendre necessàriament que ambdós no mantenen aquella situació de convivència”.
Al recurs d’apel·lació davant el Superior, el fiscal no s’hi va oposar; de fet, entenia que l’ingrés al Cedre de la dona no podia suposar necessàriament que s’hagués trencat la relació i, per tant, que es podia admetre a tràmit la demanda presentada per l’home
Davant aquest rebuig, es va presentar recurs a la sala civil del Superior. A aquesta acció, la fiscalia no es va oposar. Entenia que “la Batllia efectua una interpretació restrictiva” del Codi de Procediment Civil en no considerar Bellard legitimat. “La ruptura de la convivència per motiu de l’ingrés al Cedre no ha d’ésser forçosament sinònim de ruptura de la situació de parella anàloga al matrimoni, això quan en el present cas es tractaria d’una relació de 20 anys”, argumentava. De res va servir, els magistrats, en un aute emès el març, van desestimar el recurs. “La manca de contacte durant un període de temps superior a un any impedeix considerar que el supòsit de legitimació activa (...) es trobi reunit. En efecte aquest supòsit de legitimació per afinitat requereix una comunitat de vida que aquí de la prova practicada no es pot considerar que concorri”, estableix el Superior.
Vista la situació, l’advocada de Bellard va presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional. Argumentava que en no acceptar la legitimació en la petició de tutela s’estaven vulnerant una sèrie de principis claus de la Carta Magna. En concret, el dret a un procés degut i a la defensa, de l’article 10; el dret a la vida, al 8; i de protecció de la família, reconegut al 13. També s’estaria infringint, segons la representació lletrada, un altre dret, en aquest cas reconegut al Conveni de Nacions Unides sobre les persones discapacitades: el de viure amb autonomia i ser inclòs en la societat.
I, ara, el TC ha decidit admetre a tràmit el recurs. Per tant, els magistrats analitzaran el cas i determinaran si s’ha vulnerat algun dret. En unes setmanes, es coneixerà la resolució. En ella té ara posades les esperances de Bellard per poder veure la que durant tres dècades ha estat la seva dona.
Comentaris