La tasca no ha estat fàcil, ja que “a vegades les persones apareixen amb cinc noms diferents”, i en algunes ocasions li ha estat complicat trobar quins eren els cognoms i les cases. Per aquest motiu, al llarg d’aquests mesos s’ha dedicat a anar porta a porta als comuns perquè l’ajudessin a localitzar i contextualitzar les persones. La recerca ha estat exhaustiva mirant tots els llibres d’actes i la documentació que hi havia i “anotant cada vegada que sortia la paraula síndic, conseller o consol”, ha detallat Guillamet durant la presentació.
La intenció inicial, era elaborar una llista completa i indexada alfabèticament dels actors que han participat en la vida pública andorrana, però, a mesura que l’historiador avançava la recerca dels centenars i centenars de folis dels llibres d’actes, es va adonar que calia anar més enllà i no només relacionar els noms i els càrrecs. En les actes s’explicava la manera de fer i d’actuar del Consell, com es prenien les decisions, com es relacionaven amb els veïns, com es gestionaven els afers interns i com es decidia actuar davant de situacions adverses.
Per aquest motiu, Guillamet va decidir confeccionar un recorregut al llarg de la història d’Andorra de mans dels seus protagonistes polítics. Això sí, l’historiador ha volgut deixar clara una cosa el llibre “no és la història del consell, la història s’ha de fer encara”; i és que l’objectiu és que el llibre sigui una eina útil pels historiadors i que es pugui convertir en una obra de consulta.
La documentació va sortir tota dels llibres d’actes del Consell, que segons explica Guillamet els primers, de manera més o menys continuada comencen al segle XVI. Durant la recerca també es va trobar que en la història hi havia un buit de documentació; un buit que van aconseguir omplir quan el passat mes de març es va recuperar el llibre d’actes que comprenia les vicissituds del Consell General entre el 1743 i 1864: “Vam tenir la sort que mentre redactava el llibre, que ja estava a les acaballes, va aparèixer un llibre d’actes que estava perdut i ho vaig poder incorporar tot”, explica Guillamet.
El primer document estudiat data del 27 de gener de 1133, en què el bisbe d’Urgell, Pere Berenguer, compra al comte d’Urgell, Ermengol VI, per 1.200 sous, tots els béns i drets que el comte posseïa a Andorra. El darrer, data del 21 d’abril de 2023, i és l’acta que recull la constitució del Consell General de la IX Legislatura.
Durant la presentació d’aquesta tarda al Consell General davant de les autoritats del país, Guillemet ha fet una presentació exhaustiva acompanyat de l’historiador Olivier Codina, qui ha bromejat dient que “aquesta eina quan feia la tesi m’hagués facilitat molt la feina”. Els dos historiadors han fet un repàs dels personatges al llarg d’aquests gairebé 900 anys, explicant alguns fets curiosos que han sorprès els assistents, com que en algun moment hi va haver tres síndics a la vegada, o que cada parròquia tenia diferents maneres de nomenar els cònsols.
Com que la tasca de fer el recull de tots els noms dels representants que han format part de la història i evolució del país, ha estat complicada i en algunes ocasions difícil d’identificar els noms, l’historiador ha explicat que ell veu el llibre com “un treball provisional obert perquè confien que la gent podrà dir si era així o no, i acabar de completar-ho”.